Què té de cert l’expressió “cosa dolenta, fora del ventre”?
Analitzem amb l’IDIBELL el refranyer català
Què s’ha dit?
El refranyer català diu “cosa dolenta, fora del ventre”.
Què en sabem?
Perquè no s’acumulin els productes de rebuig, el nostre propi cos presenta mecanismes que li permeten excretar-los, evitant així que aquests ens resultin tòxics.
Segur que heu sentit alguna vegada l’expressió “cosa dolenta, fora del ventre” fent referència al fet que cal eliminar tot allò que, per una raó o una altra, se’ns ha posat malament a l’estómac. Però què té de cert l’expressió?
El nostre cos disposa dels seus propis mecanismes de defensa per eliminar les substàncies tòxiques que ingereix i els residus que genera: a través del sistema excretor —pell, ronyons, fetge i pulmons— i el sistema gastrointestinal —boca, esòfag, estómac, intestí prim i gruixut i anus—.
Ambdós conjunts d’òrgans eviten l’acumulació de toxines dins el nostre organisme i n’estimulen la seva expulsió, tal com vàrem detallar aquí. T’ho expliquem!
Un mecanisme indispensable
Les activitats que fem en el nostre dia a dia a casa fan que generem residus que, periòdicament, traiem per tal de poder-la mantenir neta. De la mateixa manera, el nostre cos genera diàriament elements de rebuig que acumula dins seu, fruit d’allò que mengem i bevem, però també pel sol fet de mantenir-nos vius, i que ha d’eliminar per mantenir-se sa.
Són molts els processos en què el nostre cos genera aquesta mena d’escombraries dels seus processos biològics. Quan respirem, per exemple, emetem diòxid de carboni o CO₂, un producte de rebuig que hem de treure del nostre organisme. I quan les que respiren són les nostres cèl·lules —la respiració cel·lular és el procés a través del qual obtenen energia—, també es generen dins nostre uns residus que no podem aprofitar i que, si s’acumulen al cos, poden esdevenir tòxics.
Com que els residus són part del nostre dia a dia, el nostre propi cos està preparat per eliminar tot allò que no pot aprofitar mitjançant diferents mecanismes com la respiració, la suor, l’orina o la femta. Els sistemes excretor i gastrointestinal són els qui s’encarreguen d'aquests processos d’expulsió imprescindibles per mantenir-nos sans, ja que si aquests compostos no són eliminats, podrien arribar a acumular-se i causar problemes de salut.
Aquest sistema de defensa també ens serveix per protegir-nos quan ingerim alguna substància tòxica per al nostre organisme. Sigui un aliment en mal estat, contaminat per un bacteri o directament tòxic, el cos respon expulsant-lo, tal com vàrem explicar aquí. Ara bé, algunes intoxicacions com les produïdes pel cianur, l’alcohol etílic o els fàrmacs necessiten ajuda mèdica per solucionar-se, mitjançant l’administració d’antídots o de carbó activat, o aplicant una rentada gàstrica.
Millor fora del ventre
Si analitzem l’expressió, “cosa dolenta, fora del ventre”, aquesta fa explícitament referència a l'aparell digestiu, ja que “un bon trànsit intestinal és imprescindible perquè la femta no s’acumuli al recte i generi toxines”, apunta Jordi Guiu, biòleg i bioquímic que lidera el grup de recerca en plasticitat cel·lular i regeneració del Programa de Medicina Regenerativa de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Programa per a la Translació Clínica de la Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMRC).
El trànsit intestinal és el procés a través del qual el nostre cos transporta els aliments i els líquids pels diferents òrgans que componen el sistema digestiu, per tal que en puguem extreure els nutrients que necessitem. Aquest moviment, possible gràcies a les contraccions musculars de l’aparell digestiu anomenades motilitat intestinal, mou els aliments de la boca a l’estómac, on es descomponen, d’allà als intestins prim i gruixut, on s’absorbeixen els nutrients i l’aigua respectivament, fins que les restes que no podem aprofitar arriben al recte en forma de femta.
“Les cèl·lules sensorials i immunitàries de l’intestí prim són les que ens protegeixen […] estimulant la motilitat intestinal i provocant-nos la diarrea i els vòmits, que tot i ser molt molestos serveixen per expulsar toxines i patògens”, explica Guiu. Per tant, conclou, sempre que el nostre cervell rebi el senyal d’expulsar el contingut intestinal, “és bo que ho fem el més aviat possible”, afegeix.
El trànsit intestinal es pot veure afectat per patògens, fàrmacs o aliments, entre altres, i serà en aquestes situacions quan els sensors del propi cos estimulin la motilitat per provocar l’evacuació d’allò que podria ser tòxic o causar algun trastorn. Per tant, “podem dir que sí […], cosa dolenta millor fora del ventre” conclou l’expert.