Les imatges per satèl·lit i la nova ruta comercial de l’Àrtic evidencien el desgel als pols, a diferència del que reivindiquen missatges virals

Circulen per les xarxes diverses publicacions que asseguren que els oceans s’estan refredant i que gel marí als pols es recupera contra tot pronòstic. Aquestes publicacions, que van acompanyades d’un gràfic amb dades del gel antàrtic del 2022 al 2025 i acumulen desenes de milers de visites, afirmen que el gel de l’Antàrtida continua recuperant-se i que l’oceà s’està refredant després d’uns anys d’escalfament sobtat, que atribueixen a l’erupció del volcà submarí Hunga Tonga l’any 2022. 

És FALS. Segons les darreres dades del Copernicus Marine Service, aquest 2025 l’extensió combinada del gel marí àrtic i antàrtic s’ha situat en el rang més baix observat dels darrers anys, i l’extensió global del gel marí continua en descens. Pel que fa a les temperatures dels oceans, han augmentat globalment una mitjana de més de 0,4 °C des del 1993, una tendència que s’espera que continuï, també segons Copernicus.

«El gel marí de l’Antàrtida continua recuperant-se desmentint els pronòstics.»

Mercator Ocean International (MOI), el centre europeu d’anàlisi i previsió oceànica global que gestiona el Servei Marí Copernicus, informa en el seu darrer butlletí que, durant els darrers tres anys, l’extensió mundial del gel marí (sumant les dades de l’Àrtic i l’Antàrtida) ha mostrat un dèficit net del voltant d’1 milió de km² en comparació amb el mateix període de dècades anteriors. Com ja hem explicat en altres ocasions, l’augment puntual de gel marí a l’Antàrtida no és una prova vàlida per negar l’escalfament global. En declaracions a Verificat, Marta Marcos, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i col·laboradora del Copernicus Ocean State Report, apunta que és normal que hi hagi una variabilitat climàtica si es consulten només dos anys, però la tendència és molt clara. “Hi ha dades per satèl·lit des dels anys vuitanta, de manera que no és vàlid fixar-se només en dos anys. És quan observem un període més llarg d’anys que es pot veure l’efecte de l’escalfament global”, assenyala Marcos, que assegura que les observacions han marcat mínims històrics en els darrers anys. 

El gel marí retrocedeix tant a l’Antàrtida com a l’Àrtic

L’Antàrtida i l’Àrtic són geogràficament oposats, perquè es troben en extrems oposats del globus i també perquè tenen disposicions oposades de terra i mar. Mentre que l’Antàrtida és un continent envoltat d’oceans, l’Àrtic és un oceà envoltat de continents. Aquestes diferències en la disposició de la terra i l’aigua contribueixen a les diferències en el clima, els patrons de circulació oceànica i atmosfèrica i el gel marí de cada regió polar. Però en tots dos casos, les observacions per satèl·lit evidencien una disminució del gel marí en ambdós pols.

Segons les dades de MOI, l’extensió de gel marí a l’Antàrtida va arribar al seu tercer valor més baix en època hivernal el setembre d’aquest 2025. Les dades obtingudes per satèl·lit permeten comparar els moments en què hi ha més gel de tot l’any, que és durant l’hivern austral. Aquest any, el pic va ser de 17,31 milions de km², un 8% menys respecte a la mitjana del període 1993-2010.

A l’altre extrem del planeta, a l’Àrtic, s’han registrat quatre mínims històrics entre desembre de 2024 i març de 2025, segons el darrer informe Copernicus Ocean State Report 9. L’extensió del gel marí en aquesta regió està un 25% per sota de la mitjana del període 1993-2010. 

Una evidència d’aquest fet són les noves rutes comercials que travessen l’Àrtic. Segons les dades del Consell Àrtic, el nombre de vaixells que han entrat a la zona ha augmentat un 37% entre el 2013 i el 2024. Aquest mes d’octubre, el buc Istanbul Bridge va inaugurar la ruta Xina-Europa a través del Pas del Nord-est. Fins ara, el seu ús havia sigut limitat a causa de les condicions extremes, però com recull l’Artic Portal, “el canvi climàtic permet que els vaixells puguin operar amb més facilitat entre Europa i Àsia”, tot i que no hi ha cap acord que estableixi bases legals sobre l’ús internacional d’aquesta ruta, fins ara limitada a trajectes regionals.

Amb bandera de Libèria i més de 4.000 contenidors, l’Istanbul Bridge va salpar de Ningbo (Xina) el 23 de setembre i va arribar a la seva primera destinació europea, Felixstowe (Regne Unit), el 13 d’octubre, en només 20 dies. Un temps comparable o fins i tot inferior al del tren de mercaderies Xina-Europa, que triga uns 25 dies, segons explica el govern xinès. El vaixell, operat per Sea Legend Line, va continuar amb parades a Alemanya, Polònia i Països Baixos, i la companyia té previst establir viatges regulars a l’estiu al llarg de la ruta abans de 2026.

“L’enviament de vaixells portacontenidors a través de l’Àrtic encén totes les alarmes”, denuncia en un comunicat Sian Prior, assessora principal de la Clean Arctic Alliance, l’agrupació de 24 organitzacions que treballen per protegir l’Àrtic.

Les temperatures dels oceans, a l’alça

«Un any i mig després que acabés l’escalfament sobtat del 2023, […] la causa més probable del qual va ser l’erupció del volcà submarí Hunga Tonga, la superfície dels mars continua refredant-se.»

Segons el darrer informe Copernicus Ocean State Report 9, els 2023 i 2024 s’han registrat “temperatures rècord als oceans globals, superant els rècords anteriors de 2015 i 2016 en 0,25 °C”, i no són dades puntuals que es deguin a l’erupció del volcà submarí Hunga Tonga el 2022. “No té cap impacte en absolut. D’erupcions n’hi ha hagut sempre, es veuen molt clares i molt petites en la tendència global d’escalfament”, explica Marcos. Ho corrobora també un estudi recent (2025) de la Universitat de Califòrnia, que mostra que l’erupció volcà submarí situat prop de Tonga, a l’oceà Pacífic sud, l’any 2022 no només no va escalfar el planeta, sinó que en realitat va reduir les temperatures de manera temporal a l’Hemisferi Sud en 0,1 °C. 

“El retrocés del gel marí es deu clarament a l’escalfament de l’aigua”, assenyala Marta Marcos. A l’Àrtic, la taxa d’escalfament mitjana anual és més de tres vegades superior a la mitjana mundial (fenòmen que es coneix com a amplificació àrtica) i això provoca que es perdi més gel marí, ja que pràcticament tot el gel de l’Àrtic està en contacte amb l’aigua. A l’Antàrtida, en canvi, la majoria del gel és continental (gel situat a sobre el continent que s’anomena coberta de gel o indlandsis en danès). “L’aigua que s’infiltra per sota de les costes és més calenta i fa que el gel de les glaceres costaners es desestabilitzi, es deixi anar i es fongui”, explica Marcos, que alerta de les conseqüències catastròfiques d’aquesta desestabilització de les glaceres. A diferència del gel marí, que quan es desfà no provoca que augmenti el nivell del mar, el gel continental que es troba majoritàriament a l’Antàrtida pot mutar les costes de tot el món si es desfà. “El gel continental pot ser molt ràpid assolir si hi ha un retrocés de les glaceres costaneres, i aleshores estarem parlant de metres de pujada al nivell del mar”, conclou Marcos.

*Imatges: Unió Europea, Copernicus Marine Service Data 2025 I © Mercator Ocean