És la proteïna Spike una toxina?

Està circulant a Telegram un article en el qual es fan ressò de les declaracions de l'immunòleg Byram Bridle, qui va assegurar a una entrevista en un programa de ràdio canadenca que la proteïna Spike o S que es genera després de la injecció “és una toxina”. És ENGANYÓS. La proteïna S que generen o porten les vacunes no és una toxina, ni implica riscos per la salut un cop la vacuna ha estat inoculada, tot i que sí que és perjudicial quan té lloc una infecció natural de covid-19.

"El SARS-CoV-2 té una proteïna espícula en la seva superfície. Ara sabem que la proteïna S entra en circulació. Pensem que la proteïna S podia ser una gran diana antigènica; mai vam imaginar que era una toxina. Així que en vacunar la gent, els estem inoculant sense voler una toxina"

Una toxina és, segons l'Enciclopèdia Britànica, “qualsevol substància verinosa per l'organisme”, és a dir, que és un concepte bastant ampli. A vegades, segueix, “és un terme restringit a elements verinosos produïts de manera espontània per organismes vius (biotoxines)” i que “a més dels verins produïts per microorganismes com a bacteris, dinoflagel·lats i algues, existeixen toxines de fongs (micotoxines), plantes superiors (fitotoxines) i animals (zootoxines)”.

Basant-nos en aquesta definició, la proteïna S que està situada a la superfície del SARS-CoV-2 ho és, perquè se sap que quan desenvolupem la malaltia de la covid-19, és “la que permet al virus unir-se al receptor situat a la superfície de les cèl·lules humanes (ACE2) i infectar-es”, recorda Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona. En aquests casos sí que pot haver-hi un descontrol de la proteïna i ser capaç de circular pel torrent sanguini, arribar a altres òrgans i atacar-los.

“En el context d'una infecció natural, s'ha proposat que fragments solubles de la proteïna Spike alliberats per cèl·lules infectades poden jugar un paper a amplificar la patogénesis de la malaltia en adherir-se al receptor ACE2 en els pulmons”, explica l'experta.

La cosa canvia si hem obtingut aquesta proteïna a través de la vacunació: “La proteïna Spike que es produeix com a resultat de la vacunació amb injeccions a base d'ARNm o vectors virals no és soluble, sinó que es queda enganxada a la membrana cel·lular”, assevera Sarukhan. “A més, la seva producció està molt localitzada en l'àrea d'injecció (el braç) i, com la mateixa EMA explica, experiments en ratolins mostren que pràcticament no es detecta proteïna lliure circulant”. És a dir que no, les vacunes estan pensades perquè la proteïna S que es genera després de la injecció en les cèl·lules del nostre cos es quedi adherida a la membrana cel·lular, i que no pugui escapar, i, per tant, no pugui ser un element nociu ni considerar-se una toxina.

Triar la proteïna S per al desenvolupament de vacunes no va ser casual

Tot i que el moment ‘eureka!’ pot existir en ciència a vegades, la selecció de la proteïna S entre moltes altres que té el coronavirus no va ser casual. Abans que arribés el SARS-CoV-2 van existir el SARS (2002) i el MERS (2012), dues malalties respiratòries causades també per un tipus de coronavirus que van permetre conèixer-los, anticipar-nos i desenvolupar millors estratègies de tractament contra la covid-19: “L'experiència adquirida amb altres coronavirus (SARS, MERS) ja havia indicat que l'aposta més segura de cara a generar una bona immunitat contra un coronavirus era usar la proteïna Spike. Gràcies a això, es va poder avançar tan ràpid amb les vacunes contra el SARS-CoV-2”, resumeix la immunòloga.

Això no treu que en un futur vegem vacunes que incloguin “altres proteïnes virals, com la N (nucleocàpside), per augmentar o diversificar la resposta immune”, conclou.

Són nombrosos els rumors que circulen sobre la proteïna espícula i els seus efectes en l'organisme després d'haver rebut la vacuna, com que es pot transmetre per l'aire, o que és l'origen dels excepcionals casos de trombosis. Totes dues afirmacions són falses.