Espanya no s’ha quedat sense amoxicil·lina com asseguren alguns titulars

Alguns portals digitals i usuaris de la xarxa social X asseguren que Espanya s’ha quedat un mes sense un dels antibiòtics més utilitzats, l’amoxicil·lina, arran dels problemes de subministrament d’amoxicil·lina amb àcid clavulànic injectable. Les publicacions, que en responsabilitzen la ministra de Sanitat Mónica García, alerten que no totes les alternatives són intercanviables per afrontar aquest desabastiment. És ENGANYÓS.

És cert que hi ha problemes de subministrament, però aquests afecten només una presentació concreta d’amoxicil·lina: les capses de 100 vials d’amoxicil·lina amb àcid clavulànic injectable del laboratori Reig Jofre. Existeixen altres opcions equivalents al mercat intercanviables de forma immediata.

«Mónica García deixa Espanya un mes sense amoxicil·lina, l’antibiòtic més utilitzat»

Dels 52 medicaments amb amoxicil·lina i àcid clavulànic que es recullen a Centre d’informació en línia de medicaments de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), l’esmentada és l’única que té problemes de subministrament. Així ens han informat des del Ministeri de Sanitat i ho hem pogut comprovar des de Verificat buscant “AMOXICILINA/ACIDO CLAVULANICO” al cercador.

Des del ministeri també confirmen a Verificat que els problemes amb el producte dels Laboratoris Reig Jofre no es resoldran fins a mitjan febrer, però “hi ha altres presentacions iguals d’altres marques comercials que tenen disponibilitat per cobrir la totalitat de la demanda”. Hi ha almenys tres medicaments de tres empreses diferents que tenen les mateixes dosificacions, composició i via d’administració que el producte sense estoc.

És per això que, dia d’avui, aquest problema de subministrament no està afectant a nivell hospitalari, confirmen des del Grup d’Atenció Farmacèutica a Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària a Verificat.

L’amoxicil·lina com a medicament genèric

L’amoxicil·lina és un antibiòtic del grup de les penicil·lines àmpliament utilitzat per tractar infeccions causades per bacteris. En alguns casos, com recull el Manual mèdic MSD, els bacteris poden inactivar aquest medicament, per això es combina amb àcid clavulànic per millorar-ne l’eficàcia. Tal com hem pogut verificar, ni els productes d’amoxicil·lina sols ni els medicaments com combinats s’han quedat per complet sense existències.

A l’Estat, l’amoxicil·lina es comercialitza en diferents formats, per exemple, injectable per a pacients hospitalaris o en via oral, dispensat amb recepta en farmàcia, i es pot trobar com a medicament genèric. 

Segons el Reial decret llei 1/2015, del 24 de juliol, els medicaments genèrics són aquells que comparteixen “la mateixa composició qualitativa i quantitativa en principis actius i la mateixa forma farmacèutica” i que tenen una bioequivalència demostrada per estudis amb el medicament de referència. 

Tal com explica l’Associació Espanyola de Medicaments Genèrics, això passa quan un medicament original té la patent caducada i el Ministeri de Sanitat autoritza que altres farmacèutiques el fabriquin i comercialitzin fent servir la mateixa composició i fórmula. 

Els medicaments genèrics es diferencien dels medicaments de referència perquè reben el nom del principi actiu que el conforma i no de la marca (com passa també amb l’ibuprofèn i el paracetamol), i perquè tenen les sigles d’Equivalent Farmacèutic Genèric (EFG) a l’etiquetatge.

En aquest sentit, veiem que el medicament que té problemes de subministrament és un medicament genèric.  

Captura del medicament genèric d’amoxicil·lina amb àcid clavulànic que té problemes de subministrament. Font: CIMA-AEMPS

Així, podem trobar al web de CIMA-AEMPS altres medicaments també genèrics que són equivalents tant en composició com en dosi. És el cas del producte de l’empresa Fresenius Kabi Espanya, Sandoz Farmaceutica S.A. i Laboratoris Normon. Aquesta darrera tenen estoc de la mateixa solució, amb el mateix envàs (100 vials).

Comparativa entre el producte d’amoxicil·lina amb àcid clavulànic amb problemes de subministrament (a dalt) amb l’equivalent genèric de Normon (a baix). Font: CIMA-AEMPS

Les dificultats d’intercanviar antibiòtics

És cert que existeixen diversos tipus de penicil·lines i no sempre es poden intercanviar unes amb les altres, com diuen alguns dels articles que estem verificant i confirma la Clínica Universidad de Navarra al seu web. Tanmateix, aquest no és el cas actual, ja que no es parla de substituir l’amoxicil·lina amb àcid clavulànic per un altre tipus d’antibiòtic, sinó de suplir la falta d’estoc d’un fabricant amb un altre que comercialitza un producte totalment equivalent. 

Com assegura l’AEMPS al web, i confirmen a Verificat des del Ministeri de Sanitat, la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària, i el Centre d’informació al Medicament (CIM) del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, «hi ha altre/s medicament/s amb els mateixos principis actius i per a la mateixa via d’administració».

En el cas que arribessin a faltar aquestes alternatives amb la mateixa dosi i forma d’administració, el Ministeri informa que “hi ha altres presentacions per a perfusió amb els mateixos principis actius, amb diferents dosificacions, que podrien utilitzar-se per indicació dels serveis de farmàcia de cada hospital si arribés a ser necessari”.

Com expliquen des del Grup d’Atenció Farmacèutica a Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària a Verificat, davant la manca del mateix fàrmac es poden obrir diversos escenaris, com «fer una sol·licitud a medicació estrangera per poder mantenir el mateix principi actiu», canviar la via d’administració o, en una minoria dels casos, buscar alternatives al fàrmac utilitzat. «En aquest cas concret atès que hi ha alternatives amb mateix principi actiu, dosi i via la substitució és fàcil», conclouen.

Problemes de subministrament de medicaments: són més freqüents?

Tot i que no és cert que Espanya s’hagi quedat sense existències d’amoxicil·lina, l’AEMPS comunica amb freqüència problemes de subministrament de certs medicaments i sovint s’amplifiquen en portals digitals i a les xarxes. Ja vam verificar el cas d’una insulina el 2023.

Amb data 23 de gener del 2026, hi ha 812 problemes de subministrament actius al cercador de CIMA-AEMPS. Segons el darrer informe sobre problemes de subministrament  de l’AEMPS, les dades del primer trimestre del 2025 mostraven un panorama que, si bé presentava signes de millora, suposava un repte significatiu.

“Durant el primer semestre del 2025, hi havia registrades un total de 32.812 presentacions [medicaments en càpsules, comprimits, sobres, dosis, etc.], de les quals un 3,64% presentaven problemes de subministrament”, diuen a l’informe, on també recorden que “no tots els problemes de subministrament generen el mateix nivell de trastorn a l’atenció sanitària”.

Des del Centre d’informació al Medicament (CIM) del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona expliquen a Verificat que “el problema de subministrament de medicaments no és un problema nou d’ara” i “que afecta a tot el món i s’ha cronificat”.  

Assenyalen que “és un problema multifactorial”, sense un únic responsable, però algunes de les causes són “la concentració de la producció de principi actiu en una sola planta, els problemes en la fabricació de medicaments, l’escassetat de matèria primera, les polítiques de preus de medicaments o l’increment puntual de la demanda”.

“Els problemes de subministrament són un problema global i de preocupació compartida amb la resta de les autoritats europees”, expliquen també al web de l’AEMPS dedicada al subministrament. Per això, el Parlament Europeu va avançar el desembre de 2025 un informe sobre el futur Reglament de Medicaments Crítics que inclou propostes per millorar la disponibilitat i subministrament de medicaments essencials a la UE, reduint la dependència de tercers.