Aquest article té més de 6 mesos
Captures del vídeo en què es veuen les imatges de les temporeres marroquines a que s'acusa de cobrar ajudes.
18/12/2025
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
Captures del vídeo en què es veuen les imatges de les temporeres marroquines a que s'acusa de cobrar ajudes.

Què s’ha dit?

Que hi ha dones musulmanes que van en grups molt grans a caixers a rebre ajudes socials. Que aquestes ajudes es donen a persones que no les necessiten mentre hi ha gent treballant que no arriba a final de mes.

Què en sabem?

Que les imatges que analitza el vídeo no tenen relació amb els ajuts socials. La primera mostra temporeres marroquines, i la segona és una imatge d’origen desconegut reutilitzada en missatges contra la migració. Que els ajuts socials s’atorguen segons la renda, no per nacionalitat, i solen ser contributius.

S’ha fet viral a TikTok un vídeo en què un usuari analitza dues imatges que, afirma, mostren un grup molt gran de dones musulmanes anant a cobrar ajuts socials a un caixer. L’usuari puntualitza que les dones duen “un iPhone a la mà” com una representació del seu poder econòmic. El vídeo acaba dient que les persones que treballen i tenen dificultats per arribar a final de mes haurien de pensar en aquestes imatges. Tant el context que aporta sobre les imatges com la vinculació que en fa als ajuts socials són FALSOS.

«Totes [aquestes dones musulmanes] van en la mateixa direcció, al mateix lloc, amb un iPhone a la mà, i amb els ajuts socials a l’altra mà. Uns minuts després, totes en la mateixa destinació, és clar [un caixer automàtic]. Per això, quan demà et llevis a les set del matí per treballar 12 hores i arribar just a final de mes, pensa en aquest vídeo»

La primera fotografia és d’un grup de dones marroquines arribant a Huelva per treballar com a temporeres a la collita de la maduixa i les fruites del bosc. La segona és d’origen desconegut, però s’ha fet servir diverses vegades en publicacions contra el col·lectiu migrant com a suposada prova que les persones musulmanes que viuen a Espanya no treballen, però reben ajudes socials.

Les imatges mostren dones marroquines que treballen a la collita de Huelva

La primera imatge del vídeo és cedida per la Subdelegació del Govern espanyol a Huelva a Europa Press i data del 10 d’abril del 2024. Hi apareix un grup de dones marroquines caminant, i segons el peu de foto i la notícia on es va fer servir la imatge, són part de les més de 12.000 temporeres marroquines que van arribar des del gener d’aquell any per treballar a la collita de la maduixa i els fruits del bosc.

Ni la descripció de la imatge ni la notícia mencionen què són els papers que duen a la mà, ni afirma que rebin ajuts socials, sinó que explica que són dones que venen a Espanya a treballar. 

La segona imatge del vídeo no té un origen conegut, tot i que sí se sap que és a un caixer a Huelva, com explica aquest article de Maldita, membre com Verificat de l’International Fact-Checking Network (IFCN), i que data de desembre del 2024. L’Ajuntament de Huelva ha explicat a Maldita que és possible que siguin també temporeres cobrant el jornal, tot i que aquesta dada no ha pogut ser verificada.

De totes maneres, acudir a un caixer no explica què s’hi està fent. En un cas de desinformació similar, també verificada per Maldita, aquest cop un vídeo a Múrcia on també es mostra un gran grup de dones musulmanes a la sucursal d’un banc, el mateix banc va explicar al mitjà de fact-checking que eren treballadores temporals que retiraven els diners del salari abans de retornar al seu país d’origen.

La fotografia s’ha fet servir repetidament en publicacions de xarxes, incloses algunes de Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana, i Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, per crear una imatge negativa del col·lectiu musulmà i reforçar la narrativa que no treballen i només poden viure gràcies a rebre ajudes socials.

Segons explica Europa Press, més de 13.000 persones en total van ser contractades al seu país de residència el 2024 per treballar a la campanya agrícola de Huelva. Reben una Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE), i en el cas dels temporers se’ls permet retornar a Espanya per treballar un cop l’any durant quatre anys, però només poden quedar-se un màxim de nou mesos seguits, com explica La Vanguardia.

L’iPhone com a símbol de situació econòmica

En primer lloc, amb la qualitat de la imatge no es pot afirmar quin és el telèfon que fan servir les dones que hi apareixen. Tot i això, els dos mòbils que sí que es veuen tenen connexió d’auriculars a la part de dalt. Apple no fabrica telèfons amb connector d’auriculars des del 2016, amb el model de l’iPhone 7, i aquesta marca mai no ha tingut el connector d’auriculars a la part superior del dispositiu, sinó a sota. A més, el telèfon de l’esquerra té tres càmeres, però els models d’iPhone previs al 7 no en tenien tres. No es tracta d’un iPhone.

Apuntar a l’iPhone, o altres telèfons d’alta gamma, com un símbol d’una situació econòmica pròspera i una prova que el propietari es troba en una bona situació econòmica no és un discurs nou. Tot i que, segons una anàlisi de RTVE, una persona amb salari mitjà hauria de dedicar gairebé el 60% del seu sou en comprar un telèfon d’alta gamma, els models de gamma mitjana o baixa tenen un preu més reduït i a Espanya estan a l’abast de gairebé tothom. Segons dades de l’INE, el 99,5% de les llars amb almenys un membre entre els 16 i els 74 anys tenia un telèfon mòbil.

Fa més d’una dècada que circula la narrativa que les persones migrades no tenen problemes econòmics perquè tenen telèfons d’última generació. Ja el 2010 circulaven missatges de desinformació que volien fer creure que els migrans venien a aprofitar-se de l’asil per viure a Europa i rebre ajudes socials. Com explicaven les Nacions Unides en aquell moment, el telèfon és un element essencial per a la vida de moltes persones migrades, una eina no només de comunicació o entreteniment, sinó també de guia, traducció o cerca d’informació.

Aquesta narrativa persisteix i també s’ha estès en el context del genocidi a Gaza. Entre els informes de l’ONU sobre la fam i la destrucció massiva a la Franja, i el bloqueig d’ajuda internacional, Israel ha permès l’entrada de productes no essencials com la xocolata o els iPhones, com informa l’agència de notícies turca Anadolu Agency. Quan els gazians han anat a comprar un telèfon, alguns usuaris de xarxes han fet servir les imatges per afirmar que a Gaza no hi ha fam ni pobresa.

Les ajudes es donen per renda, no nacionalitat

Com hem explicat en verificacions anteriors, les ajudes i subsidis s’atorguen seguint criteris de renda i no d’origen o nacionalitat. A més, gran part d’aquestes ajudes són contributives, és a dir, requereixen una cotització mínima i, per tant, haver estat incorporat al mercat laboral. En el cas de les no contributives, en les quals només es demana, per exemple, el padró, es té en compte la renda.

L’ajuda sobre la qual més desinformació s’ha generat és la Renda Garantida de Ciutadania. Com vam verificar el març de 2025, el 2021 i el 2023 els estrangers van representar el 21,3% i 22%, respectivament, del total dels beneficiaris de la RGC catalana, segons dades del Departament de Drets Socials.

En els casos en què la renda és un criteri rellevant a l’hora d’atorgar ajudes, els estrangers sovint hi tenen una alta presència perquè són un col·lectiu amb més alt risc de pobresa i exclusió social, tal com hem explicat al portal Les mentides alimenten l’odi.

Les persones migrants es troben més entre els decils de renda més baixos, segons dades d’Idescat. És a dir, estan sobrerepresentades en els nivells d’ingressos més baixos, el principal requisit de les ajudes públiques. A més, la renda mitjana neta anual per persona és menor en el cas de les persones estrangeres. El 2023, la dels espanyols era de 17.417 euros, mentre que la de les persones de la resta del món, d’11.679 euros. A Espanya, el risc dels estrangers no comunitaris és 34 punts percentuals més elevat que el dels espanyols i 19 punts més elevat que el dels estrangers comunitaris, segons dades de l’INE.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Feminisme: avança o recula des del 2000?

    Tracem una retrospectiva en dades de la desigualtat de gènere i desgranem les percepcions actuals sobre feminisme

  • Les mentides alimenten l’odi

    Desmentim els rumors sobre la immigració i et donem arguments per defensar-te de la desinformació