Desmuntem els cursos per autoinjectar-se aigua de mar per tractar tumors i altres malalties

Aquest 24 i 25 de gener tindran lloc a Balaguer (Lleida) visites de Nadiya Popel, metgessa expulsada de manera cautelar pel Col·legi de Metges de les Illes Balears per «posar en risc la seguretat dels pacients», i que, a través de grups de Telegram amb més de 27.000 subscriptors, promou tallers per aprendre a autoinjectar-se aigua de mar diluïda amb dimetil de sulfòxid (DMSO) i “aprendre a autocurar-se”.

En un vídeo d’un dels tallers compartit recentment a Telegram, es pot veure com una dona s’injecta aigua de mar i DMSO a la panxa, mentre una veu que concorda amb la de Popel afirma que pot ajudar a persones amb càncer de cèrvix uterí, d’úter i miomes. 

És FALS que les injeccions d’aigua de mar i DMSO tinguin una eficàcia demostrada per tractar cap malaltia. No hi ha evidència científica sòlida ni estudis clínics en pacients humans que en demostrin els beneficis, i té contraindicacions que poden ser greus, segons tots els experts consultats per Verificat.

Teràpies similars a aquestes es promouen des de fa anys i mai no han rebut el suport de la ciència. De fet, el Ministeri de Sanitat considera els tractaments amb plasma marí (aigua de mar microfiltrada i barrejada amb aigua mineral) com una pseudociència sense evidència, i el Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK), un dels principals instituts en recerca del càncer dels Estats Units, assenyala que “no hi ha proves que el DMSO pugui tractar el càncer en humans” i que “calen més estudis per confirmar la seva seguretat i eficàcia”. 

Cap assaig avala aquestes solucions

Segons diversos missatges, les solucions que proposa injectar contenen aigua de mar, sèrum, dimetil de sulfòxid (DMSO) i procaïna. 

Consultada per Verificat sobre l’evidència científica darrere aquestes injeccions, Nadiya Popel ha compartit diversos estudis i arguments sobre el suposat potencial dels diferents components de la solució, però cap d’ells és un assaig clínic (l’única anàlisi capaç de confirmar l’efectivitat d’un medicament) que avaluï l’eficàcia d’injeccions subcutànies d’aigua de mar i DMSO pel tractament i cura de malalties en humans. La majoria dels articles citats descriuen assajos in vitro o en ratolins, i les proves en persones (amb grups reduïts i habitualment en estudis sense grups control) se centren en aplicacions tòpiques de DMSO i inhalació o ingesta d’aigua de mar.

Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) explica a Verificat que, a part de no haver-hi evidència demostrada sobre cap efecte beneficiós en la salut, “pot tenir efectes negatius per la falta de control”, ja que sense la garantia de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) “no saps ben bé que t’estàs injectant”. 

Segons ha pogut comprovar Verificat a través del Centre d’Informació de Medicaments de l’AEMPS (CIMA), no hi ha cap medicament autoritzat per a l’injecció subcutània que contingui la composició indicada en les publicacions i que estigui indicat pel tractament de totes les malalties que es mencionen. Rosa Robles, secretaria general del Col·legi de Metges de les Illes Balears (COMIB) i metgessa d’urgències, explica a Verificat que tots els medicaments i productes sanitaris han d’estar provats i avalats pel mètode científic per assegurar-ne l’eficàcia.

Una guia sobre l’autorització de medicaments de l’AEMPS explica que “els assajos clínics són necessaris per conèixer si el comportament del medicament en les persones a qui va destinat […] és adequat i si realment aconsegueix eficàcia en el tractament de la malaltia per a la qual es dirigeix ​​amb un perfil acceptable de reaccions adverses”. 

Segons un informe preliminar del Ministeri de Sanitat i l’Institut Carlos III sobre tècniques amb pretesa finalitat sanitària, no es van identificar assajos clínics ni revisions sistemàtiques a Pubmed entre el 2012 i el 2018 que demostressin l’eficàcia robusta de teràpies amb plasma marí. Concloïa que aquesta i 70 tècniques més es consideren pseudoteràpies perquè “no tenen suport en el coneixement científic amb metodologia prou sòlida que serveixi per avaluar-ne la seguretat, efectivitat i eficàcia”.

Els testimonis individuals no permeten generalitzar

En alguns vídeos del canal de Telegram, es comparteixen testimonis individuals que asseguren presumptament haver-se curat de càncers amb injeccions d’aigua de mar i altres substàncies. Tanmateix, “per poder establir una conclusió que funciona, has de tenir una evidència sobre un nombre molt elevat de casos. I abans has de fer assajos clínics amb comitès d’ètica, grups de control, registres d’efectes secundaris…”, detalla Robles. 

És a dir, l’experiència individual d’un reduït grup de persones no és evidència suficient per a avalar un tractament, ja que només el mètode científic pot prevenir l’existència de biaixos de selecció, efectes de placebo i altres elements no controlables. Així ho resumeixen els experts consultats per Verificat.

Gustavo Tolchinsky, metge internista i exsecretari del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), assenyala a Verificat que amb les injeccions que promouen aquestes publicacions “t’estàs emportant tots els riscos de punció sense saber els beneficis”.

Els efectes perjudicials d’autoinjectar-se aigua de mar

A part de no ser una solució testada i autoritzada per a la seva injecció, els seus components poden tenir efectes perjudicials per a la salut.

D’una banda, l’aigua de mar “no és una solució estèril i no es pot injectar”, assegura Robles en concordança amb declaracions d’altres experts. Per aquest motiu, segons la metgessa, pot tenir contaminants i bacteris, i pot provocar infeccions locals que poden arribar a la sang i, en els casos més greus, provocar sèpsia.

Durant la pandèmia, les injeccions d’aigua de mar es van viralitzar a les xarxes com a suposada cura per a la covid-19, i ja van ser desmentides per organismes de fact-checking com AFP Factual, membre de les xarxes internacionals de verificadors IFCN i EFCSN, com Verificat. 

Actualment, existeixen empreses que comercialitzen “aigua de mar isotònica” com a complement alimentari (no com a injeccions). Com ja vam desmentir a Verificat, tot i que l’aigua de mar conté alguns minerals que poden ser beneficiosos per a l’organisme, es troben en unes quantitats excessives i també poden provocar problemes greus de salut si s’ingereixen.

El DMSO no és una «solució miraculosa«

Per altra banda, la solució que es proposa injectar també conté DMSO, que és dimetil de sulfòxid, un compost químic incolor que té propietats de dissolvent, permet transportar i permear medicaments a través de la pell, i s’utilitza com a antiinflamatori i analgèsic cutani d’acció local en casos molt concrets. “Té una indicació mèdica molt limitada, i pot tenir efectes negatius”, explica Mestres.

Fa dècades que algunes organitzacions presenten el DMSO com una “solució miraculosa” contra el càncer, tal com ja recollia aquest article de la revista Time del 1980. 

Tot i que s’utilitza en laboratoris, en recerca i en alguns medicaments (sobretot cutanis) per les seves qualitats transportant substàncies actives, segons el Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK), un dels principals instituts dels Estats Units en tractament i investigació contra el càncer, la seva eficàcia en la cura del càncer en humans no s’ha demostrat.

“El DMSO pot ajudar a alleujar el dolor, però calen més estudis per confirmar la seva seguretat i eficàcia. No hi ha proves que el DMSO pugui tractar el càncer en humans”, detallen en la seva web.

A més, el DMSO com a tal es comercialitza com a dissolvent, amb ús exclusiu per a usuaris professionals i industrials. La fitxa de seguretat d’un d’aquests productes amb concentració del 99,9%, que Popel ha fet arribar a Verificat com a prova de la suposada seguretat de la seva injecció, assenyala explícitament que “el proveïdor no ha dut a terme una avaluació de seguretat química”, és a dir, dels riscos que té sobre la salut humana. No hi ha cap menció al fet que estigui destinat a injectar-se, i una nota al peu remarca que “no s’ha de fer servir amb finalitats diferents de les que s’especifiquen”.

Suspesa de l’exercici professional de forma cautelar

El 2023 Nadiya Popel, extreballadora de l’Hospital públic Mateu Orfila de Menorca, va ser expulsada provisionalment del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) per posar “en risc la seguretat dels pacients” amb la utilització de productes “sense base científica, no autoritzats, d’origen poc clar […] o elaborats de forma casolana”, com l’ús de lleixiu. Són els arguments citats en el comunicat de la seva expulsió.

Des del departament de premsa del COMiB han explicat a Verificat que Nadiya Popel “està de baixa cautelar de col·legiació fins que no es resolguin els procediments penals en marxa que hi ha en contra seva per delictes contra la salut pública i falsificació de receptes”.

“L’expulsió del col·legi […] implica la prohibició indefinida de l’exercici professional”, tal com recull l’estatut del COMIB. Aquestes normes establertes pels col·legis són les encarregades de regular la pràctica de les professions sanitàries, segons la llei estatal de 2003.

Popel argumenta a Verificat que no existeix una expulsió “ferma ni efectiva”, i que “la jutgessa no va estimar la mesura cautelar” per la “suspensió de l’activitat mèdica”. Defensa així que no deixarà “de fer consultes mèdiques”.

Des del col·legi ho desmenteixen i asseguren que, tot i que el jutjat va desestimar el primer expedient disciplinari, el segon el va guanyar el COMIB. D’aquesta manera, el “jutjat va confirmar la mesura provisional presa” i “per tant, no pot exercir com a metge a Espanya ni denominar-se com a tal”. 

Aquest passat mes d’agost, la sanitat balear va denegar la seva petició de readmissió, com van informar mitjans com elDiario.es. Verificat no ha pogut consultar els documents jurídics mencionats.

Metge de família sense especialització en càncer

D’altra banda, en la nota de premsa del 2023, el COMIB també assenyalava que Popel, especialitzada en Medicina Familiar i Comunitària, “no té la capacitació i les competències necessàries per abordar el maneig i el tractament del càncer i el relat descriptiu que fa de la malaltia i els procediments que utilitza estan allunyats del rigor científic que regeix la professió mèdica.”

Tolchinsky, metge internista, assenyala que un metge que fa recomanacions sense l’aval de l’evidència científica està abusant de la confiança de la població. “Si algú s’aprofita de la bata blanca, té un plus de responsabilitat”, defensa.

“Tots els col·legis tenen la potestat sancionadora”, afegeix l’expert, que entre 2014 i 2025 va ser secretari del Col·legi de Metges de Barcelona. “Aquí hi ha un fet que va més enllà de la conducta individual; és un tema de salut pública”, remarca. 

Tolchinsky recorda que la “medicina no ho cura tot, però és molt més realista” i no promet solucions miraculoses davant de problemes de salut que la medicina actual no pot resoldre. “Aquestes teràpies poden generar falses expectatives i pot generar una pèrdua d’oportunitat de tractar-se amb un altre tipus de tractament que sí que estigui indicat”.