Està científicament demostrat que els animals pateixen més sacrificant-los directament que amb l’atordiment
Durant el procés de sacrifici amb i sense atordiment els animals pateixen estrès previ, sobretot pel procés d’immobilització, però el temps de patiment amb l’atordiment previ és menor que si l’animal és degollat i es dessagna sense haver perdut la consciència abans.
Què s’ha dit?
Que no hi ha evidència de quan l’animal pateix més, si durant el sacrifici sense atordiment o amb l’atordiment d’aquest.
Què en sabem?
Durant el procés de sacrifici amb i sense atordiment els animals pateixen estrès previ, sobretot pel procés d’immobilització, però el temps de patiment amb l’atordiment previ és menor que si l’animal és degollat i es dessagna sense haver perdut la consciència abans.
Arran de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala que els països puguin prohibir el sacrifici d’animals sense atordiment previ, seguint el mètode halal o kosher, el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed el Ghaidouni, ha afirmat en declaracions a l’ACN publicades per El Nacional que “ningú pot evidenciar quan l’animal pateix més, quan se li aplica l’atordiment o el sacrifici”.
És FALS. L’evidència demostra que els animals pateixen més quan són sacrificats sense atordiment, una sèrie de tècniques per reduir l’estat de vigília dels animals abans del seu sacrifici. “La consciència és un requisit previ perquè el bestiar experimenti dolor, por i angoixa”, d’acord amb l’article que publica un panell d’experts en la matèria a la revista de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
“Aquí ningú pot evidenciar quan l’animal pateix més, quan se li aplica l’atordiment o el sacrifici, perquè l’únic ésser que sap això és l’animal. Científicament, no podem evidenciar quan l’animal pateix més”
Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya
FALS | “Aquí ningú pot evidenciar quan l’animal pateix més, quan se li aplica l’atordiment o el sacrifici, perquè l’únic ésser que sap això és l’animal. Científicament, no podem evidenciar quan l’animal pateix més”
Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya
Per aplicar l’atordiment sí que s’ha d’immobilitzar l’animal i hi ha indicadors d’estrès com les vocalitzacions, els intents de fugida i les lesions, però quan hi ha atordiment “el temps d’immobilització és menor que en el sacrifici sense atordiment previ”, ja que els animals han d’estar immobilitzat fins a la pèrdua de consciència i, en alguns casos, “pot durar fins a 4 minuts”, segons detalla a Verificat Antonio Velarde, investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i membre del Panell de Salut i Benestar Animal de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
El procés d’atordiment “té precisament l’objectiu d’induir la inconsciència i la insensibilitat i evitar que els animals experimentin por, dolor i patiment durant el sacrifici”, segons explica Velarde. “Si l’animal és inconscient no patirà ni tindrà dolor durant el degollat ni el període de dessagnat”, afegeix.
Per tant, hi ha evidències científiques sobre el dolor i patiment dels animals sacrificats sense atordiment previ, tant en el cas vaquí (o boví), oví i de les aus.
Atordiment reversible, una tècnica que respecta el sacrifici halal
Les tècniques d’atordiment poden ser irreversibles i reversibles, és a dir, l’animal pot acabar morint arran d’aquest atordiment o no. L’atordiment reversible és aquell que no provoca per si mateix la mort de l’animal i, per tant, si no es degolla, recuperarà la consciència al cap d’una estona, segons explica Velarde. Per aquesta raó el temps entre l’atordiment reversible i el dessagnat és un factor determinant per l’eficàcia de l’atordiment, ja que si l’animal recupera la consciència abans de morir pot experimentar dolor, segons apunta un estudi publicat a la revista Meat Science, que analitza l’atordiment i el benestar animal des d’una perspectiva islàmica i científica.
Alguns musulmans, com indica el president de la Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya, accepten mètodes reversibles d’atordiment en el sacrifici halal dels animals, ja que el requisit indispensable per a la religió musulmana és que l’animal no estigui mort en el moment del dessagnat.
Per això, l’atordiment elèctric només al cap, l’atordiment amb pern captiu no penetrant i l’atordiment per bany d’aigua de les aus de corral, que estan detallats al reglament europeu, “han estat aprovats per moltes autoritats islàmiques, sempre que el mètode sigui reversible”, segons detalla l’estudi publicat a la revista Meat Science.
Les causes de patiment durant l’atordiment són menors
Quan no hi ha atordiment els animals pateixen durant tres etapes: el procés d’immobilització, el degollat i el període de dessagnat, segons han determinat diversos estudis científics (1, 2, 3, 4).
És cert que en el procés d’atordiment s’ha d’immobilitzar l’animal i això també pot generar estrès. Alguns indicadors d’això són les vocalitzacions, els intents de fugida i les lesions que poden provocar els animals, segons detalla Velarde a Verificat. No obstant això, quan hi ha atordiment “el temps d’immobilització és menor que en el sacrifici sense atordiment previ”, ja que en aquest últim cas els animals han d’estar immobilitzat fins a la pèrdua de consciència i en alguns casos pot durar fins a 4 minuts, segons l’expert.