Brindar amb aigua: un xoc cultural amb aval científic
L’humorista Marc Giró va fer la proposta al seu darrer programa a RTVE
L’humorista Marc Giró va fer la proposta al seu darrer programa a RTVE
Què s’ha dit?
Marc Giró, humorista, va assegurar ser una persona alcohòlica que ha deixat de consumir alcohol, i va proposar normalitzar els brindis amb aigua.
Què en sabem?
L’evidència científica ha conclòs que no existeix un consum segur d’alcohol. El seu consum contribueix al desenvolupament de més de 200 problemes de salut. Malgrat tot, un de cada vint espanyols presenta un consum de risc d’alcohol.
En el monòleg del seu darrer programa a RTVE, l’humorista Marc Giró va assegurar que és una persona alcohòlica que ha deixat de consumir alcohol. El fins ara presentador del programa Late Xou va demanar normalitzar els brindis amb aigua i abandonar el costum de qüestionar la decisió d’algunes persones que ni tan sols volen tastar les begudes alcohòliques.
La proposta, però, xoca amb la creença que brindar amb aigua porta mala sort, arrelada fins a tal punt en l’imaginari popular que una cerca ràpida a Google ens ho desaconsella ràpidament. La idea també contradiu la realitat espanyola: nou de cada deu persones d’entre 15 i 64 anys ha provat l’alcohol algun cop a la vida, i tres de cada quatre ho han fet en els darrers 12 mesos, tal com vam explicar en aquest article per a El Periódico. Les dades provenen de l’enquesta EDADES, realitzada el 2022 per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues.
Malgrat tot, el consens científic és clar: cap quantitat d’alcohol és innòcua. Un document publicat el 2020 pel Ministeri de Sanitat sintetitzava que el seu consum “contribueix al desenvolupament de més de 200 problemes de salut i lesions, incloses malalties cardiovasculars, hepàtiques, neuropsiquiàtriques i malalties transmissibles”. La relació també és clara amb els càncers de cavitat oral, faringe, laringe, esòfag, còlon-recte, mama i hepatocarcinomes, on el risc augmenta amb la dosi.
L’evidència científica també ha trobat cert efecte protector de consums reduïts d’alcohol sobre algunes patologies cardiovasculars (com la cardiopatia isquèmica i l’ictus, en situacions concretes). Tanmateix, aquests petits beneficis no compensen la mortalitat per altres causes, tal com vam explicar.
1 de cada 20 espanyols té un consum de risc
El Ministeri de Sanitat desaconsella parlar d’alcoholisme per l’estigmatització associada al terme. El concepte recomanat, també per l’Organització Mundial de la Salut, és trastorn per consum d’alcohol, la incidència real del qual és desconeguda, donada “la dificultat en el diagnòstic i […] la baixa percepció de risc”, tal com indica el Manual de consens sobre l’alcohol a l’atenció primària, publicat el 2016.
Tanmateix, l’enquesta EDADES pregunta regularment pels nivells de consum, i extrapola la prevalença del “consum de risc”, el límit a partir del qual les conseqüències negatives del consum es disparen. Els resultats, a base del qüestionari AUDIT, desenvolupat per l’OMS i validat pels experts espanyols en la seva utilitat per estimar el nivell d’ingesta, revelen que al voltant del 6% dels enquestats presentava el 2022 un consum de risc, amb una incidència major entre els joves (superior al 10% en la franja de 15 a 24 anys).
Aplicat a la població espanyola, aquesta ràtio es tradueix en uns 1.900.000 consumidors d’alcohol de risc, que contrasta amb les 25.140 persones admeses a tractament aquell any per un trastorn per consum d’alcohol.