Aquest article té més de 6 mesos
Captura de pantalla de la publicació amb el vídeo de la comissària de la policia australiana Krissy Barrett.
19/12/2025
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
Captura de pantalla de la publicació amb el vídeo de la comissària de la policia australiana Krissy Barrett.

Què s’ha dit?

Que la policia australiana investiga un atemptat que podria ser una operació de falsa bandera i no un atac antisemita. Que un dels atacants de l’atemptat de Bondi Beach era jueu.

Què en sabem?

Que la roda de premsa és sobre un cas diferent de gener, però que l’atemptat del 14 de desembre no es considera de falsa bandera i va ser a la celebració de la Hanukkà. Que la imatge compartida sobre la identitat de l’investigat està generada amb IA.

Està circulant per xarxes socials un missatge que afirma que la policia australiana ha revelat que allò que es creia un “atac terrorista antisemita” era en realitat una “operació de falsa bandera”, és a dir, un muntatge. El missatge ha generat confusió perquè molta gent ha interpretat que es referia a l’atemptat de Bondi Beach, a Sydney, que va tenir lloc el passat diumenge contra la comunitat que celebrava la festivitat jueva de la Hanukkà. En realitat, les declaracions fan referència a un altre cas. T’ho expliquem!

«La Policia Federal Australiana revela una veritat impactant: allò que es va denominar un «atac terrorista antisemita» va ser en realitat una operació de bandera falsa»

L’atac terrorista del 14 de desembre va ser perpetrat per dos homes amb armes de foc que van assassinar 15 persones i en van ferir 41 més. L’atac anava dirigit contra la comunitat jueva de Sydney, que celebrava la festa de la Hanukkà, segons ha informat la policia de l’estat de Nova Gal·les del Sud, on es troba la ciutat. La policia australiana ha confirmat que els atacants eren un home de 50 anys, mort en ser abatut durant l’atac, i el seu fill que es troba en estat crític i sota custòdia policial.

La publicació que parla d’un atac de “falsa bandera” cita una roda de premsa de la comissària de la policia australiana, Krissy Barrett. En realitat, aquest vídeo és antic i fa referència a una altra investigació. Correspon a una atenció a mitjans del 10 de març del 2025, on la Policia Federal d’Austràlia va informar sobre l’operació Kissinger, una investigació sobre una caravana amb explosius i material antisemita que van trobar a Dural, prop de Sydney, el 19 de gener. La comissària Barrett va explicar que sospitaven que la caravana era part d’un “complot de terrorisme fabricat, essencialment una estafa” que buscava generar por. En cap cas, però, va mencionar explícitament que es tractava d’un atac de falsa bandera.

Una operació de bandera falsa és un “acte comès amb la intenció d’amagar la font real de la responsabilitat i posar la culpa a una altra persona”, segons un article de la Universitat de Leicester, al Regne Unit, que n’analitza l’ús per part de terroristes, però també la instrumentalització del terme en teories conspiratives.

Cap dels autors de l’atac és jueu

A les respostes de la publicació, un altre usuari ha compartit una captura de pantalla del perfil de Facebook de qui, afirma, va cometre l’atemptat: un home jueu amb el nom de David Cohen. És FALS. L’usuari original de la captura, @palsoldier01, ja ha explicat que és falsa i que està generada amb intel·ligència artificial. El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha informat que l’evidència apunta que l’atac “ha estat inspirat per l’ISIS”. De totes maneres, la investigació encara està oberta.

Captura de pantalla d’Instagram del 19 de desembre del 2025

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Habitatge: estem davant d’un canvi de model?

    Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic

  • Catalunya en dades

    Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M