Trump amenaça a Espanya amb aranzels: per llei hauria d’implementar-los a tota la UE
Espanya és l’únic país de l’OTAN que ha anunciat que no s’unirà a l’acord d’arribar fins al 5% de despesa en defensa
Espanya és l’únic país de l’OTAN que ha anunciat que no s’unirà a l’acord d’arribar fins al 5% de despesa en defensa
Què s’ha dit?
Que els Estats Units imposaran aranzels a Espanya com a càstig per no comprometre’s a augmentar la despesa en defensa fins al 5% del PIB.
Què en sabem?
Que legalment no es pot imposar aranzels només a Espanya perquè la Unió Europea funciona com un bloc comercial, també en l’àrea dels aranzels.
El president dels Estats Units, Donald Trump, va afirmar el passat 14 d’octubre des de Washington que ha “estat pensant en el càstig comercial a través dels aranzels” com a resposta a la negativa d’Espanya d’augmentar la despesa en defensa fins a un 5% del PIB en el marc de la seva participació en l’OTAN. Però els Estats Units no poden aplicar aranzels només a Espanya, ja que els aranzels s’apliquen a tots els països de la Unió Europea alhora, perquè per definició és una unió duanera. T’ho expliquem!
«Estic molt descontent amb Espanya. Són l’únic país que no ha augmentat el seu número fins a 5%… […] He estat pensant en el càstig comercial a través dels aranzels pel que han fet»
Donald Trump, president dels Estats Units
La Unió Europea és un bloc comercial i aranzelari
L’article 28 del Tractat del Funcionament de la Unió Europea explica que és una “unió duanera que abastarà tots els intercanvis de mercaderies i que implicarà la prohibició entre els estats membres dels drets de duana sobre les importacions i exportacions i de totes les taxes d’efecte equivalent, i l’adopció d’un aranzel duaner comú en les seves relacions amb els països tercers”.
Segons aquesta clàusula, la UE és un bloc comercial i també aranzelari, és a dir, no es pot aplicar una tarifa d’importació a només un dels estats membres, sinó que s’ha d’aplicar a tots els països comunitaris. Olof Gill, portaveu de la Comissió Europea ja ha anunciat que “es respondrà, com sempre fem, a qualsevol mesura presa contra un o més dels nostres estats membres”. Imposar aranzels per part de Trump suposaria reobrir la guerra aranzelària amb la UE.
El que sí que podrien fer els Estats Units és aplicar aranzels a productes que afectarien molt més Espanya que altres països de l’eurozona. Les exportacions del territori espanyol als EUA van ser de 18.179 milions d’euros el 2024, un 4,4% del total d’exportacions de béns i serveis, segons les dades del Banc d’Espanya. Pel que fa al comerç només de béns, actualment, el país nord-americà es troba en sisena posició en la llista de destinataris de les exportacions d’Espanya. Els principals productes exportats (1% del PIB) són l’oli d’oliva, farmacèutics i perfumeria, derivats del petroli, i maquinària i equipament de transport.
L’aranzel efectiu als productes espanyols (càlcul dels aranzels proporcional al valor de les exportacions) ha augmentat del 2,4% el 2024 fins al 17% el setembre de 2025, més alt que la mitjana de la zona euro, després de l’acord amb els Estats Units el passat juliol que aplica aranzels del 15% a tots els productes de la UE.
Trump vol que Espanya dobli la seva despesa en defensa
Entre el 24 i 26 de juny d’aquest any, els membres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) van celebrar la cimera anual a la Haia, on el gran tema a debatre i consensuar va ser l’augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB el 2035 per part de cada país. Espanya va ser l’únic país que va anunciar que no s’uniria a aquest acord, mantenint l’objectiu en el 2,1% del PIB nacional el 2025, després d’haver incrementat aquesta partida un 70% en els darrers cinc anys.
L’augment de la despesa al 5% del PIB correspondria al voltant de 350.000 milions d’euros que comportarien un augment de “3.000 euros anuals en impostos” a cada treballador, va afirmar Sánchez, així com retallades en tots els aspectes de l’estat del benestar com la salut, educació, o la desocupació i una davallada de les pensions.
Pedro Sánchez i Mark Rutte, el secretari general de l’OTAN, van acordar una interpretació flexible del concepte de despesa en defensa, d’acord amb la declaració de la cimera: no només inclou la inversió en l’Armada o en el sector industrial militar, sinó també en àrees com les infraestructures “crítiques”, les xarxes, la resiliència civil i la innovació.
Aquest anunci va provocar el rebuig de Trump, que des de la seva primera legislatura insisteix en el desequilibri entre els Estats Units i els seus socis europeus en la participació econòmica a l’OTAN i en la necessitat d’incrementar la inversió econòmica.
Davant la nova amenaça de Trump, Pedro Sánchez ha declarat en una entrevista a Cadena Ser que l’executiu considera “que amb aquests pressupostos ja estem donant resposta als objectius comuns” de l’OTAN.