La Global Sumud Flotilla està finançada amb donacions, però la repatriació la cobreix el govern espanyol
L’ajuda humanitària es va recaptar entre els ciutadans, una quantitat simbòlica.
L’ajuda humanitària es va recaptar entre els ciutadans, una quantitat simbòlica.
Què s’ha dit?
Que la Global Sumud Flotilla està finançada amb diners públics.
Què en sabem?
Que la Flotilla i l’ajuda humanitària que duia es van finançar amb donacions, i que el govern espanyol ha sufragat el vol de repatriació dels activistes des d’Israel i ha assumit el cost del buc Furor.
Una de les narratives més present a les xarxes socials des que han començat les repatriacions dels activistes embarcats a la marxa de la Global Sumud Flotilla des d’Israel assegura que el Govern espanyol ha finançat tota l’expedició. L’executiu central sí que s’ha fet càrrec dels costos de la repatriació de les persones amb nacionalitat espanyola que viatjaven en vaixells amb ajuda humanitària a Gaza, però no de tots els costos derivats de la travessa, que s’ha finançat amb donacions. T’ho expliquem!
«La Global Sumud Flotilla està finançada amb diners públics»
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat el 6 d’octubre a El Matí de Catalunya Ràdio que, en el procés de repatriació dels activistes detinguts de la Global Sumud Flotilla “ens encarreguem nosaltres completament del cost de la repatriació perquè puguin arribar l’abans possible a Espanya”. A les xarxes, però, s’ha extrapolat aquest missatge a la idea que el Govern espanyol està sufragant tot el projecte de la Flotilla.
Finançament a través del micromecenatge
La Global Sumud Flotilla, una organització formada per la Magreb Sumud Flotilla, La Coalició de la Flotilla de la Llibertat, el Global Movement to Gaza, i la Sumud Nusantara, ha estat finançada amb un micromecenatge a chuffed.org, a través del qual ha obtingut 3.209.210 euros de més de 68.000 donants (una mitjana de 46,9 euros per persona).
Amb aquesta quantitat van poder salpar les 50 embarcacions amb 500 persones a bord, de les quals 44 vaixells i 462 activistes han navegat fins a l’altre costat del Mediterrani i han sigut detinguts per Israel. Les 300 tones d’ajuda humanitària, segons elDiario.es, entre menjar, aigua potable i medicina, que duia la flotilla havien estat recaptades amb donacions de ciutadans. Es tracta d’una ajuda que des de l’inici s’ha considerat “simbòlica”, ja que els vaixells no tenien una gran capacitat de càrrega, i l’objectiu real era establir un corredor humanitari per via marítima fins a Gaza. No hi ha proves que l’Estat espanyol hagi invertit en aquestes embarcacions ni en l’ajuda humanitària que portaven.
El govern espanyol assumeix el cost del buc Furor i la repatriació des d’Israel
Com ha anunciat el ministre Albares, el seu ministeri s’ha fet càrrec dels costos de repatriació dels activistes espanyols, tot i que no ha donat detalls de què inclou dins d’aquesta partida. Segons Albares, aquesta decisió s’ha pres per accelerar el retorn dels ciutadans espanyols retinguts per Israel. El procés de repatriació voluntària d’Israel, que s’aplica a tothom que estigui al seu territori il·legalment, proporciona als deportats el bitllet d’avió fins a la seva destinació, però mentre la sol·licitud és processada el temps de deliberació i detenció no està indicat.
En aquest context, el govern espanyol també ha assumit el cost de l’enviament del buc d’acció marítima Furor (P-46) des del 25 de setembre. Tot i que a les xarxes es parla de xifres concretes, Verificat no ha pogut comprovar el cost d’operació de l’embarcació durant el temps de l’operatiu d’escolta a la Global Sumud Flotilla.
El cas d’Ángela Agudo no es gestiona per la via diplomàtica, sinó per la militar
Molts usuaris de les xarxes han comparat la situació dels activistes de la flotilla amb la de turistes espanyols amb emergències mèdiques a l’estranger. Un cas és el d’Ángela Agudo, que porta un any hospitalitzada amb un coma induït a l’UCI després de patir un greu accident de moto a Tailàndia. El ministeri de Defensa, que gestiona la Unitat Mèdica d’Aeroevacuació (UMAER) de l’exèrcit, no va autoritzar una repatriació a costa de l’Estat en el seu cas. La seva família es va fer càrrec del transport de l’afectada després de fer una campanya de captació de fons.
El ministeri de Defensa no ha emès cap comunicat sobre aquest cas explicant els motius per la denegació d’enviar un avió medicalitzat.
En casos anteriors, com el d’Álex García, a qui van repatriar després de dos mesos d’hospitalització també a Tailàndia, el govern sí que va posar a disposició els avions medicalitzats, que estan operats per l’Exèrcit de l’Aire. Aquests dos casos i qualsevol operació de la UMAER, però, estan gestionats pel Ministeri de Defensa, mentre que el dels activistes de la Global Sumud Flotilla depenen del Ministeri d’Exteriors. Els ministeris tenen pressupostos separats i prenen les decisions autònomament, i és enganyós afirmar que els diners que s’estan invertint a repatriar els activistes es van desviar de no ajudar a l’Ángela a Tailàndia, perquè no surten de la mateixa part del govern i els pressupostos.