Sense proves de cap nominació de Pedro Sánchez al Nobel de la Pau: les candidatures són secretes durant 50 anys
Desenes de missatges descontextualitzen les paraules del ministre Ángel Víctor Torres, que parla d’un escenari hipotètic
Desenes de missatges descontextualitzen les paraules del ministre Ángel Víctor Torres, que parla d’un escenari hipotètic

Què s’ha dit?
Que Ángel Víctor Torres demana atorgar el Premi Nobel de la Pau a Pedro Sánchez i que el PSOE ha postulat la seva candidatura al guardó.
Què en sabem?
Que les paraules del ministre estan descontextualitzades, perquè parla d’un escenari hipotètic, i que el llistat de candidatures als premis Nobel és secret.
Aquests dies s’ha viralitzat que Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, ha proposat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, com a candidat a guanyar el Premi Nobel de la Pau. Ho han replicat digitals i perfils de xarxes socials en missatges que han estat compartits milers de vegades, alguns dels quals citen “el PSOE” com a ens que hauria postulat Sánchez. També Miguel Tellado, portaveu del PP al Congrés, va compartir un enllaç amb la suposada informació al seu perfil d’X (abans Twitter) i va parlar-ne en una intervenció a Canàries. Pablo Iglesias, exvicepresident espanyol, ha citat la suposada candidatura a Radio Nacional Española (RNE).
És ENGANYÓS. La idea parteix d’una entrevista que el ministre va concedir al portal canari Atlántico TV (minut 8:07) on, preguntat per un escenari hipotètic en el qual els candidats al guardó fossin Donald Trump i Pedro Sánchez, diu tenir “clar qui se’l mereixeria”, donant a entendre que es refereix al president espanyol. Tanmateix, la llista de candidats al Nobel no és pública, i el termini per presentar candidatures per a l’edició d’enguany va tancar el passat 31 de gener.
«Diu Ángel Victor Torres que cal atorgar el Nobel de la Pau a Pedro Sánchez«
La primera referència que hem trobat al respecte és una peça publicada pel digital OK Diario el 19 de setembre, elaborada a partir de l’entrevista que Ángel Víctor Torres va concedir el dia anterior a Atlántico TV. Altres digitals van compartir posteriorment la informació enganyosa, i ahir fins i tot es va enregistrar una petició a Change.org que demanava “al Comitè Nobel Noruec” no tenir en compte la suposada candidatura de Sánchez al guardó.
En realitat, però, ni el ministre va nominar el president espanyol com a candidat al premi, ni va demanar que se li atorgui el guardó, ni tampoc hi ha cap prova que Pedro Sánchez formi part de les candidatures al Premi Nobel de la Pau. El termini per a les nominacions va acabar el 31 de gener i el guanyador es donarà a conèixer el pròxim 10 d’octubre. Si algú presentés ara la candidatura de Pedro Sánchez, el president espanyol seria un candidat per als guardons del 2026.
El 5 de març, l’Institut Nobel Noruec va notificar que, un cop tancat el termini de nominació, l’edició d’enguany comptaria amb 338 candidats, entre els quals hi ha 244 persones i 94 organitzacions. L’entitat va recordar que aquest llistat no es fa públic fins 50 anys després de la concessió del guardó, i que “no confirma els noms dels nominats, ni als mitjans de comunicació ni als mateixos candidats”. Els noms que apareixen en premsa són resultat “o bé de pura especulació o bé perquè els mateixos individus asseguren haver nominat candidats específics”, apunta l’Institut.
Nominació i guardó
El portal web dels premis Nobel explica que qualsevol persona “qualificada per nominar” pot proposar una candidatura. Això inclou els ministres dels països, entre moltes altres personalitats, que, això sí, no poden postular-se a ells mateixos:
- Membres de les assemblees nacionals i governs nacionals (membres del gabinet o ministres) d’estats sobirans, així com caps d’estat actuals
- Membres de la Cort de Justícia Internacional de la Haia i el Tribunal Permanent d’Arbitratge de la Haia
- Membres de l’Institut de Dret Internacional
- Membres del Consell d’Administració Internacional de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat
- Professors d’universitat, professors emèrits i professors associats d’història, ciències socials, dret, filosofia, teologia i religió; rectors universitaris i directors universitaris (o els seus equivalents); directors de centres de recerca per la pau i instituts de política exterior
- Persones que han estat guardonades amb el Premi Nobel de la Pau
- Membres del Consell d’Administració principal o el seu equivalent d’organitzacions que hagin estat guardonades amb el Premi Nobel de la Pau
- Membres actuals i passats del Comitè Nobel Noruec (les propostes dels membres actuals del Comitè no poden registrar-se més tard que l’1 de febrer)
- Antics assessors del Comitè Nobel Noruec
Un cop reunides les candidatures, el Comitè Nobel Noruec, format per cinc membres del Parlament noruec, selecciona els candidats elegibles i els guardonats. És a dir, fa una primera selecció d’entre uns 20 i 30 candidats. Després, un grup d’assessors format per professors universitaris noruecs i altres experts en fa informes de cadascun, i a partir d’això el Comitè acaba seleccionant el guanyador.
Missatges a xarxes
El 19 de setembre, després de l’entrevista de Torres, un missatge en francès demanava a la xarxa social X (abans Twitter) que el guardó acabés en mans del president espanyol. Aquesta publicació s’ha viralitzat i ha fomentat que portals com El Plural, El HuffPost o RTVE hagin assegurat que Sánchez és tendència a les xarxes franceses en relació amb el Nobel.
Abans de l’entrevista, però, també circulaven puntualment missatges similars. De fet, Carmelo Rivera, el periodista que condueix l’entrevista al ministre Torres, apunta que “en alguna xarxa social […] es diu que la picabaralla entre Sánchez i Trump és pel Nobel de la Pau”.