
Què s'ha dit?
Que Espanya concentra el 70% de les defuncions en alta velocitat del món.
Què en sabem?
Que no existeix un registre únic dels accidents ferroviaris que impliquen trens i línies d’alta velocitat, però que hi ha hagut almenys 19 accidents greus arreu del món des del 1964. D’aquests, el de Santiago de Compostel·la, Adamuz i Toledo han provocat la mort de 195 persones a Espanya, xifra que representa el 47,6% del total de víctimes mortals, i el 70% de les d’aquest segle XXI.
Després dels tres dies de dol arran de l’accident ferroviari a Toledo, els partits han reprès l’agenda de precampanya electoral i són diversos els candidats que han assegurat que les morts d’Espanya en accidents d’alta velocitat representen un 70% o més de les morts que hi ha hagut al món. El president del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, ho ha dit en dues ocasions, a El Programa de Ana Rosa (minut 04:20), i a l’esmorzar informatiu d’Europa Press (minut 21:02). També el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gabriel Rufián, va dir aquest dimarts en la diputació permanent que “set de cada 10 persones que han mort a l’alta velocitat al món han estat a Espanya” (minut 01:44). T’expliquem d’on surt aquesta dada.
Tot i que no existeix un registre únic d’accidents ferroviaris que impliquin trens i línies d’alta velocitat, una cerca d’hemeroteca i articles feta per Verificat permet comptar fins a 19 accidents amb víctimes mortals arreu del món entre el 1964 (quan es va inaugurar la primera línia d’alta velocitat del món) i el novembre del 2026. Aquests, han provocat la mort d’almenys 410 persones.
A Espanya, comptant l’accident de Santiago de Compostel·la del 2013, i el d’Adamuz i de Toledo d’aquest any, han mort 195 persones. Això representa el 47,6% del total de víctimes mortals al món, i el 70% de les del segle XXI.
“Avui, Espanya concentra més del 70% de les defuncions en alta velocitat al món”
“Set de cada 10 persones que han mort a l’alta velocitat al món han estat a Espanya”
Verificat s’ha posat en contacte amb el departament de premsa del PP i d’ERC per saber l’origen de les seves dades, però en el moment de publicar aquesta verificació no n’hem obtingut resposta.
Accidents en alta velocitat amb víctimes mortals
El primer ferrocarril d’alta velocitat al món es va inaugurar el 1964 al Japó i connectava Tòquio amb Osaka, segons l’Atles d’Alta Velocitat 2025. Segons la directiva europea 2012/34/UE, els serveis de passatgers d’alta velocitat són aquells “operats sense parades intermèdies entre dos llocs separats com a mínim per una distància de més de 200 km en línies d’alta velocitat construïdes especialment equipades per a velocitats generalment iguals o superiors a 250 km/h i que circulen de mitjana a aquestes velocitats”.
Des del 1964, països d’arreu del món l’han anat implementant fins a superar els 67.000 quilòmetres de línia d’alta velocitat. A Espanya, va arribar el 1992 amb la línia entre Madrid i Sevilla. Ha sigut en aquesta línia on s’han produït els dos accidents d’alta velocitat d’aquest 2026: el 18 de gener a Adamuz (Còrdova), amb 46 víctimes mortals, i el 28 d’octubre a Urda (Toledo), amb 69 víctimes mortals.
L’altre gran accident ferroviari que ha tingut lloc a Espanya aquest segle és el de l’Alvia entre Madrid i Santiago de Compostel·la del 2013, que va acabar amb la vida de 80 persones. El tren implicat, l’s-730, pot circular tant per via convencional com per via d’alta velocitat a 250 km/h, i l’accident es va produir a la corba d’Angrois, limitada a 80 km/h, al final d’un tram d’alta velocitat, quan el tren hi circulava a 179 km/h, segons l’informe final de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF). Diferents registres no es posen d’acord en si catalogar-lo com a «accident d’alta velocitat».
Les 195 víctimes mortals d’aquests tres accidents a Espanya representen el 47,6% del total de víctimes mortals al món des del 1964, segons una anàlisi de Verificat dels accidents en vies d’alta velocitat i/o amb trens d’alta velocitat involucrats amb almenys una víctima mortal. L’accident més greu mai viscut va tenir lloc el 1998 a Eschede (Baixa Saxònia, Alemanya), quan un tren ICE-1 va descarrilar i va provocar la mort de 101 persones, segons van informar mitjans i agències.
Pel que fa als casos del segle XXI, les víctimes mortals a Espanya representen un 70% del total, coincidint amb les declaracions de Feijóo i Rufián. Excloent l’accident de Galícia, les morts en alta velocitat a Espanya representen el 34,8% de la història i el 58% del segle XXI.
A banda de les declaracions polítiques, algunes publicacions a les xarxes socials han difós diferents gràfiques i rànquings que no es basen en estadístiques oficials mundials i que no expliciten quins criteris han fet servir per incloure o excloure determinats accidents.
Les causes rere els accidents d’alta velocitat
“Amb el creixement global de les línies ferroviàries d’alta velocitat, els accidents ferroviaris d’alta velocitat durant el funcionament es produeixen cada cop amb més freqüència”, assenyala un estudi publicat a la revista Accident Analysis and Prevention que ha analitzat 150 casos entre el 2020 i el 2024 (inclosos tant els que han tingut víctimes mortals com els que no).
Segons aquesta anàlisi, el descarrilament i col·lisió són els tipus d’accident més comuns amb les conseqüències més greus, i les principals causes al darrere estan relacionades amb l’equipament ferroviari (41,61%), seguides de factors humans (33,58%) i factors ambientals com tempestes (24,82%).
Cal tenir en compte que en alguns països, com al Japó, cap passatger ha mort per una col·lisió o descarrilament de les línies d’alta velocitat, com revela la cerca de Verificat i corroboren altres mitjans com RTVE.
Verificació elaborada per Laura Cercós Tuset, Alba Tobella, Marc Masip i Ona Sindreu Cladera.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M




