
Encara és poca la informació que hi ha sobre l’accident ferroviari d’Urda (Toledo), causat per l’envestida d’un tren d’alta velocitat de Renfe contra un Iryo aturat i que com a mínim ha causat la mort de 69 persones. Malgrat una primera cronologia presentada pel ministre de Transports, Óscar Puente, encara hi ha moltes preguntes per respondre; en successos com aquest acostumen a passar mesos o anys fins que se sàpiguen totes les causes.
Aquest buit informatiu és l’escenari idoni perquè proliferin teories sense proves, però que presenten explicacions senzilles que aparentment encaixen amb allò que no sabem. En les primeres hores després de l’accident, n’han aparegut algunes que, a causa de la necessitat de tenir respostes, s’han viralitzat a xarxes i superen el milió de visualitzacions.
“Israel va dir que els espanyols pagaríem les conseqüències de donar suport a Palestina. En altres ocasions, les ingerències estrangeres han sigut més dissimulades, però aquest cop és exagerat”, diu un missatge a X amb mig milió de visualitzacions. “Tothom sap què és: algú (un hacker, un sabotejador, serveis d’intel·ligència estrangers) ha provocat des de fora aquest error en la senyalització perquè es produeixi el xoc”, diu un altre tuit llegit 200.000 vegades. “Sabotatge israelià”, en diu un altre, sentenciant que “ens estan matant perquè governi Vox”. I, en referència a les converses telefòniques filtrades, un altre usuari assegura que “el controlador li estava dictant al maquinista allò que el sistema hackejat per Israel li estava dictant”.
A hores d’ara, és pràcticament impossible demostrar aquestes afirmacions, però també ho és desmentir-les: simplement, no hi ha cap prova que les avali.
Què se sap de les causes de l’accident d’AVE a Toledo
Poc després de les 3 de la tarda d’aquest dimecres, sis hores després del sinistre, el ministre Óscar Puente compareixia per actualitzar la informació i esbossar una primera línia temporal dels fets ocorreguts abans del xoc:
- Vora les 8:30 hores falla el sistema automàtic de seguretat LZB en un tram de 63 quilòmetres proper a Urta, a la província de Toledo. Automàticament, tots els trens que hi circulen (que Puente xifrà provisionalment en sis) s’aturen.
- Amb el sistema automàtic anul·lat, el control de la circulació passa a ser manual i recau en el centre de control d’Adif situat a Atocha, a Madrid.
- A les 8:36 hores, el centre de control comunica al tren de Renfe que reprengui la circulació “amb normalitat”, és a dir, sense restricció de velocitat. L’Iryo envestit continua aturat.
- En els següents 17 minuts, el tren de Renfe recorre 25 quilòmetres.
- A les 8:53 hores, el tren Renfe envesteix per darrere el comboi d’Iryo.
Puente va qualificar d’”errònia” la decisió del centre de control d’autoritzar el tren Renfe a circular “amb normalitat”, argumentant que, segons el reglament de circulació ferroviària, hauria d’haver anat com a molt a 40 km/h per poder frenar a temps davant de qualsevol imprevist. Especialment, perquè el tren d’Iryo continuava estacionat en el mateix tram de via.

Escenari del xoc d’alta velocitat que ha causat 69 morts a Urda, Toledo, l’endemà de l’accident. OSCAR DEL POZO / AFP
Dimecres al vespre, diversos mitjans com la SER o La Razón van publicar unes trucades telefòniques identificades com les comunicacions entre el centre de control i els maquinistes dels dos trens. Segons es desprèn dels àudios, el centre hauria autoritzat el tren de Renfe a reprendre la “marxa amb normalitat” en una trucada a les 8:36, abans de donar la mateixa instrucció a la maquinista d’Iryo, a les 8:41. Minuts després, a les 8:48, la mateixa maquinista avisava a Madrid que no havia pogut engegar el tren. Això va ser cinc minuts abans de l’accident.
Davant de preguntes sense resposta, creixen les conspiracions
Les explicacions de Puente i els àudios filtrats no donen resposta a tots els interrogants ni permeten assenyalar amb total rotunditat a hores d’ara les causes de l’accident i els possibles responsables. La investigació haurà d’analitzar què va passar en aquells 17 minuts, i per què el centre de control no va reaccionar davant la segona trucada de la maquinista de l’Iryo aturant immediatament l’AVE en circulació. Sense anar més lluny, la justícia haurà d’analitzar la resta de converses al centre d’Atocha i les caixes negres dels trens. També haurà d’analitzar per què va fallar el sistema de seguretat que va fer cedir el comandament a éssers humans, i si les infraestructures i els trens estaven en bon estat.
Un escenari com aquest, on l’alt nivell d’interès social no se satisfà amb el baix nivell d’informació disponible, és idoni perquè es difonguin teories (algunes es podrien considerar conspiratives) que intenten donar explicacions d’allò que no sabem. Per exemple, a X circulen moltes publicacions que insinuen que la causa seria un suposat sabotatge del sistema. De fet, el tauler de la plataforma X ha destacat la paraula “Sabotatge” com a tendència a Espanya el matí de dijous a partir de les publicacions d’usuaris que van en aquest sentit. A hores d’ara, no hi ha cap prova que desmenteixi o avali aquesta teoria.
Dues “proves” circumstancials que no demostren la conspiració d’Israel
Aquestes teories tendeixen a agafar algunes informacions certes per extreure’n grans conclusions.
Una d’aquestes proves circumstancials és un discurs del primer ministre de l’Israel, Benjamin Netanyahu, que a l’abril va acusar Espanya de “difamar” soldats israelians i d’atacar “l’Estat d’Israel en lloc de règims terroristes”, com va reportar la BBC. I va acabar amb aquesta frase: “No permetré que cap país lliuri una guerra diplomàtica contra nosaltres sense pagar un preu immediat”. El vídeo, i aquesta frase en particular, han ressorgit ara com a suposada prova que Netanyahu està darrere de l’accident com a retribució al suport de Sánchez a Palestina.

Fotograma del discurs d’abril de Netanyahu on va avisar Espanya: «No permetré que cap país lliuri una guerra diplomàtica contra nosaltres sense pagar un preu immediat».
Alguns continguts han manipulat els subtítols del vídeo, on Netanyahu parla en hebreu, perquè sembli que amenaci Espanya de talls d’energia i accidents ferroviaris, com ha desmentit Newtral.
Altres missatges apunten a la implicació d’empreses vinculades amb Israel en el sistema ferroviari espanyol com a suposada prova d’una implicació estrangera en l’accident.
Per exemple, assenyalen la companyia basca CAF, responsable dels sistemes de rodadura dels trens d’AVE de la sèrie 120, per figurar com a investigada per la seva implicació en un projecte de tramvia en territori palestí ocupat, com va informar El País.
O la participació en tasques de seguretat de Renfe per part d’una subsidiària d’ICTS International, una companyia amb seu als Països Baixos dirigida per l’empresari israelià Menachem J. Atzmon, que també n’és un dels principals accionistes.
Aquestes vinculacions, però, no demostren cap implicació d’Israel en l’accident.
Com evitar les conspiracions en la crisi per l’accident d’Urda
En un ambient favorable per a les teories infundades, és primordial saber diferenciar la informació oficial i de qualitat dels missatges sospitosos que poden saltar a conclusions precipitades. Així, s’han de prioritzar els comunicats oficials i als mitjans que citen explícitament les seves fonts d’informació.
- Comptes oficials del Govern espanyol i del Govern de Castella – La Manxa
- Els comptes oficials de la Guàrdia Civil i l’UME, presents a l’escena de l’accident
- Les xarxes socials de Renfe: publiquen actualitzacions a Facebook, Instagram i X
- Les xarxes socials d’Iryo: a través de Facebook, Instagram i X
D’altra banda, cal evitar els missatges provinents de fonts anònimes o que no citin proves.
Renfe ha habilitat un telèfon gratuït per atendre a les víctimes de l’accident i a familiars dels passatgers, el 900 10 10 20, i Iryo ha habilitat el 900 00 14 02.
Verificació elaborada per Ona Sindreu Cladera, Alba Tobella, Laura Cercós Tuset i Marc Masip.
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233
Especials
Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?
Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents
Habitatge: estem davant d’un canvi de model?
Radiografiem l’estat de l’habitatge a Barcelona i Catalunya i aportem dades sobre els punts més candents del debat públic
Catalunya en dades
Consulta les preocupacions ciutadanes i les temàtiques que han centrat la campanya electoral del 12-M



