Aquest article té més de 6 mesos
22/05/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026

Què s’ha dit?

Que en una entrevista amb el director de CaixaBank al diari El Mundo, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, jutja les pràctiques del banc per acabar promovent un portal d’educació i eines de programari amb intel·ligència artificial aplicades a inversions financeres d’alt risc.

Què en sabem?

Que és tracta d’una entrevista falsa feta amb IA que, en realitat, pretén vendre els serveis d’un portal d’educació financera amagant el seu risc. Que la web suplanta la imatge d’El Mundo per intentar donar aparença de veracitat a la publicació.

S’ha viralitzat a les xarxes socials una publicació d’una suposada entrevista al diari El Mundo entre Alberto Núñez Feijóo i l’expresident de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, al programa LaSexta Xplica. La suposada entrevista mostra com el líder del PP acusa CaixaBank de guanyar milions d’euros mentre les famílies no arriben a final de mes. Al final de la seqüència, Feijóo acaba promocionant un portal d’inversió en criptomonedes basat en intel·ligència artificial. La publicació és FALSA.


És un muntatge que simula la versió digital del diari El Mundo i, fins i tot, utilitza el nom d’una de les seves periodistes habituals, Laura de la Quintana, com a redactora del text. No obstant això, l’adreça URL no es correspon amb la del diari. No hem trobat cap evidència que Feijóo i Goirigolzarri hagin compartit pantalla al programa de La Sexta, i les imatges de l’intercanvi han estat generades amb intel·ligència artificial.

«ESTEU ROBANT A MILIONS D’ESPANYOLS I HO SABEU!»

acusa Núñez Feijóo l’exdirector de CaixaBank i l’expulsa del programa.

La publicació fa servir el desprestigi de l’entitat financera i s’aprofita de la confiança que el públic pot tenir en la imatge del diari El Mundo per promocionar un portal d’educació financera en el qual els usuaris han d’invertir una certa quantitat de diners, amb la promesa de grans beneficis en molt poc temps. Tal com adverteix l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), aquest tipus de plataformes tan accessibles i que prometen guanys fàcils solen amagar fraus en línia, i una tècnica bastant utilitzada és la suplantació de famosos per captar l’atenció del públic.

Suplantació de famosos i de mitjans per vendre plataformes d’inversió

El muntatge simula un enfrontament entre Núñez Feijóo i José Ignacio Goirigolzarri en relació amb els beneficis de CaixaBank. Durant la seqüència, el líder de l’oposició promociona el web d’assessoria financera Visión Luxovel, una pàgina que suposadament ofereix consultoria i acompanyament a empreses o individus per invertir en criptomonedes.

Les imatges que acompanyen el text de la publicació que suplanta El Mundo han estat generades amb intel·ligència artificial, segons confirma el sistema de verificació de Google, SynthID: “La major part o la totalitat d’aquesta imatge ha estat editada o generada amb la intel·ligència artificial de Google”. La tecnologia SynthID consisteix en una marca d’aigua invisible que Gemini, la IA de Google, col·loca a les imatges que genera sense que sigui visible a l’ull humà. El mateix xatbot permet comprovar si una imatge conté aquest segell. 

La suplantació de persones famoses a través d’entrevistes és un recurs recurrent per a la promoció de suposats fons o plataformes d’inversió. A Verificat ja hem desmentit fraus idèntics amb el mateix format televisiu i de publicació, on s’adoptaven les figures de Risto Mejide o Jordi Évole en suposats enfrontaments amb directius de la banca, com Carlos Torres Vila (BBVA) o l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato.

D’igual manera, la suplantació de la imatge de mitjans de comunicació generalistes també és una tècnica molt utilitzada, tal com hem explicat anteriorment des de Verificat en diverses ocasions, que aprofita la confiança que el públic pot tenir envers la informació que divulguen els periodistes. Davant aquests casos, un indici de la suplantació sol ser que elements com el logotip de la web, els menús superiors o els enllaços de contacte no estan redirigits a cap pàgina oficial del mitjà, com sí que passaria si fossin webs originals.

En tots aquests casos, els estafadors també es recolzen en la imatge de reputats economistes o experts del sector per afegir legitimitat a les inversions. A més, afegeixen un sentit d’urgència per pressionar els usuaris perquè inverteixin ràpidament.

A la falsa entrevista es presenta erròniament Goirigolzarri com a director en actiu de CaixaBank, malgrat que va presentar la seva dimissió com a president executiu l’octubre del 2024. El va substituir Tomás Muniesa.

Com podem reconèixer que una entrevista és falsa?

Amb l’objectiu de verificar l’autenticitat del contingut, hem fet una cerca inversa a Google Images per confirmar que no són fotogrames d’un programa de la cadena. Així mateix, la publicació, que simula el portal web d’El Mundo, s’allotja en diversos portals webs que no coincideixen amb l’URL del diari. 

Tampoc no hem trobat cap indici que Núñez Feijóo i Goirigolzarri hagin coincidit en el programa LaSexta Xplica.

Davant la proliferació d’aquests patrons —on s’escenifiquen entrevistes entre un periodista o un polític i un directiu o exdirectiu del sector bancari—, l’INCIBE ha identificat diversos comportaments clau per detectar que es tracta d’una estafa:

  • Promeses de rendibilitat ràpida i sense riscos: Qualsevol inversió real implica un risc.
  • Inversió inicial mínima: Busquen un llindar baix d’entrada per atreure més víctimes.
  • Urgència o pressió per actuar: Utilitzen el recompte de temps o missatges d’alertes imminents.
  • Efecte crida: Animen a compartir aquesta «gran oportunitat» per aconseguir enganyar més persones a través de la xarxa de contactes d’un sol usuari.
  • Ús de tecnicismes: Utilitzen un llenguatge complex de manera artificial per generar una falsa sensació de coneixement i autoritat en el tema.
  • Suplantació de celebritats o mitjans: Es recolzen en el suport fals de persones famoses o mitjans de comunicació de prestigi per impulsar la seva credibilitat.
  • Guanys ficticis esperançadors: Després de realitzar una inversió, les suposades guanyes augmenten ràpidament de forma exponencial. És un creixement simulat per mantenir l’usuari enganxat al frau i aconseguir que aporti més capital.
  • Contactes inesperats de “suport tècnic”: T’escriuen o et truquen per «ajudar-te» a continuar amb la inversió, però el seu objectiu real és que accedeixis a enllaços maliciosos o que facilitis informació personal i bancària.
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

Nothing Found