Què en sabem de l’estudi que relaciona la melatonina amb un major risc d’aturada cardíaca?

Diversos mitjans s’han fet ressò aquestes setmanes d’un estudi que demostraria que l’ús prolongat de suplements de melatonina, l’hormona implicada en la regulació de la son, duplica el risc de patir una aturada cardíaca. Es tracta d’un estudi observacional presentat en les sessions científiques de l’Associació Americana del Cor (AHA, per les seves sigles en anglès), que encara no ha estat revisat per experts (peer reviewed) ni publicat en cap revista. T’HO EXPLIQUEM.

Per ara, només està disponible un resum de quatre paràgrafs i una nota de premsa, que incorpora resultats preliminars i n’exposen la metodologia. Aquesta té algunes limitacions importants, com que el grup de control que no tenia melatonina receptada podria estar prenent melatonina sense recepta, o que hi hagi variables no contemplades que facin que els pacients amb recepta de melatonina siguin més susceptibles de patir insuficiència cardíaca.

«L’ús de melatonina eleva un 90% el risc d’aturada cardíaca»

La investigació, dirigida per un equip de la SUNY Downstate Health Sciences University de Nova York, i titulada “Efecte de la suplementació amb melatonina a llarg termini sobre la incidència d’insuficiència cardíaca en pacients amb insomni”, va analitzar les dades de 130.000 pacients de la Xarxa TriNetX del Regne Unit i els Estats Units amb un diagnòstic d’insomni durant més de 5 anys.  Les conclusions en el resum de l’estudi assenyalen que “la suplementació amb melatonina a llarg termini en l’insomni s’associa amb un risc un 89% més alt d’insuficiència cardíaca”. 

Ara bé, en la nota de premsa de l’AHA, es puntualitza que “els resums presentats a les reunions científiques de l’AHA no són revisats per experts” i, per tant, no han passat el filtre de dues revisions independents que han de passar totes les publicacions mèdiques indexades i “els resultats es consideren preliminars”.

A més, l’investigador principal de l’estudi, Ekenedilichukwu Nnadi, assenyala que «tot i que l’associació que hem trobat planteja preocupacions sobre la seguretat del suplement àmpliament utilitzat, el nostre estudi no pot demostrar una relació causa-efecte directa. Això significa que cal més recerca per comprovar la seguretat de la melatonina per al cor.» 

Què és la melatonina?

La melatonina és la principal hormona implicada en la regulació de l’oscil·lació entre son i vigília. Un article de la Societat Espanyola de Neurologia explica que “és fàcilment sintetitzable i administrable per via oral, cosa que ha propiciat l’interès per fer-la servir en el tractament d’una de les patologies humanes més prevalents, l’insomni”.

Aquesta hormona és el principi actiu de medicaments que requereixen recepta (Circadin®, Melatonina EFG, per exemple), i que estan indicats en adults de més de 55 anys amb insomni primari i per un màxim de tretze setmanes. Tanmateix, també es comercialitza com a complement alimentari sense recepta si les dosis estan per sota dels 2 mg. Des de la dècada de 1990 del segle passat, la melatonina s’ha utilitzat àmpliament per alleugerir l’insomni, el jet lag i altres trastorns que causen retard en el son.  

Segons la Societat Espanyola de Neurologia, s’estima que entre un 20 i un 48% de la població adulta espanyola té dificultats per iniciar o mantenir el son. La suplementació de melatonina s’utilitza àmpliament com a ajuda per dormir sense recepta, i en els darrers anys s’ha popularitzat. Tot i que no hi ha dades rigoroses de consum de melatonina amb recepta i sense a Espanya, un estudi dels Estats Units apunta que l’ús de melatonina en adults al país va passar d’un 0,4% el 1999-2000 a un 2,1% el 2017-2018. 

Cal més investigació sobre els efectes de la melatonina

L’estudi sobre la relació entre l’ús prolongat de melatonina i el risc d’insuficiència cardíaca ha omplert titulars de molts mitjans, que presentaven l’estudi com a definitiu, i ha despertat dubtes i alerta sobre aquest suplement, àmpliament consumit sense recepta. Val a dir que no tenim l’accés al treball complet i només podem consultar el resum. La metodologia detallada, però, ens obliga a ser cauts. 

Els investigadors van analitzar i comparar, a partir d’emparellaments de perfils similars, els historials mèdics electrònics de 65.414 adults amb insomni que van prendre melatonina durant un any (superant la recomanació de 13 setmanes) i 65.414 pacients amb insomni que no van ser receptats melatonina (grup de control). Durant 5 anys de seguiment, es van avaluar els incidents d’insuficiència cardíaca, les hospitalitzacions per aquests incidents i la mortalitat per totes les causes en tots dos grups. 

Segons assenyalen en la mateixa nota de premsa de l’AHA, “la base de dades inclou països que requereixen recepta mèdica per a melatonina (com el Regne Unit) i països que no la requereixen (com els Estats Units)”. Com que l’ús de melatonina en l’estudi es basava en l’historial mèdic electrònic, totes les persones que la prenien com a suplement sense recepta als Estats Units o altres països que no requereixen recepta mèdica haurien estat al grup de control i, per tant, és possible que les anàlisis no reflecteixin això amb precisió. D’altra banda, els investigadors tampoc no tenien informació sobre la gravetat de l’insomni o la presència d’altres trastorns psiquiàtrics.

Javier Garjón Parra, cap del Servei d’Assessoria i Informació del Medicament del Servei Navarrès de Salut, afegeix en declaracions a l’agència Science Media Centre España que “la fortalesa de l’estudi és el gran nombre de pacients que inclou” i “el fet que cada usuari de melatonina s’hagi aparellat amb un pacient de característiques clíniques similars”. “Tanmateix, una limitació inherent a aquest tipus d’estudis és que hi podria haver alguna variable no coneguda que fes, alhora, els pacients més propensos a consumir melatonina i més susceptibles de patir insuficiència cardíaca”, explica Garjón.

El president de la Federació Espanyola de Societats de Medicina del Son, Carlos Egea, també en declaracions a l’agència Science Media Centre España, assenyala que “aquestes troballes qüestionen la percepció de la melatonina com a teràpia benigna crònica”, demostrada en diverses revisions i metaanàlisi com aquesta del 2020 o aquesta del 2022, i “només subratllen la necessitat de realitzar un assaig prospectiu amb grup control per aclarir el seu perfil de seguretat”.