Pot col·lapsar el sistema de corrents oceànics AMOC? T’ho expliquem!

A l’oceà Atlàntic existeix un sistema de corrents superficials i profunds anomenat Circulació de retorn meridional de l’Atlàntic (AMOC, per les seves sigles en anglès) que contribueix a fer que arribi calor oceànica provinent del sud al nord d’Europa. 

Des de fa uns anys, diversos models intenten preveure com el canvi climàtic pot influir en la velocitat d’aquest corrent, i alguns apunten que podria col·lapsar. Aquest col·lapse implicaria una completa aturada del flux d’aigua i comportaria un refredament del continent europeu, especialment els països del Nord, i l’aparició de fenòmens extrems.

Recentment, el govern d’Islàndia ha plantejat davant el seu consell de seguretat nacional el possible col·lapse de l’AMOC com un fenomen de seguretat nacional. Des d’aleshores, diversos missatges a les xarxes i en mitjans alerten d’un col·lapse imminent amb “terribles conseqüències”, i denuncien que Islàndia ha activat tots els ministeris mentre a Europa no es fa res. T’HO EXPLIQUEM.

No hi ha un consens absolut entre els models científics que expliquen la situació actual de l’AMOC i que intenten preveure si hi haurà un possible col·lapse en els pròxims anys. És cert, però, que alguns indicadors d’observacions directes (obtinguts a partir de monitoratges de la temperatura o la salinitat) mostren que aquest corrent oceànic estaria debilitant-se. 

«L’AMOC pot col·lapsar de manera imminent»

Les poques dades actuals i els models climàtics no permeten preveure amb exactitud un possible col·lapse de l’AMOC, ja que els escenaris que es dibuixen no sempre coincideixen. Tanmateix, és cert que un possible alentiment parcial o total podria provocar canvis extrems en el clima d’Europa i especialment en regions com Islàndia. És per això que el comitè de seguretat del país ha decidit avaluar-ho com una potencial amenaça existencial i, segons declaracions a l’agència Reuters confirmades per Verificat, el govern està avaluant quines investigacions i polítiques addicionals calen per coordinar de la millor manera possible els ministeris davant desastres naturals derivats del canvi climàtic.

Què és l’AMOC?

La Circulació de retorn meridional de l’Atlàntic, AMOC, actua com una cinta transportadora oceànica, traslladant aigua càlida cap al nord des dels tròpics a través de les capes d’aigua més superficials de l’Atlàntic, i aigua freda cap al sud a través de les capes més profundes. 

Font: Copernicus – Servei Marítim

Aquesta circulació està impulsada per les diferències de temperatura i salinitat, que afecten  la densitat de l’aigua i fan que circulin en direccions i profunditats diferents en un procés conegut com a circulació termohalina. 

Així doncs, a l’oceà Atlàntic Nord (tota la massa d’aigua al nord de l’equador), l’aigua càlida es refreda i es torna més densa, enfonsant-se a les profunditats de l’oceà. A través del fons oceànic, aquesta aigua densa viatja cap al sud, on s’escalfa, perd densitat, torna a la superfície i viatja de nou cap al nord.

Aquest sistema de corrents, que en una latitud de 26 graus al nord de l’equador (a l’altura del Sàhara Occidental o Florida) viatja a 17-18 milions de metres cúbics per segon, representa al voltant del 90% del transport total de calor oceànica cap al nord en l’oceà Atlàntic. Pablo Ortega, investigador i colíder del grup de variabilitat i canvi climàtic de Barcelona Supercomputing Centre (BSC) explica a Verificat que per això l’AMOC té “un efecte notable” en el clima del continent europeu. “Nova York i Madrid estan a la mateixa latitud i tenen climes molt diferents per tot el transport de calor que ve del Golf. Sense aquesta aportació òbviament estaríem en un clima similar a Nova York, amb molt més fred i més glaçades”, exemplifica Ortega.

Està canviant l’AMOC el seu comportament? 

L’AMOC s’ha debilitat de manera natural diverses vegades durant les transicions entre les eres glacials, però s’ha mantingut relativament estable en els darrers 8.000 anys, segons assenyalen des de Copernicus. 

Josep Pelegrí, investigador especialitzat en l’estudi de la circulació oceànica a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC), explica a Verificat que avui dia l’increment de gasos d’efecte hivernacle pel consum de combustibles fòssils, i el consegüent escalfament del planeta, podrien jugar un paper en una alteració no-natural dels oceans i els corrents.

“No podem dir que una cosa [combustibles fòssils] afecta l’altra [alentiment de l’AMOC] de manera directa, però una de les conseqüències de l’augment de gasos d’efecte hivernacle és que estem fonent gel continental en llocs com Groenlàndia, i això fa que superfície oceànica sigui més dolça”, detalla Pelegrí.

Si l’aigua en superfície és més dolça, explica l’investigador, això afectarà la seva densitat. I si hi ha canvis en la densitat de les aigües superficials, pot afectar a com aquestes aigües pugen i baixen de les profunditats oceàniques. Per això, diversos models de predicció estudien com fenòmens com el desgel del gel continental podrien arribar a impactar en el comportament de l’AMOC en un futur.  

L’investigador del BSC Pablo Ortega assenyala a Verificat que aquests models no tenen un consens absolut, i no sempre representen bé tots els processos que determinen aquests corrents. Sí que és cert, puntualitza, que moltes prediccions recollides pel Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC) diuen que “la circulació de l’AMOC es debilita”, tot i que “quasi cap ensenya que hi hagi d’haver un col·lapse al llarg del segle XXI”. 

El darrer informe tècnic de l’IPCC, de fet, assenyala amb certa confiança que les observacions mostren que l’AMOC s’ha afeblit en comparació amb el període 1850–1900, però puntualitzen: “No hi ha prou dades per quantificar la magnitud d’aquest debilitament, ni per atribuir-lo adequadament a l’activitat antropogènica a causa de la curta durada del registre observacional”.

Ortega explica que la informació més fiable que hi ha sobre el comportament actual de l’AMOC són les observacions directes que es mesuren des del 2004, de manera que la sèrie històrica és bastant curta. “És un sistema bastant complex format per un conjunt d’instruments de mesura que passa des de les Canàries fins a Florida, i ens diu que l’AMOC s’està debilitant, però no d’una forma molt intensa”, explica.

Una interpretació recent de les dades observades a 26 graus de latitud per sobre de l’equador mostra un alentiment d’aproximadament un 10% des que hi ha registres. Però el rang d’error és ampli, i dona una forquilla d’entre 5% i 19% de debilitament, segons explica Ortega a Verificat, que també puntualitza que les observacions a 26 graus “no signifiquen que l’AMOC s’estigui debilitant a gran escala, però és aquí on tenim més dades”.

De fet, Pelegrí també comenta a Verificat les dades del monitoreig RAPID 26ºN Array, i no parlaria d’un afebliment tan sostingut ni intens: “Cert que els primers 3-4 anys [de monitoreig] (2004-2007) sembla una mica més intensa, però des del 2008 fins avui s’ha mantingut molt constant. Que aquests primers 3-4 anys fos més intensa pot deures senzillament a què hi havia menys instruments a l’aigua o senzillament a una certa variabilitat interanual”.

La resposta del govern d’Islàndia a un eventual aturada de l’AMOC

El risc d’una desacceleració o una aturada completa de l’AMOC va arribar al govern islandès el 2024 mitjançant una carta signada per 42 científics que informava dels impactes importants en les regions nòrdiques. Segons declaracions a Verificat del departament de Premsa del ministeri de Medi Ambient, Energia i Clima, aquest mes d’agost van tenir constància d’una nova investigació que mostrava que, en escenaris d’elevades emissions, la probabilitat d’una aturada augmenta en comparació amb escenaris de baixes emissions. 

Per això, van decidir portar la qüestió al Consell de Seguretat Nacional d’Islàndia aquest setembre. “En elevar la qüestió al Consell de Seguretat Nacional, se li atorga el nivell d’atenció que mereix i s’examina a través de la perspectiva del seu impacte potencial en la seguretat pública, l’estabilitat nacional i la resiliència social”, expliquen a Verificat per correu. 

Des d’aleshores, s’han centrat en la cooperació multidisciplinària, i s’han celebrat reunions intergovernamentals per informar especialistes i institucions rellevants sobre les últimes troballes, i estan en marxa els preparatius per a una resposta coordinada del govern que inclou una política integral de preparació davant desastres naturals. “Una possible desacceleració o aturada de l’AMOC és un esdeveniment d’alt impacte amb una probabilitat desconeguda. És una preocupació seriosa i un tema científic complex que encara comporta una elevada incertesa”, conclouen.

Escenaris alarmistes prenen més protagonisme

L’informe de l’IPCC assenyala que “és molt probable que l’AMOC s’afebleixi durant el segle XXI, tot i que un col·lapse és molt improbable”. 

No obstant això, un debilitament substancial de l’AMOC continua sent un escenari físicament plausible, i aquest debilitament tindria un fort impacte en els sistemes naturals i humans. “No ha de col·lapsar perquè tingui un impacte”, detalla Pablo Ortega, «amb un debilitament del 10% ja hi ha impactes al clima d’Europa. Si aquesta energia deixa d’arribar, hi ha un refredament relatiu, sobretot a Europa».

Els escenaris més alarmistes sobre l’afebliment de l’AMOC i les seves conseqüències són el que ha ocupat titulars i missatges virals a les xarxes socials. “Els estudis que es fan amb models molt sensibles solen donar lloc a més titulars, a més atenció dels mitjans, i per això ha calat que és imminent”, explica Ortega, i assegura que no ha “vist cap estudi que digui que passarà ja, però sí que n’hi ha molts que diuen que anem en aquesta direcció». Pelegrí coincideix que sovint es fa ressò d’alguns estudis sense mencionar la variabilitat i desviació d’aquestes pròpies prediccions. “Els models tenen molta desviació, n’hi ha alguns que diuen que no passarà res i altres que s’alentirà molt. Cap d’ells és totalment cert, i alguns estaran molt equivocats. Tots parlen d’una probabilitat i no d’una certesa”, conclou.