Aquest fact-check té més de 6 mesos
Una persona que va a votar introdueix el sobre a l'urna. Photo by ANDER GILLENEA / AFP
16/03/2026
|
Redacció
Una persona que va a votar introdueix el sobre a l'urna. Photo by ANDER GILLENEA / AFP

Què s’ha dit?

Que és possible falsificar la identitat a les eleccions mitjançant imatges modificades amb intel·ligència artificial de l’aplicació MiDNI.

Què en sabem?

Que modificar una imatge és possible, però que per votar cal estar registrat al cens electoral i que per fer servir l’aplicació caldrà obrir-la en directe davant la mesa electoral.

Ha circulat un vídeo en el marc de les eleccions a Castella i Lleó en què s’explica com, mitjançant la intel·ligència artificial, és possible que qualsevol persona pugui “falsificar la seva identitat” modificant l’aplicació del DNI o carnet de conduir digital “a l’hora d’anar a les urnes”. La publicació mostra un vídeo que imita el disseny de les aplicacions i inclou la fotografia real d’una persona acompanyada d’un nom, cognoms i número de DNI inventats. El missatge afirma que, d’aquesta manera, una persona pot crear milers d’identitats i “la persona, interventor o apoderat de la mesa electoral no té capacitat real per detectar el frau”. És FALS.

Tot i que és cert que es pot crear una identitat falsa que imiti el disseny de l’aplicació MiDNI o MiDGT,  els noms, cognoms i número de DNI inventats no concordarien amb la llista certificada del cens per poder votar. Els noms generats de manera aleatòria no apareixerien en aquesta llista quan els membres de la mesa electoral ho contrastessin, fet indispensable per participar en les eleccions. Per tant, no se li permetria emetre un vot.

«Qualsevol persona pot falsificar la seva identitat, però només a l’hora d’anar a les urnes», «Amb la intel·ligència artificial avui en dia es pot falsificar la identitat a les urnes”

La Junta Electoral Central va autoritzar el setembre del 2025 l’ús de les aplicacions del DNI i el carnet de conduir digitals per poder votar, mostrant-ne la versió simple, només amb la fotografia i el nom, cognoms, sexe i validesa del DNI. És a dir, no caldrà ensenyar el codi QR certificat que genera l’aplicatiu a demanda i permet a la Policia verificar la identitat del portador. El vídeo afirma que no usar el QR permet cometre frau electoral. Tanmateix, segons les Juntes electorals de l’Aragó i Castella i Lleó, cal obrir l’app oficial davant dels membres de la mesa per impedir l’ús d’imatges manipulades.

Els discursos que afirmen que hi ha manipulacions i frau en els processos electorals han circulat en el context de comicis anteriors, com vam verificar en el context de les eleccions catalanes del 2017 i en les generals del 2023. Un de cada tres enquestats pel Centre d’Estudis d’Opinió el passat novembre sobre teories de conspiració afirma que la manipulació dels resultats electorals és real. 

Per poder votar cal aparèixer a la llista del cens electoral 

El vídeo afirma que per votar n’hi ha prou amb acudir a la mesa electoral i ensenyar la pantalla del mòbil. Per demostrar la suposada eficàcia de la falsificació la compara amb l’aplicatiu real, i mostra que visualment són idèntics, i que simplement canvia el nom i el número de DNI per uns de falsos.

És possible replicar el disseny de les aplicacions i generar una captura de pantalla falsa, de la mateixa manera que és possible falsificar la imatge o les dades d’un DNI físic. Ara bé, no seria possible utilitzar-los en uns comicis perquè el personatge fals no estaria registrat al cens electoral.

Segons l’article 32 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), per votar és obligatori estar inscrit al cens electoral, on consten el nom i cognoms i el número del DNI. Després, per votar, cal constar en la llista certificada del cens i ser identificat mitjançant el DNI, passaport, carnet de conduir o targeta de residència, segons l’article 85. Aquesta llista, de la qual tenen còpia els vocals i els interventors de la mesa, serveix per comprovar que la persona ha de votar en aquella mesa i verificar-ne la identitat, com diu l’article 86.

Per fer servir el DNI digital per votar cal obrir l’aplicació davant de la mesa

El passat setembre del 2025, la Junta Electoral Central va aprovar l’ús de la versió simple del DNI digital (sense ensenyar el codi QR certificat generat automàticament) com un mitjà d’acreditació vàlid de la identitat del votant, integrant-lo en el manual d’instruccions per als membres de les meses electorals que es va donar a les eleccions de les Corts de l’Aragó el 8 de febrer i a les eleccions de la Junta de Castella i Lleó del 15 de març.

Exemple de la Policia Nacional de la versió simple del DNI digital.

La Junta Electoral de l’Aragó va explicitar que, en cas d’acreditar la identitat amb l’aplicació, caldria accedir-hi davant dels membres de la mesa, segons la resolució emesa al gener. Segons va informar Cadena Ser, la Junta Electoral de Castella i Lleó va emetre un avís als usuaris de l’aplicació el dia de les eleccions explicant que el seu ús només seria vàlid si “l’usuari obre l’aplicació i hi accedeix davant dels membres de la mesa electoral i deixa a la vista el document d’identitat amb fotografia que es genera al dispositiu”. A més, van afegir que no serien acceptades ni fotografies ni captures de pantalla.

Per suplantar la identitat d’una persona i votar en el seu nom, que és un delicte a l’article 401 del Codi Penal, caldria saber que està registrada al cens electoral, saber-ne les dades necessàries per fabricar el DNI fals, i també conèixer exactament la seva mesa. A més, caldria cerciorar-se que no ha votat i que no votarà, per evitar conflictes i denúncies.

Fem Fact-checking
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

A fons

Nothing Found