Les imatges, font de desinformació: El 63% dels adolescents són incapaços d’interpretar-les profundament
Un nou estudi revela que la majoria dels joves no entén el significat profund d’una imatge i reclama més educació visual per fomentar la mirada crítica
Un nou estudi revela que la majoria dels joves no entén el significat profund d’una imatge i reclama més educació visual per fomentar la mirada crítica
Spencer Platt el 2006 fotografiava a un grup de joves libanesos que condueixen per un carrer de Haret Shreik, un suburbi del sud de Beirut. Quan la fotografia es va publicar, alguns mitjans van acusar inicialment les protagonistes de la instantània de fer turisme de guerra. No obstant això, Bissan Maroun, una de les noies del descapotable, buscava casa seva junt amb els seus germans després que el barri fos destruït pels israelians.
Veure una imatge no vol dir entendre-la i el nou informe de la Fundació Photographic Social Vision, elaborat en el marc del projecte Visual Trust de la Universitat de Barcelona (UB), detecta que només un 37% dels adolescents és capaç d’interpretar el significat profund d’una fotografia, d’aquest només el 2% ho fa amb precisió. La investigació Alfabetització visual i adolescència, que ha comptat amb la participació de 2.000 persones d’entre 12 i 19 anys, conclou que “els joves no disposen de prou eines per comprendre les imatges en profunditat”, fet que els torna “especialment vulnerables a les manipulacions, a la informació instrumentalitzada i a la pèrdua d’autonomia crítica”.
Davant aquesta realitat, l’estudi reclama un canvi de rumb: “passar a l’acció”, situant l’educació visual al centre de l’alfabetització per formar joves més crítics i menys vulnerables a la manipulació i la desinformació.
El consum d’imatges és “superficial”
Els resultats de la investigació mostren que el vincle entre els joves i les imatges és “àgil i constant, però sovint superficial”, marcat pel ritme accelerat i fragmentat de les xarxes socials. En aquest sentit, el 63,4% dels joves no comprenen el sentit profund d’una imatge.
Roger Canals, responsable del projecte de la UB Visual Trust i investigador de l’informe explica a Verificat que l’objectiu final de la investigació no era saber si els joves saben trobar el sentit únic, en tant que “les fotografies són obertes”, sinó analitzar si “tenen criteris crítics per establir a través d’una posició reflexiva el significat profund d’una imatge”. Com en el cas de la fotografia de Shreik, una lectura superficial pot comportar a una lectura estereotipada o malintereptada.
Les imatges amb què interactuen els joves els “condicionen i influencien” i comprendre-ho és necessari “per poder decidir de manera crítica davant de què es vol reaccionar i davant de què no”, explica a Verificat Alice Monteil, responsable de l’Àrea d’Educació de la Fundació Photographic Social Vision i investigadora del projecte. A aquesta llibertat crítica l’anomena “sobirania visual”.
Filtres crítics per difondre imatges pròpies, però no per consumir-ne
El consum majoritari d’imatges per part dels joves es produeix a les xarxes socials. Més del 70% fa un “consum fortuït” d’aquestes a través de plataformes com Instagram, TikTok o WhatsApp, mentre que només una minoria (25,7%) utilitza canals que afavoreixen la cerca deliberada d’imatges, com Pinterest, Google o publicacions impreses. El consum és, per tant, majoritàriament condicionat pels algoritmes de les plataformes.
Per Canals, els joves “tenen un criteri a l’hora de compartir les seves imatges personals lluny de la compulsivitat, però admeten no utilitzar filtres crítics a l’hora de consumir les imatges de les xarxes”. “Tenen una cerca molt poc intencionada d’aquestes, esperant que els arribin a través d’algoritmes molt esbiaixats”, afegeix. Per al docent de la UB això és especialment sensible tenint en compte com la desinformació circula a través d’aquests canals. Una enquesta del CEO ja situa en el 80% la població és conscient que “sempre” o “sovint” circulen informacions falses a les plataformes. Aquest fenomen, agreujat per la intel·ligència artificial i la facilitat de generar contingut fals molt realista, és considerat avui un dels principals riscos globals pel World Economic Forum.
Desconfiança com a mecanisme de protecció en un context de crisi de veracitat
En un entorn saturat d’imatges i marcat per la popularització de la intel·ligència artificial generativa, la confiança en allò que veiem s’esquerda. La investigació alerta que la crisi de veracitat dificulta distingir el que és real del que és manipulat, així com les narratives de cada contingut. De fet, la mateixa enquesta del CEO evidencia que un 38% dels catalans assegura haver compartit alguna vegada informació que després ha resultat ser falsa.
En aquest sentit, Javier Cantón, doctor en Ciències Socials i màster en Intel·ligència Artificial per la UNIR, subratlla a Verificat la importància de l’estudi perquè trenca amb la idea que els joves són veritables “nadius digitals”. Segons ell, aquesta etiqueta és enganyosa i fa invisibles les seves mancances a l’hora d’interpretar imatges i informació en línia, cosa que els fa més vulnerables a la desinformació. “Si els joves no analitzen críticament les imatges, aquestes, independentment de si són certes o no, poden reforçar narratives prèvies, inclosos discursos d’odi”, adverteix. En aquesta línia, una recerca de la revista Ciencias de la Comunicación e Información apunta que, a les xarxes socials, els usuaris generen imatges falses o distorsionades que, un cop viralitzades, tornen a ser reinterpretades i ressignificades per altres usuaris, alimentant un cicle continu de distorsió.
Com explica Canals de Visual Trust, “el scroll infinit acaba homogenïtzant el valor de totes les imatges”, fet que dificulta distingir les mirades informatives de les que només busquen impacte. Aquesta uniformització, explica, afavoreix “errors de lectura greus”, com la banalització de continguts violents presentats en forma d’humor.
Davant del dubte sobre la veracitat de la imatge, la investigació conclou que el jovent tendeix a desconfiar-ne com a forma d’autoprotecció d’una potencial manipulació visual. Canals alerta, però, que la desconfiança, positiva com a primer contacte amb el contingut, pot esdevenir “excessiva” quan aquesta acaba provocant que no es cregui res, fins i tot el que és cert. Segons Cantón, aquesta és una de les estratègies de les narratives conspiratives.
L’educació visual, una eina essencial contra la desinformació
La investigació posa al centre la necessitat urgent de dotar el jovent d’eines que els permetin comprendre les imatges en profunditat, especialment en un moment d’acceleració de la desinformació alimentada per la intel·ligència artificial. L’estudi demana repensar el currículum escolar perquè l’educació visual deixi de ser un afegit i ocupi un lloc central en la formació dels joves, tal com subratlla Alice Monteil, de la Fundació Photographic Social Vision. Sense aquest canvi estructural, adverteix, serà difícil garantir que els adolescents disposin d’eines sòlides per interpretar el món visual que consumeixen constantment.
En paral·lel, iniciatives com el recurs pedagògic “El poder de la imatge”, desenvolupat per DESFAKE, esdevenen fonamentals per abordar aquesta mancança. El material acompanya els joves en l’anàlisi crítica de les maneres com una imatge pot desinformar i els ajuda a entendre com aquestes poden alterar la percepció d’un missatge o reforçar narratives falses. Monteil recorda que, mentre el currículum no s’actualitzi, “totes les entitats socials i culturals tenen un rol clar a l’hora d’adreçar aquests reptes i impulsar programes que utilitzin la fotografia com a eina per parlar de temes rellevants amb tots els col·lectius”. Aquest informe, afirma, “ha de ser la llavor” per estendre aquesta mirada crítica.