La IA: d’eina escolar a confident digital
L’ús d’assistents virtuals dels adolescents per compartir els seus sentiments preocupa els experts, que alerten que una màquina mai podrà substituir el raonament humà
L’ús d’assistents virtuals dels adolescents per compartir els seus sentiments preocupa els experts, que alerten que una màquina mai podrà substituir el raonament humà


Una tarda, un grup de nois i noies s’asseu al voltant d’una taula per fer els deures. Hi ha un quadern obert, una pregunta subratllada en vermell i, de cop, algú diu: «I si li demanem a la IA?».
Aquesta escena es produeix cada cop més sovint. No és només per mandra, sinó perquè la intel·ligència artificial (IA) ha esdevingut una presència habitual en la vida quotidiana.
Un hàbit a l’alça
Un article publicat a The New York Times, un dels principals diaris dels Estats Units, afirma que molts alumnes fan servir la intel·ligència artificial per estudiar, comprendre millor les coses o treballar més de pressa. Tanmateix, això planteja un dubte: l’ús d’un xatbot és una ajuda real, o té el risc de convertir-se en una drecera a l’hora de fer els deures?
Segons molts educadors, el problema no és fer-la servir, sinó com. Un xatbot pot ajudar a resumir apunts, oferir exemples o preparar un examen, però no hauria d’escriure un assaig ni resoldre un problema en comptes de la persona que està aprenent. En altres paraules, pot ser una eina útil, però no pot substituir el pensament.
El maig del 2025, durant el festival Internazionale Kids a Reggio Emilia, el periodista Alberto Puliafito va preguntar al públic: «Algú fa servir la intel·ligència artificial per fer els deures? Com?».
Un noi de cabells arrissats va aixecar la mà. «Jo la faig servir després d’haver estudiat», va dir. «Faig que llegeixi les pàgines del llibre i després li demano que m’examini. D’aquesta manera, puc saber si he estudiat bé».
Potser aquest és el millor punt de partida: no demanar-se si fa servir la intel·ligència artificial o no, sinó com fer-la servir sense deixar de pensar.
Els experts adverteixen que confiar massa en les respostes automàtiques pot reduir el pensament crític i la capacitat de cometre errors, pas fonamental en el procés d’aprenentatge. Per això, alguns països hi busquen solucions. A Estònia, per exemple, amb l’objectiu d’estimular el raonament, els xatbots que es fan servir a les escoles han estat adaptats per fer preguntes en lloc de donar respostes ja preparades.
També amb les emocions
Si la IA sempre està a l’abast per ajudar amb els deures, és fàcil que esdevingui un punt de referència també per a altres coses. Un article del mitjà juvenil espanyol Junior Report assenyala que molts adolescents també empren els xatbots per parlar sobre emocions difícils: tristesa, soledat, ansietat i por.
Segons Junior Report, la intel·ligència artificial pot semblar un interlocutor reconfortant: respon a l’instant, sempre està disponible i no jutja. No obstant això, per aquesta mateixa raó, pot ser arriscat. Els xatbots no senten emocions, no comprenen realment el que una persona sent i no poden tenir cura d’algú de la mateixa manera que pot fer-ho un familiar, un amic o un psicòleg.
Els experts citats a l’article expliquen que interactuar durant molt de temps amb la IA pot influir en la manera com infants i adolescents aprenen a reconèixer i gestionar les seves emocions. Si s’acostumen a parlar només amb un sistema que sempre respon de manera “correcta”, les relacions reals –més complexes, imperfectes i, a vegades, esgotadores– poden semblar menys atractives.
El risc de confiar en màquines
Una investigació del diari britànic The Guardian fa un pas més enllà. En diversos països europeus, els adolescents fan servir els xatbots i els assistents virtuals com si fossin confidents emocionals. Per a alguns joves, és més senzill fer una pregunta a un xatbot que parlar amb un adult: no interromp i no genera situacions incòmodes.
No obstant això, psicòlegs i psicoterapeutes alerten que una màquina no pot substituir una relació humana. El risc és que, en moments difícils, infants i adolescents confiïn en eines que no són capaces de reconèixer situacions perilloses ni guiar-los cap a l’ajuda correcta. Un xatbot pot semblar empàtic, però en realitat no ho és.
Respostes imperfectes
Arreu del món, cada cop més infants i adolescents fan servir la IA diàriament. L’empren, sobretot, per estudiar, però cada cop més també per resoldre dubtes o demanar consell. Segons organitzacions que treballen pels drets de la infància, molts adolescents recorren a la IA, fins i tot, quan se senten tristos, sols o amoïnats.
Créixer no sempre és fàcil, i fer-se preguntes –sobre l’escola, les amistats o la vida, en general– és part del procés. Però no totes les preguntes tenen respostes ràpides, i no totes les preocupacions les pot resoldre una màquina.
La intel·ligència artificial pot ser útil: pot explicar algunes coses, ajudar-te a estudiar o donar-te idees. Però no et coneix de debò. No veu la teva cara i no nota si alguna cosa va realment malament.
A vegades, després de tancar un quadern o una pantalla, el millor que podem fer és parlar amb algú proper: un amic, un company, un docent o un familiar. Algú que sàpiga escoltar, que no sempre tingui la resposta preparada i que, alhora, faci preguntes.
Perquè algunes preguntes no necessiten una resposta perfecta. Necessiten temps i una persona real a l’altra banda.
Conceptes clau
- Intel·ligència artificial (IA). Programari dissenyat per dur a terme tasques que, habitualment, requereixen la intel·ligència humana, com ara respondre preguntes, reconèixer imatges o suggerir solucions. No pensa ni sent, però fa servir grans quantitats de dades per imitar el comportament de les persones humanes.
- Xatbot. Programa basat en la intel·ligència artificial. T’hi pots dirigir escrivint o, a vegades, fent servir la teva veu. Respon a preguntes i ofereix informació o suggeriments.
- Pensament crític. La capacitat de pensar per un mateix: fer-se preguntes, comparar informació, dubtar, cometre errors i canviar d’opinió. És una part important del procés d’aprenentatge.
- Empatia. La capacitat de comprendre com se sent una altra persona i de respondre-hi tenint en compte les seves emocions.
Fonts:
Are Students Cheating When They Use A.I for Their Schoolwork?, The New York Times, 2025
As Schools Embrace A.I. Tools, Skeptics Raise Concerns, The New York Times, 2026
¿Cómo impacta la inteligencia artificial en la salud mental de los adolescentes?, Junior Report, 2025 “I feel it’s a friend”: quarter of teenagers turn to AI chatbots for mental health support, The Guardian, 2025

