Aquest article té més de 6 mesos
27/01/2023
|
Redacció
Actualitzat el 10/10/2026

Profes de ciència, aquesta va per a vosaltres! La majoria de les activitats que us hem proposat al llarg de Desfake són exercicis de recerca a Internet, però això no vol dir que no puguem verificar sense un ordinador! Avui us duem un exemple molt actual, on el vostre alumnat podrà practicar al laboratori.

Aquesta setmana s’ha viralitzat un vídeo de Carlos Ríos, el creador de la marca Realfooding, on l’empresari analitzava un tall de salsitxa de supermercat en un microscopi i assegurava que havia trobat “una mena de pèl” dins el producte. Tot i que el tall era massa gruixut perquè la llum travessés la mostra, el model utilitzat comptava amb un llum superior que permetia il·luminar el tall.

Així i tot, la metodologia era més que deficient, com vam explicar en aquesta verificació. Us suggerim que ensenyeu el vídeo al vostre alumnat amb l’objectiu que identifiquin quins problemes té l’experiment. 

  • Per començar, la mostra no està correctament preparada: no veiem com l’agafa, ni d’on l’agafa –l’aliment podria estar caducat, i no ho sabem–. Tampoc no passa per cap procés de preparació, que inclouria processar-la, tenyir-la, fixar-la i tallar-la correctament.
  • A més, l’entorn de l’experiment també és molt important. Per assegurar-nos que la mostra no es contamina, cal dur-lo a terme en un laboratori i utilitzant l’equipament adient, com bata o guants. Si no ho fem així, és possible que la mostra entri en contacte amb elements de l’exterior, com pols, brutícia, o pèls.
  • Finalment, per assegurar la validesa de l’experiment, cal repetir-lo en múltiples ocasions. Amb una vegada no n’hi ha prou! Per fer analitzar-ne adequadament la composició, seria necessari fer la mateixa comprovació amb diferents salsitxes.

La pseudociència barreja elements aparentment científics amb observacions anecdòtiques i metodologies poc rigoroses per fer semblar científica una teoria que no ho és. En contraposició a la ciència, la pseudociència observa, però no comprova; segueix mètodes poc rigorosos i presenta resultats immediats sense analitzar en profunditat. Podeu accedir a tots els continguts relacionats amb les pseudociències a la Càpsula 9 del nostre curs de Desfake, on també trobareu activitats per a la vostra classe dissenyades per aprendre a detectar-les.

Un cop l’alumnat hagi identificat els problemes metodològics de l’experiment de Carlos Ríos, us proposem que analitzeu una mostra similar al laboratori de l’institut, seguint el procediment correcte.

ConsellsEscola
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Equips de rescat a l'accident de tren de Toledo (Foto de Javier SORIANO / AFP).

    Compte amb els buits informatius sobre l’accident de tren de Toledo: informa’t amb fonts confiables

  • Vídeos reals confosos amb deepfakes després de rumors sobre la mort de Netanyahu. Fonts: Roda de premsa 12 març i compte d'Instagram de Benjamin Netanyahu.

    Vídeos reals i ‘deepfakes’: quan l’excés de sospita esdevé conspiració

  • Un telèfon mòbil amb un vídeo d'un fals metge creat amb IA

    Com detectar els falsos metges fets amb IA que omplen les xarxes socials?

Especials

Nothing Found