L’entrepà contaminat, una conspiració per pujar preus i altres mites de la pesta porcina africana, verificats 

Arran de la detecció d’almenys 13 porcs senglars positius en pesta porcina africana (PPA) al parc de Collserola, han circulat a les xarxes tota mena de missatges i teories sobre l’origen de les infeccions. Des de mems sobre la hipòtesi que el virus provingui d’un entrepà contaminat, a la teoria d’una fuga des del Centre d’Investigació en Sanitat Animal IRTA-CReSA, a Bellaterra, o una conspiració per apujar els preus de les carns locals i afavorir importacions menys regulades. 

Des de Verificat, hem analitzat les principals idees que s’han viralitzat des que el 28 de novembre es van confirmar els dos primers casos.

La pesta porcina africana va arribar per primer cop a Europa fa 70 anys

La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia vírica altament contagiosa que afecta només els porcs domèstics i senglars, amb una taxa de mortalitat pròxima al 100%. No és un perill per a la salut humana, però té efectes devastadors sobre les poblacions porcines i l’economia agrícola.

El virus que provoca la malaltia, de la família Asfarviridae, és altament resistent, cosa que significa que pot sobreviure al medi ambient, a la roba, i també en diversos productes d’alimentació de porc, com ara pernil, salsitxes o cansalada, durant mesos. 

Les principals vies de contagi són per contacte directe estret amb animals infectats, per ingesta de carn de porc o altres productes contaminats que contenen el virus, o a través de paparres, segons la fitxa tècnica de la malaltia de l’Organització Mundial per a la Salut Animal (WOAH, per les seves sigles en anglès).

“S’estan inventant allò de la pesta porcina. […] Veterinaris certifiquen amb una prova falsa la grip aviària o pesta porcina”

Des de principis d’any, hi ha casos a l’est d’Europa, però a Espanya no es detectava un cas de PPA des del 1990. Una de les narratives que més han circulat és que les infeccions actuals han sigut fabricades o inventades. És FALS.

D’una banda, els primers casos es van detectar a principis del segle passat a Kènia, i des d’aleshores hi ha hagut diversos focus de contagi. Segons el manual de detecció i diagnòstic de la PPA de l’agència de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), la malaltia va aparèixer per primera vegada a Europa el 1957, quan es va detectar a Portugal procedent de l’Àfrica occidental. Des d’aquí es va estendre per tota Europa (Itàlia, 1967; Espanya, 1969; França, 1977; Malta, 1978; Bèlgica, 1985; i els Països Baixos, 1986). 

Tots els països van aconseguir controlar ràpidament els brots després d’aquests primers casos, tret d’Espanya i Portugal, on no es va aconseguir fins a la dècada de 1990, i Sardenya, on la PPA és endèmica i encara circula entre els porcs criats a l’aire lliure i els porcs senglars. Actualment, la malaltia també es considera endèmica a l’Àfrica subsahariana, i a parts del Caucas i Europa oriental, on es va reintroduir el 2007. 

“L’enorme potencial de propagació transfronterera de la pesta porcina africana va quedar demostrat amb la seva arribada al Caucas el 2007 i el progressiu avenç a través de Rússia cap a Europa oriental, on sembla que s’ha establert”, recull el mateix manual de la FAO. Des del 2022 hi ha hagut més d’1 milió de casos en porcs domèstics i gairebé 40.000 en animals salvatges al món, la majoria a Europa i Àsia, segons l’Organització Mundial per la Salut Animal (WOAH). 

És per això que el govern espanyol ja fa temps que contemplava la possibilitat que arribés a Espanya, i el 2019 les autoritats espanyoles van realitzar un simulacre davant d’un focus de PPA en senglars en què van participar les comunitats, els Serveis Ministerials, IREC i SEPRONA. El simulacre va permetre detectar debilitats, com la falta d’informació o de mitjans de sacrifici, i traçar recomanacions.

Una conspiració “per encarir l’embotit per Nadal”

La falsa teoria que la malaltia ha sigut provocada s’ha relacionat sovint amb la conspiració que els contagis s’han creat intencionadament per minvar l’oferta porcina i, així, apujar els preus de l’embotit poques setmanes abans de Nadal. Hi ha qui defensa que això va lligat a una voluntat d’importar grans volums de carns procedents de països amb menys controls sanitaris, una narrativa pràcticament calcada de la que va emergir amb la grip aviària.

“És curiós que ens arribin la grip aviària i la pesta porcina, les dues carns més barates que enganxaran una pujada just abans de Nadal”

Però, al contrari del que diuen diversos missatges, el preu de la carn porcina ha experimentat una caiguda. La llotja agropecuària MercoLleida, una de les llotges de referència estatals de bestiar, ha registrat una baixada de 21,4 cèntims en la cotització del porc entre el dijous 27 de novembre i el dijous 4 de desembre. 

“Una situació extraordinària motivada per la incertesa generada en el mercat i pel fre a les exportacions a països de fora de la Unió Europea”, expliquen en un comunicat al seu web, on també detallen que es tracta de la caiguda de cotització més forta d’aquest segle.

L’origen del brot actual a Catalunya, encara per confirmar

Un altre dels focus dels rumors i la desinformació que circulen per internet té a veure amb l’origen de la crisi actual, que afecta els entorns de Collserola.

L’origen del brot a Catalunya encara no s’ha pogut determinar, i hi ha diverses hipòtesis sobre la taula. Per ara, un informe del Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA-INIA), laboratori de referència de la UE, publicat el 5 de desembre, ha determinat a partir de la caracterització molecular per seqüenciació del genoma del virus de la PPA que pertany al nou grup genètic 29 (molt similar al del brot de Geòrgia del 2007) i no als grups genètics 2-28 de tots els virus circulants en els estats membres de la UE.

Des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació assenyalen que la soca del virus Geòrgia 2007 és un virus de “referència” que s’utilitza sovint en instal·lacions de confinament per fer estudis del virus o per avaluar l’eficàcia de les vacunes, que actualment estan en fase de desenvolupament.

“De l’informe es dedueix que hi ha la possibilitat que l’origen del virus no estigui en animals o productes d’origen animal provinents d’algun dels països on actualment és present la infecció” sinó que «l’origen pot estar en una instal·lació de confinament biològic», detallen en la nota de premsa. Però en data de publicació d’aquest article, totes les hipòtesis continuen obertes.

Joaquim Segalés, Francesc Accens i Carles Vilalta, investigadors de l’IRTA-CReSA han respost de manera conjunta les consultes de Verificat, i valoren les hipòtesis més probables de l’origen a partir de com es transmet la malaltia. “Com que la probabilitat que un animal infectat hagi arribat des dels llocs més propers on circula la malaltia (nord d’Itàlia o l’est d’Alemanya) és molt baixa, la hipòtesi més plausible és que hagi estat per contacte amb restes alimentàries”, expliquen. 

D’on ve la teoria de l’entrepà?

Segons la WOAH, els porcs senglars poden contagiar-se si s’alimenten d’escombraries que contenen carn infectada, on el virus pot mantenir-se infecciós durant 36 mesos en productes de porc crus. Aquesta hipòtesi, que és la més plausible segons els experts, s’ha simplificat i ridiculitzat a les xarxes i en titulars, dient que el primer cas seria d’un senglar que es va menjar un entrepà contagiós.

La batejada com la teoria de l’entrepà no és més que una simplificació d’aquest possible contagi per ingesta d’aliments contaminats. La narrativa va aparèixer el mateix divendres que es va fer públic el brot, quan el director general de Producció Agroalimentària del ministeri, Emilio García Muro, va destacar en declaracions a mitjans “la possible via del sandvitx” com una de les hipòtesis.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va apuntar també a aquest possible origen en unes declaracions el dilluns següent, aixecant gran rebombori a les xarxes. 

L’endemà, en roda de premsa, Ordeig va matisar aquestes declaracions, citant el presumpte entrepà enmig d’una llarga enumeració de possibles causes del brot, que incloïa el transport per camió, una roda bruta, la part baixa d’un vehicle, un transport amb restes orgàniques o, en efecte, un entrepà. Internet va posar el focus en l’entrepà i ja fa dies que usuaris pensen que aquesta és la teoria final del Govern.

En realitat, no és més que una simplificació de la possibilitat que el primer senglar infectat consumís una carn contaminada. Al capdavall, un entrepà d’embotit podria ser una possible explicació de com un lot de carn crua amb restes víriques hagi acabat al parc de Collserola.

La teoria d’una “fuga” dels laboratoris

Una altra idea que ha circulat molt a les xarxes és que el  brot de Catalunya provindria dels laboratoris del Centre Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA, molt pròxim al lloc on s’han detectat els contagis de PPA. Els experts consultats per Verificat coincideix que la font més probable del contagi és per consum d’algun producte infectat, però fins que no hi hagi els resultats definitius de la seqüenciació i investigacions no es podrà confirmar ni descartar cap hipòtesi.

“Un molt preocupant brot de pesta porcina africana (PPA) al costat mateix d’AQUESTS laboratoris?”

Sobre la teoria que provingui d’una fuga dels laboratoris, des de l’IRTA-CReSA justifiquen a Verificat que “al centre fa 20 anys que es treballa ininterrompudament amb el virus de la PPA, tant al laboratori com amb porcs”. Expliquen que només es pot treballar amb aquest virus en unes instal·lacions d’alta biocontenció com les d’IRTA-CReSA. A les instal·lacions de Cerdanyola hi ha 6 laboratoris de nivell de bioseguretat 3, en una escala que va de l’1 (menys bioseguretat) al 4 (més bioseguretat). 

El departament de premsa del centre detalla a Verificat que les instal·lacions d’alta bioseguretat de nivell 3 tenen “filtratge doble permanent de l’aire abans que retorni a l’atmosfera, i hi ha una gestió exhaustiva dels residus i efluents”. Pel que fa als cadàvers dels animals, s’incineren a 900 °C durant cinc hores, cosa que assegura la inactivació de qualsevol microorganisme, o bé, en els que presenten un risc més baix, es fan tractaments de 150 °C en condicions d’un pH bàsic de 13. 

Tots els líquids que surten de l’IRTA-CReSA “es tracten durant 12 hores a un pH bàsic de 12 i després poden anar al clavegueram”. Pels treballadors també hi ha “uns protocols estrictes de protecció individual, de seguretat i d’higiene personal”, asseguren. 

Consultada per Verificat, Adelaida Sarukhan,  doctora en Immunologia i coordinadora d’impacte i redactora científica a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), també coincideix que «la font és molt probablement algun producte porcí infectat, vehiculat per humans des d’algun altre país, i ingerit per un porc senglar», tal com analitzava aquest article del 2023 sobre la probabilitat d’importar el virus a Espanya via aquest mecanisme. Argumenta que pels protocols del centre, i pel mode de transmissió del virus descrit per la WOAH, la teoria d’una «fuga» d’un laboratori és molt poc probable.

D’altra banda, el perquè s’han detectat els primers casos en aquesta zona es podria deure a una sèrie de característiques específiques de l’àrea. Els experts d’IRTA-CReSA mencionen que “hi ha diverses vies principals properes (autopistes i carreteres majoritàries) per on es pot introduir material contaminat”, “una densitat de població nacional i internacional (residents, visitants, estudiants, empreses internacionals)” i “un entorn natural amb una densitat de porcs senglars elevada”.

“Si s’ha detectat molt ràpidament és perquè és una zona molt transitada per persones i, per tant, és més probable que un animal malalt o un cadàver es trobi abans”, conclouen.

---

Rectificacions:

El text i el titular han sigut actualitzats a partir del nou informe de seqüenciació del genoma del virus del PPA, publicat el 5 de desembre de 2015, que identifica el grup genètic del brot de Barcelona (molt similar al del brot de Georgia del 2007) i apunta a la possibilitat que l’origen del virus no estigui en animals o productes d’origen animal provinents d’algun dels països on actualment és present la infecció.