Desinformació: Cinc previsions per aquest 2026

La desinformació evoluciona contínuament i aquest nou any no n’és una excepció. Noves tecnologies, canvis en com accedim a la informació i una creixent fatiga informativa configuren un escenari més complex per al 2026.

Repassem cinc tendències que marcaran la desinformació enguany i t’oferim alguns consells (i quatre preguntes claus) per a aprendre a detectar informació falsa o enganyosa en el teu dia a dia.

1. Real o IA? La gran incertesa digital

El New York Times va publicar un article explicant que, quan Donald Trump va compartir la foto de Nicolás Maduro detingut, el seu equip de fotografia la va analitzar amb nombroses eines, però no va poder confirmar al 100 % que la imatge fos real.

Ara sabem amb certesa que Maduro va ser capturat i no hi ha motius per a dir que la foto era falsa. No obstant això, en aquell moment, amb tan poca informació, ni tan sols el New York Times, amb la seva tecnologia avançada, podia garantir la veracitat de la imatge. La incertesa serà cada vegada més comuna a causa dels avanços de la IA generativa.

2. L’ascens dels “answer engines”

Segons l’últim informe del Reuters Institute sobre periodisme, mitjans i tecnologia, els editors esperen que el trànsit procedent dels motors de cerca es redueixi gairebé a la meitat (-43 %) en els pròxims tres anys, en part a causa de la creixent tendència dels usuaris a recórrer a xatbots basats en IA a la recerca d’informació.

Els motors de cerca basats en IA (sobrenomenats “answer engines”) es convertiran en una porta d’entrada clau a la informació, generant nous desafiaments quant a atribució, visibilitat i distorsió del context.

3. Crisi de confiança i fatiga informativa

L’ansietat social per no saber distingir aalò real d’allò fals ja és majoritària i continua creixent. El 2025, segons el Digital News Report, més de la meitat de les persones enquestades declaraven estar preocupades per no saber reconèixer què és real i què no a les notícies en línia.

Arribar a un públic cada vegada més desconfiat és, precisament, un dels reptes del periodisme actual. De fet, el mateix informe assenyala que el percentatge de persones que evita consumir notícies ha augmentat gairebé un 30% des de 2017, sent els més joves (de 18 a 24 anys) els qui més opten per no informar-se.

4. El ‘fact-checking’ i la seguretat personal

Dins de les prediccions anuals publicades pel mitjà NiemanLab, Cristina Tardáguila, fundadora de Agência Lupa (membre, igual que Verificat, de la International Fact-Checking Network), assenyala que el fact-checking se centrarà cada vegada més en la seguretat personal.

Davant l’auge d’estafes amb IA, deepfakes i fraus d’identitat, el treball dels verificadors s’enfocarà a protegir les persones en la seva vida quotidiana: detectar enganys i estafes, i salvaguardar les seves finances, la seva salut i la seva seguretat a internet.

5. Més campanyes de desinformació

El context d’incertesa geopolítica mundial pot afavorir una intensificació de campanyes coordinades de desinformació durant eleccions, conflictes geopolítics i crisis climàtiques o sanitàries, aprofitant tant la IA generativa com a xarxes de creadors de continguts.

Tal com evidencia l’informe recent del Reuters Institute, sovint, l’objectiu d’aquestes accions coordinades de desinformació és simplement generar caos informatiu, dubtes i desconfiança.

Com detectar la desinformació: quatre preguntes clau

Amb aquest panorama que se’ns presenta, identificar informació errònia o enganyosa s’ha convertit en una habilitat imprescindible. Des de Desfake, el programa educatiu de Verificat, recomanem que, davant de qualsevol notícia o missatge que circula per les xarxes socials o plataformes digitals, us formuleu aquestes quatre preguntes bàsiques: Com vol que reaccionem aquesta informació? Qui hi ha darrere de la informació? Què diuen les altres fonts fiables? Quines proves aporta?

Molts continguts estan dissenyats per provocar una resposta emocional immediata. Si un missatge desperta sorpresa extrema, indignació, por o ràbia, pot ser un senyal d’alerta. A més, és important conèixer l’origen del contingut, l’autoria o l’entitat que el difon per valorar-ne la credibilitat i poder contrastar la informació amb altres fonts, com mitjans reconeguts o institucions de confiança.

Adoptar aquest exercici crític abans de compartir una notícia és clau per frenar la propagació de continguts falsos i contribuir a una informació més responsable i de qualitat.