Així creix la desinformació als Estats Units: el cas dels vídeos virals generats amb IA sobre els agents de l’ICE

Els tirotejos de Renee Nicole Good i Alex Pretti, la detenció d’un nen de cinc anys i les manifestacions massives que ha viscut els darrers dies l’estat de Minnesota, als Estats Units, han posat les actuacions del Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE) del país al centre de l’actualitat informativa. En conseqüència, la desinformació al respecte, especialment, en forma de vídeos, s’ha multiplicat.

El portal estatunidenc Snopes, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN), ha verificat una vintena de vídeos virals al respecte. Ha conclòs, per exemple, que les imatges que mostren agents de l’ICE corrent rere un viking dins una banyera o una senyora gran en un scooter elèctric estan generats amb IA. També la verificadora espanyola Maldita.es ha recopilat exemples de contingut artificial, com el d’un manifestant assegurant que cobra per protestar, o el d’un bisbe enfrontant-se als agents, i Newtral ho ha fet amb vídeos que mostren, falsament, policies detenint agents de l’ICE.

L’anàlisi de Snopes també ha contextualitzat vídeos certs emprats enganyosament, com el que suposadament mostrava manifestants a Nova York llançant boles de neu a membres del cos, però que en realitat il·lustrava una protesta de seguidors de l’activista anti-Kremlin Alexei Navalny (mort a una presó el 2024) a Rússia el 2021. A més, ha validat l’autenticitat d’alguns documents, com el que mostra un agent del Servei de Protecció Federal xutant una espelma al memorial de Renee Nicole Good, o el que il·lustra com un membre de la Patrulla Fronterera desplegat a Minneapolis patina en gel.

Els drets ciutadans davant de l’ICE

Els més de 3.000 agents federals desplaçats a Minnesota poden interrogar ciutadans en espais públics, però necessiten una “sospita raonable” per fer “breus detencions” de ciutadans, i una causa probable per arribar a arrestar algú, explica la verificadora estatunidenca Politifact citant sentències del Tribunal Suprem i bufets d’advocats. El jutge del Tribunal Suprem Brett Kavanaugh va escriure en una sentència recent que “l’etnicitat aparent” es podia emprar com a “factor rellevant” per determinar una “sospita raonable” mentre no fos l’únic factor, la qual cosa dona certa justificació als agents de l’ICE per fer-la servir, mentre el Tribunal Suprem no es pronuncia al respecte, apunten experts entrevistats pel portal de verificació.

D’altra banda, la ciutadania té el dret de no obrir la porta de casa als agents de l’ICE si no porten una ordre judicial, que requereix una causa probable, segons ha fallat en diverses ocasions el Tribunal Suprem. Tanmateix, una nota interna del cos filtrada per l’agència Associated Press donava els agents permís per accedir als habitatges amb una ordre administrativa —malgrat que no compti amb la signatura de cap jutge—. “Si aquesta política fos impugnada davant d’un tribunal, no és clar si es consideraria constitucional”, conclou Politifact.

En qualsevol cas, els ciutadans afectats no tenen massa opcions judicials. La llei federal prohibeix, en general, les denúncies contra oficials federals per violar els drets de les persones, conclouen els fact-checkers.

Por a l’Insurrection Act

Donald Trump, president dels Estats Units, ja ha amenaçat d’invocar l’Insurrection Act, que permetria desplegar l’exèrcit a Minnesota en resposta a les protestes. Es tracta d’una llei que pot invocar si considera que “obstruccions, combinacions, reunions o rebel·lions il·legals contra l’autoritat dels Estats Units fan impracticable aplicar la llei dels Estats Units a qualsevol Estat pels procediments judicials de curs ordinari”, o per suprimir qualsevol insurrecció, violència domèstica, combinació il·legal o conspiració” en certs escenaris.

Aquesta llei s’ha invocat una trentena de vegades als Estats Units, la major part d’elles abans del segle XX. George W. Bush va ser el darrer a invocar-la, el 1992. Així ho explica una investigació de FactCheck.org.