Més competències digitals o més llibres de text: així és com integren a Europa la tecnologia a l’aula

Les tecnologies poden ser aliades, o pel contrari, afecten negativament a l’aprenentage de l’alumnat? La pregunta ha tornat a ocupar les darreres setmanes el centre del debat públic a Espanya en el context d’uns resultats PISA poc favorables, i amb l’anunci dimarts de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de prohibir les xarxes socials a menors de 13 anys. 

Les respostes estan plenes de grisos i no tots els països de la Unió Europea afronten els reptes que presenten aquestes tecnologies per a l’alumnat de la mateixa manera. A Verificat hem publicat un repositori digital que reuneix de forma pionera les dades, estudis i consensos basats en l’evidència científica disponibles sobre els efectes potencials de les pantalles i les plataformes digitals en la infància i l’adolescència. També, en l’àmbit educatiu.

Entre la digitalització de l’educació o el retorn a l’analògic

Els països de la Unió Europea plantegen el repte d’integrar la tecnologia a l’aula des de perspectives diferents i, en alguns casos, oposades, malgrat que el Pla d’Acció per a l’Educació Digital comunitari estableix un marc genèric l’adaptació i aplicació del qual depèn dels Estats membres. El programa dibuixa un full de ruta fins al 2027 amb 14 accions que cobreixen des de la inversió en infraestructures, fins a l’alfabetització mediàtica per enfortir el pensament crític de l’alumnat davant de la desinformació.

Espanya, per exemple, aposta amb el Plan de Digitalización y Competencias Digitales del Sistema Educativo per la “integració” de les tecnologies en els processos d’aprenentatge i docència. Catalunya, en el context d’uns resultats PISA 2022 poc favorables, va engegar el 2025 el Pla de Digitalizació Responsable per promoure un “ús racional” de la tecnologia. La idea és continuar promovent les competències digitals als centres, però, alhora, mantenir “un ús moderat dels dispositius” centrat “en aquells usos que realment afavoreixen l’aprenentatge”.

I què fan, generalment, els membres de la Unió Europea? Els plans estatals segueixen, a grans trets, dues corrents oposades: una aposta cada cop més ambiciosa per la digitalització, o un cert replegament cap a eines d’aprenentatge tradicionals com els llibres i l’escriptura a mà.

Estònia, líder de l’educació europea segons les prova PISA 2025, posa al centre la digitalització en el seu programa educatiu fins al 2035, i enguany han publicat unes guies per incorporar la IA a l’aula. Per la seva banda, Finlàndia, considerada líder mundial en alfabetització mediàtica i el segon país de la UE en educació, també segons PISA, fa anys que advoca per les competències digitals com a eix vertebrador de la seva educació. Al seu programa educatiu fins al 2040, contempla “avançar l’entorn digital de l’aprenentatge”.

Ara bé, ambdós països, tot i ser líders europeus per les PISA 2025, han perdut punts en totes les competències respecte al 2022, a excepció de les ciències a Estònia, que han millorat un punt.

Entre els que fan marxa enrere, destaquen alguns països nòrdics, pioners en la digitalització de les aules a principis de segle, que han impulsat recentment mesures per rebaixar la dependència digital i tornar a introduir, en el dia a dia, l’aprenentatge basat en llibres i escriptura.

N’és exemple Suècia, que va liderar inicialment la digitalització a les aules. El 2023 va reimpulsar l’ús de llibres i de l’escriptura a mà. També Dinamarca va aprovar el 2024 una inversió de més de 70 milions d’euros perquè s’adquireixin més llibres impresos, com a contrapès de l’aprenentatge digital a les aules de primària. En aquesta línia, Noruega ha introduït recentment l’Estratègia per al foment de la lectura (2024-2030) amb què el país invertirà gairebé 100 millions d’euros en mesures que inclouen la compra de llibres físics i de text, a més d’inversions en biblioteques escolars.

Article elaborat per Mariona Pina Herrero i editat per Marc Masip i Ruth Pérez Castro.