El relat de l’odi: Què ens diu Ceuta sobre el llenguatge de la desinformació

“Invasió”, “migrants il·legals”, “menes”, crides a “caçar” persones o a exercir la violència… En les darreres setmanes, algunes d’aquestes paraules i expressions han aparegut repetidament a les xarxes socials i a l’entorn mediàtic en continguts desinformadors relacionats amb la situació migratòria i humanitària a Ceuta. 

Les paraules, lluny de descriure els fets de manera objectiva, serveixen per contribuir a emmarcar la realitat d’una determinada manera, explica a Verificat Miguel Osorio García de Oteyza, professor de la Universidad de Francisco de Vitoria i investigador en migracions. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) assenyala que determinades narratives polítiques i mediàtiques poden criminalitzar o deshumanitzar les persones migrants quan les presenten com una amenaça o les responsabilitzen de problemes socials. Aquest tipus de llenguatge, apunta l’organisme, pot influir en la manera com aquestes persones són percebudes i en la consideració dels seus drets i la seva dignitat.

Entre el 30 de juliol i l’1 d’agost, el dia de l’entrada de persones migrants a Ceuta i els immeditament posteriors, l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe) va registrar 5 vegades més missatges d’odi que la mitjana dels dies previs. Les dades evidencien que alguns d’aquests marcs racistes i antimigratoris apareixen, es reprodueixen i es reforcen a l’entorn mediàtic seguint una estreta relació amb l’actualitat informativa. 

Respostes ràpides, superficials i emocionals

La migració és un tema que sovint provoca respostes immediates i carregades d’emoció. “Les reaccions a les xarxes, per exemple, són molt viscerals, poc profundes i amb una anàlisi feta des del sentiment i l’emoció”, explica Osorio. Aquesta dimensió emocional, doncs, influeix en la manera com es construeixen els discursos racistes i antimigració. Sara Ahmed, investigadora i escriptora, especialitzada en feminisme, teoria queer i crítica postcolonial, ja ho explicava el 2004; emocions com la por, la inseguretat, l’hostilitat o l’odi poden reforçar el sentiment de pertinença a un grup i, alhora, situar altres persones fora d’aquest. Les emocions poden contribuir així a delimitar un “nosaltres” i un “ells”.

Segons Osorio, aquests relats racistes s’articulen habitualment al voltant de cinc eixos: la seguretat, que associa falsament migració i delinqüència; la retòrica identitària, que presenta la diversitat com una amenaça cultural; el rebuig a les persones estrangeres, amb elements d’islamofòbia i aporofòbia; la condemna de la mobilitat humana, i la instrumentalització electoral. Alguns d’aquests marcs es poden identificar també en les expressions i els conceptes que han circulat sobre la situació a Ceuta, i abunden en les narratives que analitzem al portal Les mentides alimenten l’odi.

Invasió; el gran reemplaçament

”Ens estan envaint” és una de les expressions que més sovint ha apregut en diversos vídeos i continguts que han circulat per les xarxes socials. El terme invasió “pressuposa una existència d’una força organitzada, un enemic en comú i una voluntat d’ocupació territorial”, explica a Verificat Cecilia Villaseñor, Doctora en Migracions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament per la Universitat Pontificia Comillas. Malgrat que algunes investigacions, com aquesta de Golden Owl, una startup vinculada al Parc Científic d’Alacant, consideren que rere el moviment hi va haver una campanya organitzada de desinformació a xarxes socials, les motivacions no són clares i entren, ara per ara, en el terreny de l’especulació. A més, això no vol dir que les persones que van creuar la frontera seguissin cap objectiu comú. ”Cal desgranar quina és la motivació de cada grup i individu; no tothom tenia el mateix objectiu per arribar a Ceuta”, conclou Villaseñor.

La idea d’invasió alerta l’experta, connecta amb la teoria del “gran reemplaçament”, segons la qual l’arribada de població migrant respondria a un pla per substituir la població europea. “Aquesta narrativa desposseeix les persones migrants de la seva condició humana i les transforma en una suposada amenaça existencial, fet que acaba polaritzant la societat, alimentant la xenofòbia i impulsant polítiques públiques restrictives que vulneren els drets humans” afegeix a Verificat Farah Ali, professora de la Depauw University (Greencastle) i autora del llibre Política, medios de comunicación y la configuración de las relaciones entre España y Marruecos: Representaciones discursivas de la migración a Ceuta y Melilla (Palgrave Macmillan).  Aquesta teoria ha estat desmentida per Verificat en diverses ocasions. 

El context de Ceuta no és el primer en què la migració es relaciona amb una suposada invasió. És una fórmula recurrent en els discursos d’actors polítics com Vox o Aliança Catalana, i també ha penetrat en l’opinió pública. Segons Miguel Osorio, es tracta de “paraules talismà” que poden contribuir a presentar la migració com una amenaça i a reclamar respostes immediates, que ells mateixos poden donar. 

Crides a la “caça” i la violència

El relat antimigració arriba a un altre nivell quan el llenguatge demana plantejar una resposta directa contra les persones migrants. És el cas de les declaracions del portaveu de Vox al Congrés, José María Figaredo, que el passat 6 d’agost, al programa En boca de todos de Cuatro, va afirmar: “S’han d’anar caçant un a un”. El Ministeri d’Igualtat ha demanat a la Fiscalia investigar aquestes paraules per un possible delicte d’incitació a l’odi. El polític va assegurar posteriorment que va emprar la paraula com a sinònim “d’empresonar-los”.

Tampoc és el primer cop que sentim la paraula «cacera» relacionada amb la migració. L’estiu passat, la desinformació arran de l’assalt d’un grup de joves a un home gran a Torre Pacheco (Múrcia), va desembocar en crides a «caçar» migrants, i enfrontaments violents al carrer. Tal com va analitzar EFE Verifica, la desinformació i l’odi a les xarxes van derivar en violència física coordinada.

Migració, violacions i malalties: una relació que s’insinua

Una investigació publicada per l’Associació Americana de Psicologia (APA) assenyala que una de les estratègies de desinformació habituals dels discursos antimigració consisteix a reinterpretar i recontextualitzar notícies sobre migració mitjançant, entre altres recursos, l’ús de determinats termes, l’extracció selectiva d’informació o l’omissió de factors explicatius. A Ceuta, aquest mecanisme s’ha pogut observar en continguts que han associat l’arribada de persones migrants amb el relat de les violacions i les malalties. 

La manera en què algunes publicacions parlaven dels casos reportats d’agressions sexuals a nenes i dones migrades per part de joves que també havien creuat la frontera, amb informacions que amagaven la nacionalitat de les víctimes o emfatitzaven la dels agressors, han perpetuat el prejudici que migració és sinònim de violació. És un marc que, tal com exposen diverses investigacions i també hem explicat des de Verificat, no té en compte que la violència cap a les dones és estructural per part d’homes, independentment de la nacionalitat d’aquests, ni que són les dones migrants, precisament, les que poden trobar-se especialment exposades a diferents tipus de violència durant els processos migratoris, com explica un estudi de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).  

Aquestes estratègies de desinformació també s’han utilitzat amb missatges sobre suposats brots de sarna, impetigens i possibles infeccions de tuberculosi (que en realitat corresponien a dues persones que ja rebien tractament), per ressaltar que els estrangers importen malalties des dels seus països d’origen. Tanmateix, obvien que el mateix procés migratori també augmenta el risc de contraure malalties infeccioses, tal com explica l’OMS, i que la ciutat ja patia brots de sarna i impetigens abans del 30 de juliol, segons relata Maldita.es, membre com Verificat de la IFCN. 

Construir relats sobre la migració basats en els drets humans

Davant d’aquests marcs, l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) proposa una altra manera d’explicar la migració. L’informe Seven Key Elements on Building Human Rights-Based Narratives on Migrants and Migration (2019) identifica set elements per construir relats basats en els drets humans: posar al centre la igualtat, la dignitat i la solidaritat; parlar des dels valors dels drets humans; explicar històries que evitin estereotips i donin veu a les persones migrants; connectar els relats amb les realitats locals; trobar punts en comú; implicar diferents actors socials i, finalment, evitar llenguatges que deshumanitzin o reforcin la por i la divisió. 

I com a persones usuàries de l’entorn digital, Villaseñor reclama actuar amb “sentit comú i no de manera automàtica” i preguntar-nos fins a quin punt contribuïm a construir determinats relats i imaginaris. Farah Ali, al seu torn, reivindica una “lectura crítica de la informació”: verificar les fonts, desconfiar del llenguatge alarmista i contrastar les dades abans de compartir-les, uns passos que expliquem al recurs pedagògic de Desfake sobre els prejudicis i l’odi. 

Reportatge elaborat per Mariona Pina, Marc Masip i Laura Cercós.