Aquest article té més de 3 mesos
27/07/2026
|
Redacció
Actualitzat el 02/11/2026

Les onades de calor estan sent protagonistes aquest estiu, amb xifres rècord en molts punts de Catalunya, i des del mes de maig s’estima que hi ha hagut més de 2.600 defuncions atribuïbles a les temperatures segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo). Davant d’aquesta situació, els dubtes de la ciutadania es traslladen a internet, on abunda la desinformació i, cada vegada més, a la intel·ligència artificial, on els resultats personalitzats poden ser poc rigorosos. Les principals imprecisions dels xatbots més utilitzats consisteixen en la poca distinció entre els efectes de les altes temperatures en la població general i en la vulnerable, a més de no incloure sempre la indicació de trucar a emergències si es pateixen els símptomes greus d’un cop de calor.  

Així ho demostra una anàlisi de Verificat d’un total de 68 respostes de Google AI Overview, MetaAI i ChatGPT, amb prop de 200 enllaços obtinguts gràcies a la col·laboració ciutadana de 29 persones. El projecte ha estudiat les converses guiades amb models d’IA per analitzar la veracitat de les respostes, la qualitat de les fonts emprades i la transparència dels xatbots, en un context on cada resposta és única i un 32,3% de la població fa servir la IA setmanalment per informar-se sobre ciència, tot i que la gran majoria creu que aquesta tecnologia facilita la difusió de rumors i desinformació, segons un estudi de la Fundació Espanyola per la Ciència i Tecnologia en el marc del projecte Iberifier. 

Imprecisions sobre salut i calor en les respostes de la IA

La personalització de cada resposta i la manca de transparència sobre el funcionament d’aquestes plataformes complica la realització d’anàlisis exhaustives sobre la fiabilitat i la prevalença de la desinformació d’aquestes eines, especialment en temes que poden tenir impactes en la vida de les persones com és la salut.

En el cas de les respostes analitzades per Verificat, la major part de la informació genèrica generada per la IA, com que l’excés de calor pot provocar deshidratació, esgotament o cops de calor en els casos més greus, s’ha pogut contrastar i confirmar com a VERTADERA amb fonts especialitzades. Aquest va ser el cas del 73% de les 37 afirmacions seleccionades i analitzades seguint la metodologia de Verificat.

Tal com s’explica en un article de CatSalut, “en condicions de calor extrema o davant la realització d’activitats físiques intenses en ambients calorosos” es pot trencar l’equilibri del nostre cos, i la calor s’acumula en l’organisme i la temperatura s’eleva, provocant en alguns casos deshidratació, esgotament o cops de calor. Aquesta és la versió que, formulada de diferents maneres, apareix en la majoria de les respostes dels xatbots principals davant la pregunta “Quins són els símptomes d’un cop de calor?” i “Quins efectes té una onada de calor en la teva salut?”. 

Tanmateix, hi ha afirmacions analitzades dels resums d’IA que no es corresponen amb informacions de fonts confiables i expertes i són ENGANYOSES. Per exemple, una de les respostes de Google AI Overview assegurava que la calor “incrementa el risc d’esdeveniments greus com atacs de cor, especialment en infants”. Així i tot, tot i que els infants menors de quatre anys són un dels grups més vulnerables a la calor, els menors en general no es troben entre les poblacions especialment afectades per malalties cardiovasculars atribuïdes a les temperatures, com sí que passa en les persones majors de 65 anys o amb patologies cardiovasculars prèvies, tal com revelen revisions publicades a The Lancet, Cirulation Research o Environmental Research. En la població infantil, els riscos de patir atacs de cor augmenten en infants amb patologies prèvies, però de manera genèrica els efectes més freqüents en aquesta població són sobretot atacs d’asma, cops de calor i reducció del rendiment escolar, com recull una revisió més de 110 estudis del 2024.

Una altra resposta del resum d’IA de Google assenyalava que un cop de calor implica “deixar de suar de sobte”, però també és ENGANYÓS. El web del CatSalut que s’enllaça com a referència parla de “pell envermellida, calenta i no suada” i segons el manual MSD per a professionals de la medicina, la sudoració pot estar “absent o present”. “No sempre passa que es deixa de suar, les dues situacions poden ocórrer. I «que hi hagi sudoració no vol dir que no pugui tenir un cop de calor”, explica Isabel Cirera, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar, en declaracions a Verificat, i remarca que en els casos en què no hi ha suor “probablement el cop de calor sigui més greu” perquè no es pot baixar la temperatura del cos.  

Exemples de resposta enganyosa de Google Overview.

D’altra banda, una de cada cinc afirmacions analitzades per Verificat eren confuses i requerien més contextualització, com el fet que, segons MetaAI, augmenta “el risc de trombosis i ictus […] fins i tot quan ja ha baixat la calor”. Així i tot, això és cert només en la població amb patologies prèvies i de risc, i el volum de casos sol baixar després dels episodis, com assenyala aquesta revisió de la literatura. 

En una altra conversa amb el mateix xatbot, s’assenyalava que l’onada de calor “pot afectar força el cos, sobretot si dura diversos dies”, però segons una revisió sistemàtica del 2016 la intensitat de l’episodi “juga un paper relativament més important que la duració en determinar les morts associades”, també en la morbiditat de malalties associades a la calor.

També hi ha una simplificació en respostes sobre els símptomes freqüents, com el cas d’una resposta Google AI Overview on es presenten alguns símptomes d’un cop de calor (“marejos, mal de cap intens i febre molt alta”) com els “símptomes més freqüents” generals de l’excés calor. L’alta temperatura, de fet, es presenta “en els casos més extrems” i “en els altres no té per què haver-hi una temperatura extremadament alta”, assenyala la cap del Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar.

En declaracions a Verificat, des del departament de premsa de Google han indicat que duen a terme “proves i avaluacions rigoroses” per garantir que els resums d’IA mantinguin el seu “alt estàndard de precisió”, sobretot en salut, i defensen que “en el nombre reduït d’exemples que ens han compartit, gairebé totes aquestes respostes remeten a informació d’alta qualitat basada en el consens mèdic”.

D’altra banda, segons informació aportada pel departament de premsa de Meta a Verificat, defensen que Meta AI “pot ser un recurs útil per obtenir informació general sobre salut, com ara comprendre els símptomes de malalties comunes, conèixer com s’usen habitualment els medicaments o obtenir orientació sobre quan acudir al metge”, però que el xatbot no actua “com el teu metge”.

Verificat s’ha posat també en contacte amb OpenAI per obtenir més informació sobre com els seus models d’IA generen la informació, però en el moment de la publicació no ha obtingut resposta.

La font que alimenta la IA no sempre és transparent

De totes les respostes, s’han recollit les tres primeres referències facilitades per cadascuna fins a obtenir un total de 199 enllaços. El 45% de les fonts citades són d’un organisme de Salut com l’OMS, el Ministeri de Sanitat o el departament de Salut, tot i que no sempre són la primera opció. Per darrere, destaquen les fonts d’hospitals i institucions anglosaxones estrangeres (17%), institucions sanitàries privades (12%) i administracions com webs d’ajuntaments, diputacions o governs autonòmics (19%). En algun cas minoritari (l’1% de l’anàlisi de Verificat) s’han detectat portals digitals de poca qualitat o blogs generats per IA. Les referències a articles acadèmics són pràcticament nul·les: només s’ha detectat un cas.

Pel que fa a les diferències entre models, Google AI Overview sempre comparteix enllaços als quals fa referència, de gran varietat i sovint locals (com el web de l’Ajuntament de Rubí en el cas de les respostes obtingudes en un institut de Sabadell). Tanmateix, no sempre prioritza els organismes de salut reconeguts com a primera opció i en alguns casos comentats anteriorment no sempre coincideix el text generat amb el que diu la font d’on obté la informació. Des del departament de premsa de Google asseguren que els enllaços que s’inclouen en la vista creada amb IA són dinàmics i canvien en funció de cada petició fent servir els principals sistemes de classificació web que s’utilitzen per decidir l’ordre dels enllaços que ens apareixen en la cerca normal. És precisament aquest funcionament el que en dificulta l’anàlisi exhaustiva sobre la fiabilitat i per això es requereix la recollida d’un gran nombre de respostes de persones diferents.

Per altra banda, d’11 respostes analitzades,  Meta AI només va incloure enllaços sense haver de demanar-ho expressament en  2 casos, tot i que des del departament de premsa de Meta asseguren a Verificat que “per a temes sensibles com la salut”, les seves directrius “indiquen al model que actuï amb cautela i dirigeixi els usuaris a fonts autoritzades, en lloc de generar respostes potencialment poc fiables”. 

ChatGPT, per la seva banda, només va facilitar enllaços una vegada, d’un total de 12 respostes on s’ha registrat la presència o no de fonts externes en la resposta inicial. De fet, els missatges del xatbot d’OpenAI sobre onades de calor destaquen per no generar-se a partir de contingut actualitzat i en temps real del web, sinó d’informació que l’ha entrenat i que no revela exactament quina és. “La resposta que et vaig donar és una síntesi d’aquestes fonts i del consens mèdic habitual”, assenyala en un dels casos. En un altre cas, reconeixia que “no he consultat fonts en línia en temps real per respondre la teva pregunta anterior”. 

Exemple de resposta de ChatGPT.

Quan es demanaven enllaços en un nou missatge, diversos cops no portava a articles concrets, sinó a la pàgina principal d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut o el Centre pel Control i Prevenció de malalties (CDC) dels Estats Units. L’ús de fonts estrangeres, precisament, també dona lloc a algunes respostes descontextualitzades i alarmistes, com el cas de Meta AI on assenyala que “una onada de calor pot passar factura ràpid, sobretot si ets a Barcelona on ara mateix ja fa calor” i entre els impactes assenyala que les altes temperatures fan que hi hagi més malalties “transmeses per vectors com el dengue”. Tot i que aquestes malalties podrien augmentar a causa del canvi climàtic en zones ara poc freqüents, els casos de dengue a la capital catalana són principalment importats, i el primer cas a Catalunya de transmissió autòctona a partir d’una persona infectada a l’estrangers es va detectar entre el 2018 i el 2019 a Badalona. 

La meitat de les respostes no incloïen el telèfon d’emergències

Destaca també que de 65 respostes analitzades, el 56% incloïa una indicació de trucar als serveis d’emergència (112 o 061) juntament amb la definició dels símptomes més greus dels cops de calor. En canvi, un 44% no ho feia. Aquesta absència era encara més habitual a Google AI Overview, on només una de cada cinc respostes contenia la indicació directa de trucar als serveis mèdics, tot i que segons expliquen des de Google a Verificat, per a les consultes que involucren persones en situació de crisi o emergència, s’han de mostrar línies telefòniques d’atenció i ajuda a la part superior dels resultats.

“Que un cop de calor vagi bé o vagi malament depèn de si actues ràpidament. Sobretot si és una persona vulnerable, s’ha de trucar més ràpidament al 112” o anar a urgències, assenyala la cap del Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar, especialment “quan tenen sensació de mareig, sobretot si comencen a vomitar o tenen moltes rampes”. Són precisament les persones grans o més vulnerables les que ho tenen més difícil per prendre mesures per si soles, com allunyar-se de la zona on fa calor. 

En tots els casos analitzats, les respostes de la intel·ligència artificial oferien al final una pregunta de continuació per allargar la conversa, fins i tot davant possibles situacions en què les persones tinguessin símptomes que requerien atenció mèdica.

Exemple de resposta de Google AI Overview on en la descripció dels símptomes més greus no s’inclou el telèfon d’emergències, i al final s’inclouen opcions per continuar la conversa.

En el cas de Google AI Overview, en alguns casos apareix un avís legal on s’assenyala que el text generat “només té finalitats informatives”. “Per a consell mèdic o un diagnòstic, consulteu un professional. Les respostes de la IA poden incloure errors”, remarquen, sovint en anglès, un idioma diferent del de la consulta.

Obligacions de transparència de la nova llei europea

Dins de l’Agenda Digital de la UE, el Consell Europeu ha aprovat la Llei de Serveis Digitals (DSA, de l’anglès Digital Services Act) el 2022 i la Llei d’Intel·ligència Artificial (AI Act) el 2024 amb l’objectiu d’aconseguir “un futur digital centrat en l’ésser humà, segur i sostenible” i una IA responsable.

La DSA, que supervisa grans plataformes digitals entre les quals està Google, Meta i WhatsApp, introdueix obligacions de transparència i diligència per les grans plataformes en línia i els grans motors de cerca que tinguin més de 45 milions d’usuaris i usuàries mensuals a la UE. Segons estableixen els articles 34 i 35, aquestes grans plataformes són responsables de detectar i mitigar “riscos sistèmics” que es derivin del seu disseny o funcionament, com ara “qualsevol efecte negatiu real o previsible en relació amb la protecció de la salut pública i els menors i les conseqüències negatives greus per al benestar físic i mental de la persona”. 

En el marc de la regulació de plataformes i cercadors, la Comissió Europea ha multat amb 890 milions d’euros a Google per incomplir amb la llei de mercats digitals (DMA) i donar preferència als seus continguts en els resultats. També ha iniciat una investigació per avaluar si la nova política de Meta sobre l’accés de proveïdors d’IA a WhatsApp podria infringir les normes de competència de la UE. 

Per la seva banda, la AI Act és el primer marc jurídic integral sobre IA a tot el món i té l’objectiu de fomentar una IA fiable a Europa. Inclou un codi voluntari de bones pràctiques firmat per diverses plataformes d’IA, entre les quals hi ha Google i OpenAI, però no Meta com va informar Joel Caplan, el cap d’afers oficials de la companyia, a LinkedIn.


Metodologia 

Verificat ha recollit part de les respostes a través d’un formulari durant una formació en un centre Desfake, com a part d’una activitat d’alfabetització mediàtica i IA amb alumnat d’educació secundària (n=17), i a través de persones voluntàries (n=12)  que han rebut el qüestionari a través de la xarxa de SUM i la comunitat de Verificat. En total, hi han participat 29 persones que han respost un formulari que les convidava a fer la mateixa cerca a Google, ChatGPT i Meta AI escrivint amb paraules pròpies el prompt “Quins són els símptomes d’un cop de calor?” i “Quins efectes té una onada de calor en la teva salut?”.

La mostra inclou un total de 28 respostes de Google AI Overview, 29 de ChatGPT i 11 de Meta AI, i un recull de 199 enllaços.

De les respostes analitzades, s’han detectat 37 afirmacions verificables seguint la metodologia de Verificat. 

—

Aquest material compta amb el suport de la Tech Accountability Grant de la European Fact-Checking Standards Network (EFCSN), co-finançada per la Unió Europea.

European Fact-Checking Standards NetworkCo-funded by European Union

 

 

 

 

 

 

Vols col·laborar en la següent investigació d’aquest projecte? Participa aquí!

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents

  • Les mentides amenacen la salut

    Desmentim els rumors sobre la immigració i et donem arguments per defensar-te de la desinformació

  • Les mentides intoxiquen el planeta

    T’oferim dades contrastades i amb base científica per combatre les narratives que neguen la crisi climàtica