Certeses i dubtes sobre l’amenaça de Trump d’un embargament a Espanya

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a amenaçar Espanya amb represàlies econòmiques després que el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, confirmés que l’exèrcit estatunidenc no podrà llençar cap atac a l’Orient Mitjà des de les bases militars a Espanya. Trump ha anunciat que tallarà “tot el comerç amb Espanya”, i que té el “dret” d’imposar embargaments “si vol”, informa l’agència Reuters.

La llei dels Estats Units contempla la possibilitat d’adoptar mesures d’emergència en l’àmbit comercial en cas d’amenaça militar o econòmica per part d’un altre país. Carlos Cuerpo, ministre d’Economia, i Teresa Ribera, vicepresidenta de la Comissió Europea, han recalcat que la Unió Europea és un bloc comercial i no es poden aplicar mesures a un únic estat membre. Tot i això, la llei no és clara en matèria d’embargaments i podria haver-hi escletxes. T’ho expliquem!

“Tallarem tot el comerç amb Espanya. […] Tot el negoci amb Espanya, tinc el dret d’aturar-lo. Embargaments… fer tot el que vulgui, i potser ho farem amb Espanya“

Donald Trump, president dels Estats Units

Què és un embargament comercial?

Un embargament comercial és una prohibició de comerciar amb un país o un grup de països. Pot ser total o específic, per exemple sobre les importacions o exportacions o sobre un sol producte.

Segons la definició de l’Enciclopèdia dels Negocis del Món Actual de SAGE, “habitualment, els embargaments es declaren contra un país per aïllar-lo, pressionar el seu govern i causar que canviï certes polítiques”. Són una eina de política exterior coercitiva i no es consideren un acte de guerra, segons Metges Sense Fronteres.

Els Estats Units són el país que més embargaments unilaterals ha adoptat, segons l’Enciclopèdia. Actualment, tenen embargaments totals actius contra Cuba, l’Iran, Corea del Nord, Síria i les regions ucraïneses envaïdes per Rússia, i mantenen embargaments comercials i no comercials contra organitzacions, institucions o persones concretes a més de 23 països.

La llei estatunidenca demana declarar l’emergència per fer un embargament

La llei de poders econòmics en emergència internacional (IEEPA, per les sigles en anglès) dels Estats Units dona la capacitat al president d’imposar un embargament sobre les transaccions internacionals amb altres països. Per fer-ho, ha de declarar abans una emergència nacional respecte a l’estat en qüestió justificant una “amenaça inusual i extraordinària”, que no requereix aprovació del Congrés.

Mitjançant aquest procés, Trump podria declarar una emergència nacional sobre Espanya i aprovar un embargament. Als Estats Units hi ha precedents d’embargaments imposats sobre tot el comerç i inversions en un país, com ha recopilat el Brennan Center for Justice.

Les altres emergències declarades anteriorment han estat relacionades amb amenaces a la seguretat nacional, violacions contra els drets humans, promoció del terrorisme, proliferació d’armes o blanqueig de diners, entre d’altres, segons un article publicat a l’Oxford Research Encyclopedia of American History.

Espanya pertany al bloc comercial i aranzelari de la UE

La UE és una “unió duanera” segons l’article 28 del Tractat del Funcionament de la Unió Europea, que també contempla la llibertat de comerç i moviment de productes entre països membres. 

La vicepresidenta primera i comissària de Competència de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha recordat en una entrevista a la Cadena Ser que “el comerç exterior de la UE es negocia en bloc” i, per tant, “no és possible encetar represàlies comercials o relacions comercials dels estats de la UE amb tercers països”.

Per la seva part, el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha recordat en una entrevista a la mateixa cadena que “la UE opera com un bloc comercial conjunt” i que les relacions bilaterals es regeixen pels acords entre els Estats Units i la UE. L’economista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Javier Asensio ha confirmat a Verificat que “tota la política aranzelària està coordinada al nivell de la UE”.  

Per aquest mateix motiu, a l’octubre vam explicar que Trump no podia legalment crear un aranzel específic per a Espanya. Tanmateix, Verificat no ha trobat cap document legal que analitzi específicament la possibilitat d’aplicar un embargament a un sol estat membre, una política comercial molt més restrictiva que no pas un aranzel.

Finalment, el president estatunidenc no va canviar la política aranzelària específicament cap a Espanya, i el Tribunal Suprem va declarar invàlids els canvis aplicats al comerç amb la UE, com explica Foreign Policy.

El precedent de l’oliva negra espanyola

Malgrat que el mercat comú impedeix les polítiques comercials amb estats específics de la Unió Europea, hi ha escletxes que han permès fer-ho. Tot i que no hi ha cap precedent d’un embargament comercial contra un membre de la UE, sí que n’hi ha pel que fa a impostos duaners.

El 2018, Trump va aprovar impostos duaners antidumping (contra la competència deslleial) i compensatoris a tota la importació d’oliva negra espanyola, afirmant que les ajudes de la Política Agrícola Comuna de la UE ajudaven els agricultors espanyols a vendre el seu producte per sota del preu de mercat americà. 

La UE va denunciar-los davant de l’Organització Mundial del Comerç, que va dictaminar que són il·legals sota les normes internacionals, però continuen en vigor.

Les exportacions de béns als Estats Units són un 1% del PIB

Els primers nou mesos del 2025 (són les dades disponibles), Espanya va exportar als Estats Units béns per valor de 16.716 milions d’euros, mentre que va importar-ne per 25.719 milions d’euros, d’acord amb dades de l’Eurostat. Segons el Banc d’Espanya, el 2024 els Estats Units van ser el sisè país de destinació d’exportacions, representant un 1% del producte interior brut (PIB) espanyol, mentre que van ser el cinquè país en importacions, que en van ser l’1,7%.

En el sector serveis en concret, els Estats Units van ser el quart país de destí de l’exportació (l’1,2% del PIB, 19.042 milions d’euros) i el tercer en importació (0,5% del PIB, 8.472 milions d’euros).