La IA diagnostica amb més precisió que els metges, com afirma la consellera de Salut?

Durant la firma d’un conveni amb el Govern espanyol per incorporar la intel·ligència artificial (IA) al sistema sanitari català, la consellera de Salut, Olga Pané, va dir que Catalunya trigarà a tenir més professionals sanitaris, però “la IA ens ajuda perquè és extraordinàriament efectiva i diagnostica amb una precisió igual o superior a la dels professionals” (minut 17:50). Les declaracions van despertar la indignació en el sector sanitari, i el sindicat Metges de Catalunya va demanar la rectificació de la consellera, al·legant que la intervenció promovia la idea que els professionals sanitaris són substituïbles per aquestes eines. T’HO EXPLIQUEM.

Quan es parla d’utilitzar la IA en atenció sanitària no es parla de demanar diagnòstics a xatbots com ChatGPT o Gemini des de casa —desaconsellat per l’OMS per l’elevada taxa d’error—, sinó de dissenyar eines específiques per resoldre problemes mèdics concrets i entrenar-les amb dades reals. En aquest sentit, diversos estudis sobre l’ús de la IA en salut demostren la seva eficàcia en reducció de les càrregues de feina, el temps de diagnòstic, i l’anàlisi de moltes dades i analítiques, sobretot en algunes especialitats i situacions concretes com el cribratge per imatges o la detecció precoç de malalties. Amb tot, no poden substituir de manera total la feina dels professionals sanitaris. 

Així ho revela una revisió sistemàtica de 83 estudis publicada aquest any a la revista Nature, que concloïa que la precisió diagnòstica global de models d’IA és del 52,1%. De totes maneres, els models d’IA van tenir un rendiment significativament pitjor que els metges especialistes, tot i que no van obtenir cap diferència de rendiment significativa que els metges sense especialitat o en formació (com els metges residents).

«No tenim més [professionals sanitaris] i trigarem a tenir-ne més, però aquí la intel·ligència artificial ens ajuda perquè és extraordinàriament efectiva i diagnostica amb una precisió igual o superior a la que podem tenir els propis professionals»

Olga Pané, consellera de Salut

El Departament de Salut, contactat per Verificat, no ha volgut afegir declaracions concretes sobre el tema i ha compartit un article sobre Intel·ligència Artificial en l’àmbit de la Salut, publicat a l’apartat de notícies del web del departament el 22 de novembre, on puntualitzaven que “en tasques molt concretes basades en grans volums de dades, la IA pot igualar o superar el rendiment humà”.  

En l’article explicaven també que “això no vol dir que ‘la IA diagnostica millor que un metge en general’, sinó que pot actuar com una segona lectura d’alt rendiment que ajuda el professional a validar, contrastar i prendre decisions més informades. […] No actua en lloc del metge, sinó al seu costat, reforçant la seva capacitat de decisió”.

Elvira Bisbe, presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, coincideix en declaracions a Verificat que «la IA pot ajudar a reforçar molt el diagnòstic, però no pot substituir el metge». «Les dades no ho són tot en el tractament d’una malaltia, la incertesa és part de la medicina i requereix un judici dels humans», defensa, argumentant també que «els models poden tenir biaixos si s’entrenen amb dades que no són representatives de la teva població, i poden fer recomanacions que a vegades siguin errònies» que requeriran sempre del criteri clínic i la valoració del metge.

L’eficàcia de les eines d’IA en salut

El conveni del programa Serveis Digitals Intel·ligents signat entre la Generalitat i l’Estat el passat 13 de novembre a Lleida, quan la consellera va fer aquestes declaracions, contempla una inversió de 27 milions d’euros per modernitzar el sistema sanitari català mitjançant l’ús de noves tecnologies, com l’analítica avançada a partir de grans volums de dades clíniques, o les eines d’intel·ligència artificial per al diagnòstic i el seguiment de trastorns neurològics i psiquiàtrics.

Hi ha múltiples investigacions que ja avaluen l’ús d’aplicacions d’IA en diversos escenaris concrets de l’atenció sanitària, com en el cribratge i la detecció precoç de malalties. Per exemple, un estudi de la universitat alemanya de Heidelberg, publicat aquest setembre a la revista Nature, va demostrar que una eina d’IA entrenada en l’historial mèdic de 400.000 persones pot predir la probabilitat de més de 1.000 malalties amb una precisió superior a la de tecnologies existents. 

“Sembla un pas significatiu cap a una forma de modelització predictiva en medicina que sigui escalable, interpretable i, el que és més important, èticament responsable”, assenyala Gustavo Sudre, professor de Neuroimatge Genòmica i intel·ligència artificial al King’s College de Londres, en declaracions a l’agència Science Media Centre Espanya.

D’altra banda, l’Estudi sobre el desplegament de la IA en l’atenció mèdica de la Comissió Europea analitzava diversos d’aquests estudis clínics i concloïa que els algoritmes d’IA milloren la sensibilitat i l’especificitat en comparació amb els mètodes tradicionals “en l’anàlisi d’imatges mèdiques, com ara mamografies, tomografies computades i ressonàncies magnètiques” i permeten “detectar lesions canceroses abans que els radiòlegs humans”.  

Un dels exemples que menciona l’informe és un estudi de l’Hospital Capio Sankt Göran de Suècia amb 55.581 dones que va demostrar que les mamografies llegides doblement per  un radiòleg i un agent d’IA tenien una taxa de detecció de càncer similar a la doble lectura estàndard realitzada per dos radiòlegs.

La IA no pot reemplaçar els professionals sanitaris

Les eines d’intel·ligència artificial obren la porta a moltes millores en la pràctica mèdica, però diversos organismes adverteixen i recorden que la IA no pot substituir els professionals sanitaris. “Les tecnologies d’IA per a la salut haurien de millorar la presa de decisions humanes i empoderar els professionals mèdics en lloc de substituir-los”, assenyala l’OMS en una de les seves guies sobre ús ètic de la IA en salut.  

Un altre estudi del 2024 de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre les perspectives de les associacions mèdiques sobre la integració de la IA coincidia a dir que “és vital garantir que la IA s’utilitzi per complementar els humans, en lloc de substituir-los”. 

Així, les eines d’IA poden ajudar a millorar la precisió en diagnòstics i a alleugerir la càrrega administrativa dels professionals, però no poden contribuir directament a millorar les ràtios assistencials i ocupar els llocs dels professionals actualment per cobrir. A Espanya, s’estima que hi ha un dèficit de 5.000 metges especialitzats, segons l’Informe de necessitat de metges especialistes a Espanya 2023-2035 del Ministeri de Sanitat, i Catalunya és l’onzena comunitat amb metges col·legiats per càpita, per sota de la mitjana estatal, segons dades de l’INE. 

Des del sindicat de Metges de Catalunya assenyalen a Verificat que “en cap cas ens oposem a la utilització d’aquestes tecnologies, que poden ser un excel·lent suport per a l’assistència, però que no poden substituir en cap cas l’expertesa i l’ull clínic dels professionals”. L’informe de l’OCDE coincidia que la principal preocupació entre els professionals és la introducció de la IA en solucions sanitàries sense professionals mèdics implicats en el disseny, desenvolupament i implementació d’aquestes eines.