Aquest article té més de 6 mesos
26/05/2023
|
Redacció
Actualitzat el 10/10/2026

Si ets millenial, segurament coneixes de sobre el terme “FOMO”. Aquest, acrònim en anglès de fear of missing out, es refereix a una sensació d’estar-se perdent alguna cosa. La preocupació o malestar apareix provocat per esdeveniments que perceps com a emocionants als quals no estàs present, però dels quals veus imatges per xarxes socials.

El FOMO és un sentiment comú entre els joves que ha incrementat amb l’auge de les xarxes socials i la comparació constant en línia. La Universitat de King, als Estats Units, apuntava que entre els usuaris que experimenten FOMO apareix una sensació comuna: el sentiment d'exclusió social.

Ningú vol ser “el desubicat”

Actualment vivim en l’era de la immediatesa: ho volem tot, i ho volem ja. Això ens porta molts cops a prendre decisions precipitades, a comprar coses que no necessitem o a fer activitats que tinguin una recompensa instantània, front aquelles que triguen més a donar fruit.

Però les coses ben fetes requereixen un temps que en moltes ocasions no volem invertir. Cuinar una recepta, cosir una peça de roba, escriure un article o llegir-se un llibre són activitats molt plaents, però que no ens donen una recompensa al moment, sinó que hem d’esperar a acabar-les. Això s’aplica a condició que parlem de recompensa, és clar, perquè també podem gaudir del procés.

Aquesta immediatesa, juntament amb el FOMO, creen el còctel perfecte per la desinformació. Que veig una cosa noticiable? La comparteixo, sense passar-la per cap filtre. Algú del meu entorn em passa un article sensacionalista sobre la imminent fi del món? Retweet i compartir pels 10 grups que tinc al WhatsApp. Ningú vol ser l’única persona del seu cercle que no sàpiga les últimes novetats i patir aquesta “exclusió social” que hem esmentat.

Abans de res, una respiració profunda

En general, les coses no són tan urgents i ningú pren mal si no s’assabenta de la informació al més aviat possible. Per això, nosaltres us volem incitar a “anar en contra” de la societat i que, quan rebeu una informació sospitosa, us prengueu el vostre temps per respirar i pensar si allò podria ser cert, o si us dona mala espina.

“Respira, espera, aixeca’t sense pressa”, deia una cançó d’Andreu Rifé (coneguda per la seva aparició a la famosa sèrie catalana Polseres vermelles). I aquesta és també la nostra recomanació abans de compartir contingut a les xarxes socials.

Escola
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Deu instituts de Catalunya lideren la lluita contra la desinformació amb Centres Desfake

  • Verificat s’adhereix a l’associació MLA per fomentar la innovació educativa a Europa

  • La Viquipèdia és una font útil per informar-nos però cal veure d’on surt el contingut

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents