18/11/2026
|
Redacció

Autoria: Sergio Hernández, EFE Verifica / Comprobado.es

La desinformació és una protagonista habitual dels debats electorals, escenari en què els candidats solen esgrimir tècniques com la manipulació amb arguments fal·laços i la selecció interessada de dades per seduir l’audiència i transmetre la sensació d’haver guanyat la confrontació.

Així ho exposen les fonts i els experts consultats per EFE Verifica, en vigílies del cara a cara televisat d’aquest dijous entre els candidats del PP i el PSOE a la presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez.

Quines tècniques s’utilitzen?

Entre les tècniques de desinformació més emprades en els debats destaquen la de descontextualitzar els fets per alterar-ne el sentit i la de seleccionar les dades que més afavoreixen i ometre les que perjudiquen, un recurs, aquest darrer, conegut com a «cherry-picking».

També s’ha constatat un mètode que consisteix a llançar una allau massiva de xifres i arguments complexos a gran velocitat per desviar l’atenció i deixar el rival sense capacitat de resposta, com va passar per part de tots dos candidats en l’únic debat que han tingut fins avui Feijóo i Sánchez, el juliol de 2023, amb motiu de les anteriors eleccions generals.

A aquest bombardeig de dades sense rigor se’l coneix com a «galop de Gish» o «metralladora de fal·làcies».

La primera d’aquestes denominacions va ser encunyada per l’antropòloga nord-americana Eugenie Scott en al·lusió a un defensor de postures acientífiques anomenat Duane Gish, que aclapara els seus oponents amb desenes d’afirmacions dubtoses en pocs minuts.

Quina és la motivació?

Per a Francisco Seoane, professor de la Universitat Carlos III de Madrid especialitzat en comunicació política, la desinformació que pot donar-se en els debats electorals està més relacionada amb imprecisions i enganys retòrics, vinculats a la tradició de les fal·làcies lògiques, que amb les falsedats de les xarxes socials.

En tot cas, Seoane atribueix aquests comportaments a la necessitat dels candidats de fer la sensació que han guanyat el debat.

«En la política, a la televisió, és més important la credibilitat que dir la veritat», sintetitza per subratllar la diferència entre aparença i realitat, en una citació a Neil Postman i el seu assaig «Divertim-nos fins a morir».

«La filosofia és conèixer la veritat, la retòrica és convèncer; si convences amb arguments enganyosos i amb fal·làcies, doncs ja estàs guanyant, que és del que es tracta», sentencia.

No només a la televisió

En l’anàlisi de la desinformació dels debats electorals, hi ha experts que inclouen el que passa a les xarxes socials en paral·lel al discurs dels candidats al plató de televisió, com succeeix amb Leticia Rodríguez Fernández, professora del Departament de Màrqueting i Comunicació de la Universitat de Cadis.

Per a aquesta experta, l’entorn digital «pot servir per marcar agenda», perquè, com explica, molts ciutadans segueixen el debat a les xarxes socials alhora que a la televisió i d’altres ho fan exclusivament pels missatges que llegeixen a les plataformes.

Rodríguez afegeix que un tercer estadi de la desinformació sobre els debats podria trobar-se en «la intoxicació de les notícies» relacionades amb aquestes confrontacions dels candidats i els «comentaris als mitjans de comunicació» que poden influir en la percepció de l’opinió pública sobre qui ha estat el guanyador.

Fonts:

Francisco Seoane, professor de la Universitat Carlos III de Madrid especialitzat en comunicació política.

Leticia Rodríguez Fernández, professora del Departament de Màrqueting i Comunicació de la Universitat de Cadis.

Definició de cherry-pick al Diccionari d’Anglès d’Oxford.

Article «Com rebatre els creacionistes», d’Eugenie Smith, a Informes del Centre Nacional per a l’Educació Científica (2004).

Informacions d’ EFE.

_______________

Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 29 de novembre.

Contingut publicat originalment a: https://verifica.efe.com/29n-debates-electorales-desinformacion/

Debats verificatsDesinformacióEleccions Generals 2026Fact-checkPolítica
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Les verificacions del debat electoral del 29N de RAC1 i La Vanguardia

  • Pedro Sánchez Espejo Público

    La migració irregular ha augmentat aquest any, malgrat que Sánchez afirmi el contrari

  • Feijóo sobre corrupció i la trama Gürtel a El sentido de la birra

    La Justícia no va anul·lar la responsabilitat civil del PP en la trama Gürtel, com ha dit Feijóo

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents