
Autoria: Sergio Hernández, EFE Verifica / Comprobado.es
La desinformació és una protagonista habitual dels debats electorals, escenari en què els candidats solen esgrimir tècniques com la manipulació amb arguments fal·laços i la selecció interessada de dades per seduir l’audiència i transmetre la sensació d’haver guanyat la confrontació.
Així ho exposen les fonts i els experts consultats per EFE Verifica, en vigílies del cara a cara televisat d’aquest dijous entre els candidats del PP i el PSOE a la presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez.
Quines tècniques s’utilitzen?
Entre les tècniques de desinformació més emprades en els debats destaquen la de descontextualitzar els fets per alterar-ne el sentit i la de seleccionar les dades que més afavoreixen i ometre les que perjudiquen, un recurs, aquest darrer, conegut com a «cherry-picking».
També s’ha constatat un mètode que consisteix a llançar una allau massiva de xifres i arguments complexos a gran velocitat per desviar l’atenció i deixar el rival sense capacitat de resposta, com va passar per part de tots dos candidats en l’únic debat que han tingut fins avui Feijóo i Sánchez, el juliol de 2023, amb motiu de les anteriors eleccions generals.
A aquest bombardeig de dades sense rigor se’l coneix com a «galop de Gish» o «metralladora de fal·làcies».
La primera d’aquestes denominacions va ser encunyada per l’antropòloga nord-americana Eugenie Scott en al·lusió a un defensor de postures acientífiques anomenat Duane Gish, que aclapara els seus oponents amb desenes d’afirmacions dubtoses en pocs minuts.
Quina és la motivació?
Per a Francisco Seoane, professor de la Universitat Carlos III de Madrid especialitzat en comunicació política, la desinformació que pot donar-se en els debats electorals està més relacionada amb imprecisions i enganys retòrics, vinculats a la tradició de les fal·làcies lògiques, que amb les falsedats de les xarxes socials.
En tot cas, Seoane atribueix aquests comportaments a la necessitat dels candidats de fer la sensació que han guanyat el debat.
«En la política, a la televisió, és més important la credibilitat que dir la veritat», sintetitza per subratllar la diferència entre aparença i realitat, en una citació a Neil Postman i el seu assaig «Divertim-nos fins a morir».
«La filosofia és conèixer la veritat, la retòrica és convèncer; si convences amb arguments enganyosos i amb fal·làcies, doncs ja estàs guanyant, que és del que es tracta», sentencia.
No només a la televisió
En l’anàlisi de la desinformació dels debats electorals, hi ha experts que inclouen el que passa a les xarxes socials en paral·lel al discurs dels candidats al plató de televisió, com succeeix amb Leticia Rodríguez Fernández, professora del Departament de Màrqueting i Comunicació de la Universitat de Cadis.
Per a aquesta experta, l’entorn digital «pot servir per marcar agenda», perquè, com explica, molts ciutadans segueixen el debat a les xarxes socials alhora que a la televisió i d’altres ho fan exclusivament pels missatges que llegeixen a les plataformes.
Rodríguez afegeix que un tercer estadi de la desinformació sobre els debats podria trobar-se en «la intoxicació de les notícies» relacionades amb aquestes confrontacions dels candidats i els «comentaris als mitjans de comunicació» que poden influir en la percepció de l’opinió pública sobre qui ha estat el guanyador.
Fonts:
Francisco Seoane, professor de la Universitat Carlos III de Madrid especialitzat en comunicació política.
Leticia Rodríguez Fernández, professora del Departament de Màrqueting i Comunicació de la Universitat de Cadis.
Definició de cherry-pick al Diccionari d’Anglès d’Oxford.
Article «Com rebatre els creacionistes», d’Eugenie Smith, a Informes del Centre Nacional per a l’Educació Científica (2004).
Informacions d’ EFE.
_______________
Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 29 de novembre.
Contingut publicat originalment a: https://verifica.efe.com/29n-debates-electorales-desinformacion/
Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233




