03/11/2026
|
Mariona Pina Herrero

Recreen situacions habituals als instituts o caricaturitzen trets de personalitat de docents i alumnes. Són els “curis”, vídeos o imatges que representen personatges i contextos escolars i que es comparteixen a les xarxes, sobretot a TikTok. Alguns fan humor sobre la vida als centres educatius en general; d’altres, però, mostren situacions o persones d’un institut en concret, amb continguts que només s’entenen des d’aquell entorn, com una mena de nínxol de mems.

No sempre hi apareixen noms complets ni fotografies. De vegades, n’hi ha prou amb esmentar una classe, un àlies o una situació concreta perquè els companys identifiquin la persona representada. Aquest anonimat, però, no impedeix que els “curis” es facin servir com a eina d’assetjament per humiliar docents i companys de classe. Així ho ha alertat la Policia Nacional, que recorda que aquests continguts poden afectar el benestar de les persones assenyalades i la conviència als centres educatius.

A comunitats com La Rioja o el País Valencià, ja s’han presentat diverses denúncies per publicacions d’aquesta mena que humiliaven alumnes o professors. A Catalunya, els Mossos d’Esquadra asseguren a Verificat que, tot i no disposar de registres específics de denúncies vinculades exclusivament a aquest fenomen, tenen constància dels fets. Des del cos policial alerten de l’impacte que pot tenir entre els joves, especialment en l’àmbit educatiu.

D’on ve el terme “curis”?

El terme “curis” té els seus orígens en comunitats de Facebook relacionades amb els videojocs i l’humor absurd a Internet, conegut com a shitpost. En aquests grups van començar a circular els curimomos, unes creacions gràfiques que modificaven escenes originals i en canviaven els protagonistes per donar-los un sentit humorístic.

Exemples de curimomos, que han anat derivant en mems.

El format consistia a reproduir digitalment il·lustracions, vinyetes o fragments de còmics, sovint amb petites animacions, i afegir-hi textos o diàlegs que alteraven el sentit de l’escena. La fórmula basada en la paròdia i l’absurd s’inscriu en la cultura dels mems. 

Amb els anys, l’estil dels mems ha evolucionat i incorporat nous referents. Ara l’alumnat n’ha adoptat l’estètica i adaptat al seu propi univers, amb referències i codis compartits.

Quan els mems es converteixen en humiliació

No tots els “curis” tenen una intenció ofensiva, però alguns poden traspassar la frontera de l’humor i convertir-se en una eina més de ciberassetjament. Cal tenir en compte que, tal com recull un informe de la Fundación Anar, gairebé en el 92% dels casos de ciberassetjament els agressors són companys del mateix centre educatiu.

A més, l’entorn digital amplifica i allarga l’exposició de les persones afectades. Un “curi” es pot guardar, reenviar o compartir repetidament, de manera que la humiliació no acaba quan es publica el vídeo o la imatge. La Comissió Europea adverteix que la permanència i la difusió d’aquests continguts poden agreujar el dany i afavorir noves situacions de victimització. 

Aquesta exposició prolongada no només perpetua la humiliació en l’entorn digital, sinó que també pot tenir repercussions en el benestar emocional i la salut mental de les persones afectades. Segons un informe d‘UNICEF sobre la infància i l’adolescència a Catalunya, els joves que han patit cibervictimització escolar presenten menys satisfacció vital, més malestar emocional i un risc més elevat de conducta suïcida. 

Més enllà de les burles personals, els “curis” sovint també incorporen missatges racistes, homòfobs o classistes, un dels principals motius de l’assetjament escolar, també segons la Fundación Anar. En aquest sentit, l’’humor i la ironia esdevenen una via per reproduir estereotips i normalitzar discursos discriminatoris, tal com ha analitzat Verificat en relació amb els mems i la difusió de discursos d’odi a les xarxes socials.

Captures de “curis” extretes de TikTok.

Delictes greus contra la integritat moral

Tal com ha alertat la Policia Nacional en un comunicat, en “en funció de la seva gravetat i de les circumstàncies de cada cas, aquestes conductes poden constituir delictes greus contra la integritat moral o injúries greus, o altres responsabilitats civils”.

En aquells continguts humiliants dirigits a docents, la normativa reconeix al professorat el dret a desenvolupar la seva tasca en un entorn segur, amb protecció jurídica i assistència davant les agressions derivades de l’exercici de les seves funcions. Per exemple, el sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià ja ha publicat unes pautes sobre què han de fer els professors i alumnat víctimes d’aquest assetjament.

EducacióHumorImatgesLGTBIQ+MigracióNarrativaSecundàriaTendències
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • ‘Deepfakes’: de l’assetjament a la desinformació

Especials

  • Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?

    Oferim dades verificades sobre l’ús de xarxes socials per part d’infants i adolescents