Verificat presenta un repositori pioner amb evidència científica sobre l’impacte de les xarxes socials en els menors
L’eina aporta dades verificades davant l’anunci de la presidenta de la Comissió Europea d’impulsar una regulació comunitària
L’eina aporta dades verificades davant l’anunci de la presidenta de la Comissió Europea d’impulsar una regulació comunitària
Amb l’anunci de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, d’impulsar una llei comunitària per regular l’accés a les xarxes socials per a menors d’edat, Verificat presenta un repositori digital que reuneix de forma pionera les dades verificades , estudis i consensos basats en l’evidència científica disponibles sobre els efectes potencials de les pantalles i les plataformes digitals en la infància i l’adolescència.
L’objectiu de “Xarxes socials: com impacten en la salut i desenvolupament dels menors?”, és oferir una radiografia rigorosa, lliure de biaixos i contrastada per Verificat, la primera i única plataforma de fact-checking a Catalunya acreditada pels organismes internacionals de verificació IFCN i EFCSN, sobre els usos d’aquestes tecnologies entre els joves, els impactes en la seva salut i l’efectivitat de les mesures aplicades per contrarestar-los.
No hi ha evidència que permeti dir que l’ús de les xarxes socials causa directament perjudicis concrets, però sí que hi ha força mostres que assenyalen que el disseny de les plataformes és responsable que els joves en facin un ús problemàtic
“No hi ha evidència que permeti dir que l’ús de les xarxes socials causa directament perjudicis concrets, en part, perquè aquesta mena d’estudis serien èticament inadmissibles. Sí que hem aconseguit, però, recollir força mostres que assenyalen que el disseny de les plataformes és responsable que els joves en facin un ús problemàtic i que això derivi en conseqüències negatives”, assenyala Laura Cercós, verificadora de ciència a Verificat.
La presidenta de la CE ha anunciat durant el discurs de l’Estat de la Unió una normativa amb un enfocament gradual i diferenciat per edat, amb nivells de protecció adaptats a cada casuística. Von der Leyen ha concretat que no es permetrà l’accés a les xarxes a menors de 13 anys i que no hi haurà comptes personals per a menors de 15. En aquesta franja, dels 13 als 15, “només hi haurà mini comptes creats i supervisats per les famílies, amb restriccions de temps”, per exemple.
El disseny addictiu de les xarxes, clau en el malestar psicològic
“No es tracta de l’accés dels menors a les xarxes, sinó de quan i com permetem que les xarxes accedeixin als nostres menors”, ha alertat von der Leyen. Mentre que l’evidència científica recopilada per Verificat mostra que el temps total de pantalla, per si sol, no permet predir els efectes que el seu ús tindrà en la salut mental dels joves, els estudis sí que recullen associacions entre els patrons d’ús addictius generats pel disseny mateix de les plataformes (l’scroll infinit, els algoritmes personalitzats, les notificacions i les recompenses socials, com ara m’agrada o republicacions….) i el malestar psicològic dels menors.
Segons l’Informe Mundial de la Felicitat 2026, de les Nacions Unides, l’ús intensiu de les xarxes contribueix a una caiguda important del benestar mental en els adolescents, especialment, entre els que viuen en països de parla anglesa i l’Europa occidental. A més, l’etapa dels 11 als 15 anys és la més sensible a patir alteracions del son, de l’activitat física i el rendiment acadèmic derivats, precisament, dels patrons d’ús problemàtic.
“Entre els 15 i els 18 anys, el disseny segur serà obligatori”, ha subratllat la presidenta de la Comissió, que ha avançat que a la tardor es presentarà una Llei d’equitat digital per “protegir, també, les persones adultes”. La decisió arriba pocs mesos després que dues sentències judicials pioneres sancionessin Meta per un disseny addictiu de les seves xarxes socials.
La regulació o prohibició han provat ser efectives?
Davant la mesura anunciada per la presidenta de la Comissió Europea, que respon a les peticions d’estats com França i s’alinea amb les passes fetes anteriorment per països com Austràlia, el repositori adverteix que encara no hi ha estudis que demostrin els beneficis de les prohibicions. La incògnita s’estén, també, al seu compliment, ja que les primeres enquestes al respecte al cas australià, pioners a aplicar-les, indiquen que les plataformes encara no han aconseguit identificar ni eliminar de forma eficaç els comptes de menors i, per tant, mantenen l’accés dels seus perfils.
Els estudis disponibles sobre el cas australià indiquen que les plataformes encara no han aconseguit identificar ni eliminar de forma eficaç els comptes de menors i que, en conseqüència, mantenen l’accés als seus perfils
En aquest context, la regulació i el retiment de comptes de les grans tecnològiques s’erigeix en via complementària per posar-hi remei. La Llei de Serveis Digitals (DSA, per les seves sigles en anglès) és la recepta impulsada des de la Unió Europea per exigir a les plataformes analitzar i mitigar els riscos que el seu ús té en els usuaris. “Seran les plataformes les que hagin de demostrar que són segures”, ha advertit Von der Leyen.
Actualment, la Comissió Europea ja investiga TikTok, Instagram i Facebook (Meta) per incompliments de la normativa i la companyia de Mark Zuckerberg haurà de pagar 17.100 milions de dòlars pels possibles danys de les seves plataformes en la salut dels menors.