4 de cada 10 alumnes a Espanya asseguren que no se’ls demana verificar la informació de la IA a l’aula 

La darrera onada de l’informe PISA 2025, publicada dimarts 8 de setembre, incorpora per primer cop dades sobre l’ús de la intel·ligència artificial generativa en l’àmbit educatiu, i avalua si la tecnologia té un impacte directe en el rendiment de l’alumnat. Els resultats mostren que, a Espanya, l’ús de la IA entre joves de 15 anys està molt estès en el context escolar (només un de cada deu, el 8,2%, diu no emprar-la), però el 40% afirma que “mai” o “gairebé mai” se li demana a l’aula verificar la qualitat de la informació generada per aquestes eines.

Validar les respostes és, de fet, un pas clau per consumir informació de qualitat, especialment, quan s’obté d’una eina com la IA, que comet errades amb freqüència, tal com expliquem i treballem a Desfake, el projecte educatiu de Verificat.

Fer servir la IA perquè “ajudi a aprendre” és la funció més habitual

Les proves PISA (sigles en anglès de Programa Internacional per a l’Avaluació dels Estudiants) són una avaluació internacional de l’OCDE que compara els sistemes educatius i el rendiment acadèmic de l’alumnat de 15 anys. 

Aquesta edició de PISA recull per primer cop dades sobre la freqüència amb què els estudiants fan servir xatbots d’intel·ligència artificial (IA) per fer les tasques escolars i amb quines finalitats. Entre els usos analitzats hi ha tasques acadèmiques concretes, com ara resumir lectures, fer una primera cerca sobre un tema o redactar treballs, però també altres que l’informe agrupa sota l’epígraf “ajudar-me a aprendre”.

En el cas de l’estat espanyol, el suport a l’aprenentatge és l’ús més habitual de l’eina en aquells alumnes que diuen emprar els xatbots d’IA cada dia o almenys un o dos dies a la setmana. Pel que fa a la mitjana dels països de l’OCDE, aquesta és la finalitat més habitual entre els que fan servir la IA, sense tenir en compte la freqüència d’ús. La segueixen fer una primera recerca sobre un tema nou, redactar textos per a treballs escrits i resumir textos que han de llegir.

Aquesta popularització no sempre va acompanyada d’un ús correcte dels xatbots, segons apunten els resultats de les proves PISA. L’enquesta preguntava a l’alumnat si el professorat els demanava avaluar la qualitat de les respostes generades amb la IA: això no passa en el 40% dels casos a Espanya. El 26,7% dels estudiants afirma que se’ls demana “de vegades”, el 20,3% “sovint” i el 12,5% “molt sovint”. 

Les dades d’Espanya són similars a la mitjana de l’OCDE: sis de cada deu alumnes assenyala que se’ls demana fer aquesta avaluació almenys de vegades (62,6% del bloc internacional enfront del 59,5% estatal). Ara bé, la proporció varia entre el 31% i el 80%, segons el país o l’economia. 

Un de cada tres estudiants de les Escoles Pia verifica habitualment les respostes de la IA

L’error en la mostra catalana ha fet que l’estudi hagi exclòs les dades de Catalunya dels informes internacionals, provocant que, tal com hem explicat, no es puguin comparar les dades. Així i tot, un estudi publicat enguany per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre l’ús de la IA en els centres de les Escoles Pia de Catalunya ens pot donar context sobre si aquest perfil de l’alumnat verifica o no els continguts generats amb IA.

L’informe mostra dades d’ús similars a les indicacions del professorat recollides per les proves PISA: indica que un 10% de l’alumnat verifica “sempre” les fonts, un 23,8% ho fa “sovint” i un 32,9%, de “vegades”. 

Tot i que l’abast de la investigació de la UOC no permet generalitzar-ne les conclusions a tot l’alumnat català, atès que només es va realitzar amb alumnes d’aquests centres concertats, la investigació permet fer-se una primera idea de l’estat de la qüestió i entendre que la verificació de la informació que contenen les respostes generades amb IA és el “gran punt feble de l’aplicació acadèmica d’aquesta tecnologia”, tal com conclou la investigació.

Avaluar la informació generada per IA com una oportunitat d’aprenentatge

“Els estudiants que empren la IA regularment amb intencions generals i tenen oportunitats d’aprenentatge a les escoles per desenvolupar habilitats d’alfabetització d’IA, tendeixen a tenir puntuacions lleugerament millors a ciència», conclou l’informe de l’OCDE que avalua els resultats de PISA. En canvi, quan l’ús és per tasques concretes com resumir textos, fer recerca o redactar, la puntuació dels estudiants cau fins a l’equivalent a un curs escolar respecte als que no empren la IA.

En altres paraules, la IA és una eina que pot promoure l’aprenentatge quan s’usa adequadament, però amb riscos majúsculs en cas contrari. El recurs pedagògic de Desfake destinat a la intel·ligència artificial s’emmarca precisament a donar les eines perquè professorat i estudiantat treguin el màxim profit d’aquesta tecnologia. 

Article elaborat per Mariona Pina Herrero i editat per Marc Masip i Ruth Pérez Castro.