El Mundial infinit i el flux constant de contingut a les xarxes més enllà dels 90 minuts

Els millors moments de l’acte inaugural amb l’actuació de Shakira, trends i balls virals amb les samarretes de les seleccions preferides o avisos sobre els horaris dels partits. El Mundial 2026 tot just ha començat i el hashtag #FIFAWorldCup ja acumula més de set milions de publicacions a TikTok. 

Si el Mundial del 2022 a Qatar ja va consolidar un sistema híbrid de consum informatiu entre mitjans, plataformes i influencers en xarxes com X, la nova edició reforça aquesta tendència amb un pes creixent de les xarxes socials en el seguiment i la interacció de l’esdeveniment, sobretot pel que fa als continguts audiovisuals.

En aquest context, i amb una audiència acostumada a consumir esport a través de múltiples pantalles i xarxes socials, el futbol ja no es limita als 90 minuts de joc ni a la retransmissió televisiva tradicional. L’experiència s’estén abans, durant i després dels partits, i es construeix de manera simultània entre diferents dispositius, espais i plataformes, una dinàmica en què el Mundial 2026 s’inscriu de ple. “Aquest Mundial és un gran estadi virtual amb un gran component d’espectacle audiovisual”, explica a Verificat Simón Peña, docent del Departament de Periodisme de la Universidad del País Vasco i autor de l’article de la International Journal of Interdisciplinary Studies.

Youtube i TikTok, les dues plataformes preferides per seguir l’esport

La FIFA, organitzadora del torneig, acumula més de 28 milions de subscriptors al seu canal de YouTube. Hi publica resums de partits, contingut dels equips, rodes de premsa i formats de vídeos curts (shorts), alguns dels quals superen milions de visualitzacions en poques hores.

Aquests continguts digitals encaixen amb les tendències generals que recull un informe del 2025 de Comscore, que situa YouTube com la plataforma principal per consumir contingut esportiu en totes les franges d’edat. En aquest ecosistema, perfils com el de la FIFA, però també les seleccions nacionals, els canals de TV com DAZN, els creadors de contingut o els mitjans de comunicació, troben un espai per amplificar continguts i mantenir l’interès més enllà de la retransmissió en directe.

El mateix informe assenyala que, entre la generació Z (18-24 anys), TikTok ocupa la segona posició com a espai de consum esportiu, en línia amb la preferència per formats audiovisual breus destacada també pel Reuters Institute. De fet, la mateixa FIFA ha anunciat enguany com a novetat un acord amb la plataforma per posicionar-la com a preferent en la retransmissió i la difusió de l’esdeveniment. Des de la FIFA expliquen que aquesta aliança, que entre altres coses oferirà als creadors de contingut localitzacions privilegiades durant els partits, neix amb la voluntat d’“adaptar les formes en què compartim i promocionem l’esport”.

Les xarxes com a pantalla secundària

Per a Peña, aquest entorn reforça un model de consum més digital i immersiu que complementa la televisió, però no la substitueix. “L’experiència a les xarxes no condiciona el visionat del partit, sinó que el complementa”, aclara.

Aquesta idea coincideix amb les conclusions d’un estudi de la UAB sobre el consum esportiu. L’estudi, tot i que se centra en els Jocs Olímpics d’Hivern de Beijing 2022, apunta que les xarxes socials funcionen com una pantalla secundària que enriqueix l’experiència del visionat a través de la interacció i la participació en el discurs públic. Així doncs, i com evidencia l’estudi, la televisió continua sent “la plataforma dominant per al consum esportiu”, però ja no és l’únic espai des d’on es viu la competició. Mirem el partit a la televisió, però alhora consultem les xarxes socials, les plataformes de vídeo i altres espais digitals. Es tracta d’una tendència que no és nova, però que, afirma Peña, es consolida a mesura que creix l’oferta de continguts i les possibilitats d’interacció al voltant dels grans esdeveniments esportius. 

El “multitasking” i la fragmentació de l’atenció

El consum simultani de televisió i xarxes socials també obre el debat sobre la gestió de l’atenció. Segons Peña, aquesta pràctica s’emmarca en l’evolució dels hàbits informatius en entorns digitals, on el consum en paral·lel de continguts s’ha anat normalitzant.

El multitasking digital, entès com l’ús simultani de diversos dispositius i aplicacions, s’ha associat sovint a més fragmentació de l’atenció. En aquest sentit, l’evidència apunta que canviar constantment de tasca comporta un cost cognitiu elevat, obligant el cervell a reconfigurar l’atenció i la memòria de treball, cosa que redueix l’eficiència, augmenta els errors i dificulta la concentració. En altres paraules, molts estímuls alhora impliquen menys atenció dedicada a cadascun d’ells. De fet, el diccionari de Cambrige (2024) parla de l’efecte popcorn brain (cervell de crispetes) per descriure la dificultat de mantenir l’atenció en una cosa per l’ús excessiu de xarxes socials. 

Ara bé, aquesta fragmentació puntual no implica necessàriament un deteriorament permanent de l’atenció. Antoni Baena, coordinador de la comissió d’ePsicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i director del Màster de Salut Digital de la UOC, explica a Verificat que no hi ha evidència concloent sobre efectes duradors d’aquest tipus de consum. “És evident que si veus un partit i mires les xarxes socials la teva atenció es redueix, però això no s’ha comprovat, de moment, que tingui un efecte en la capacitat general d’atenció”, afirma.

Segons Baena, l’atenció fragmentada forma part de moltes de les dinàmiques socials i digitals actuals. Per això, més que evitar completament aquestes pràctiques, considera important desenvolupar competències que permetin identificar quan cal desconnectar de l’estímul constant i focalitzar-se en una sola tasca.