Pantalles: amenaça o eina educativa?

En els últims anys, ha crescut la preocupació sobre l’efecte de l’ús de les pantalles en infants i adolescents. Algunes institucions es decanten per la regulació i la prohibició dels mòbils en certes franges d’edat. Per exemple, la UNESCO demana que només hi hagi mòbils a les escoles quan clarament siguin una eina d’aprenentatge. En la mateixa línia es va posicionar l’informe del comitè de 50 experts del Govern espanyol per protegir els infants i adolescents de les noves tecnologies i que recomana zero pantalles fins als sis anys.

Tot i això, també s’ha posat sobre la taula la necessitat de formar a les generacions més joves en competències digitals. A més, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha apostat per fer una inversió en tecnologia a les escoles amb el Pla d’Educació Digital de Catalunya (PDEC) des de l’any 2020.

Enmig del debat, han sorgit dubtes i mites que poden fer difícil una conversa informada. A Verificat us hem volgut oferir les principals dades i estudis sobre el tema.

Pantalla: Superfície que permet visualitzar imatges i text de dispositius com la televisió, ordinador de taula o portàtil, telèfons intel·ligents, tauleta intel·ligent, consoles i polseres d’activitat.

Tecnologies digitals: Eines i recursos que transmeten, emmagatzemen, creen, comparteixen o intercanvien informació registrada en format electrònic mitjançant els dígits 0 i 1, i que poden ser llegits o manipulats mitjançant un dispositiu informàtic.

Competències digitals: Ús segur, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge, la feina i la participació en la societat.

Cost d’oportunitat: En el context del debat sobre pantalles i joves, es refereix a les activitats essencials pel desenvolupament dels infants, com l’esport o interaccions socials en persona, que es perden en dedicar temps als dispositius electrònics.

Interfície: Alguns investigadors proposen la paraula interfície per parlar de la relació amb les pantalles i el món digital. Així, per exemple, l’acadèmic Carlos Alberto Scolari proposa que la interfície és un lloc d’interacció amb un ecosistema interconnectat, en què els dispositius digitals no funcionen de manera aïllada, sinó que interactuen entre si.

Els nens i nenes espanyols de 8 a 16 anys passen de mitjana 3 hores i 13 minuts al dia davant d’una pantalla (que pot ser el mòbil o la televisió) entre setmana, i els caps de setmana aquesta xifra augmenta fins a les 4 hores i 48 minuts, segons l’estudi Pasos de la Fundació Gasol, amb dades de l’any 2022.

Aquesta xifra augmenta en l’adolescència, ja que la mitjana diària dedicada a l’ús de pantalles entre setmana és d’aproximadament 4 hores i 5 minuts a partir dels 12 anys, mentre que per als infants (menors de 12 anys) és de 2 hores i 15 minuts. Així mateix, la mitjana diària dedicada a l’ús de pantalles durant el cap de setmana és d’aproximadament 5 hores i 33 minuts per a l’adolescència i de 3 hores i 56 minuts per a la infància.

Segons UNICEF Espanya, 1 de cada 3 joves entre 11 i 18 anys passa més de 5 hores diàries connectat a internet entre setmana (31,6 %).

És més complicat trobar dades pels menors més petits. Hi ha experts que qüestionen que s’exposi als petits a les pantalles per estudiar el seu efecte, mentre que les autoenquestes sobre el temps d’ús dels dispositius són difícils de dur a terme.

Un estudi publicat a la Revista Espanyola de Salut Pública amb dades de famílies ateses a Atenció Primària descriu que els infants menors de 2 anys passaven de mitjana 1 hora i 11 minuts a la setmana davant de la televisió o dels videojocs. Aquesta dada augmentava a 1 hora i 52 minuts per als infants de 2 a 6 anys, i arribava a 2 hores i 13 minuts per als infants de 6 a 10 anys.

Tanmateix, l’estudi no mesurava el temps davant de la pantalla del mòbil o d’altres dispositius electrònics.

L’estudi EU Kids de la London School of Economics (LSE) ha investigat amb més profunditat el cas específic de l’ús del mòbil i del temps connectats en línia, a més de fer una comparativa entre països de la Unió Europea. Segons la investigació, feta el 2020 amb dades del 2017 i 2019, els joves espanyols es passen unes 3 hores en línia cada dia, sent el quart país amb un nivell més alt. El temps que els infants es connecten en línia diàriament gairebé s’ha duplicat a Espanya des del 2010.

El mòbil i la televisió són els dispositius més utilitzats pels joves a Espanya, per davant de les videoconsoles, els ordinadors d’escriptori, els portàtils i els rellotges intel·ligents.

També hi ha diferències de gènere. Segons l’estudi EU Kids, a Espanya, les nenes i adolescents de 6 a 16 anys passen 3 hores i 8 minuts de mitjana en línia, mentre que els nens ho fan 2 hores i 50 minuts. També són les joves les que consumeixen més les xarxes socials en tots els països analitzats per aquesta mostra de 19 països europeus.

Un dels grans debats que es troben les famílies és a quina edat comprar el primer mòbil. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que el 22% dels infants de 10 anys tenen mòbil, una xifra que és del 96% als 15 anys.

És curiós també veure que històricament hi havia més noies amb mòbil que nois, una bretxa que no es va tancar fins al 2023.

Segons un estudi fet per Qustodio, una empresa dedicada a promoure el control parental a través d’una aplicació de mòbil, la xarxa social més popular entre els infants i adolescents espanyols de 4 a 18 anys és TikTok, amb una hora i mitja de mitjana (94 minuts) d’ús diari. La segona és Instagram, seguida de X, Facebook, BeReal i Pinterest.

Les dades de Qustodio (que no tenen una metodologia transparent ni han estat revisades per parells) mostren que els infants responen que TikTok és la principal xarxa social que consumeixen. El seu temps d’ús ha augmentat s des de 2021, de 80 a 94 minuts  de mitjana al dia i en general el temps d’ús de xarxes socials ha augmentat en 10 minuts més al dia en 3 anys.

A Catalunya hi ha una diferència en l’accés a equipament TIC com ordinadors o internet depenent dels ingressos de les famílies, segons dades de l’IDESCAT. El percentatge de famílies amb ingressos de menys de 900 euros que tenen un ordinador a casa és del 69%, 25 punts percentuals menys que aquelles que cobren més de 2.500 euros (94,7%). Una bretxa que s’ha reduït en els últims 10 anys.

El mateix passa amb la connectivitat a internet. Un 2,9% del total de llars no hi té accés, però el percentatge incrementa en un 10,3% en el cas de les llars en situació de vulnerabilitat.

Per altra banda, un 14,2% d’infants de 10 a 15 anys de llars amb ingressos inferiors de 900 euros no havien utilitzat en els darrers tres mesos un ordinador o una tauleta i el 9,7% no havia accedit a internet. Mentre que aquests dos percentatges són del 0% en el cas dels infants que resideixen en llars amb ingressos de 1.600 euros a 2.500 euros mensuals.

Tot i això, a Espanya, l’estudi Pasos diu que hi ha més ús de pantalles per part de les joves i adolescents de centres educatius situats en una zona censal amb més pobresa infantil que en aquells situats on n’hi ha menys.

Concretament, en aquelles zones amb un cens amb més pobresa infantil, entre setmana es passen 3 hores i 30 minuts davant de la pantalla, una xifra que augmenta a les 5 hores i 2 minuts durant el cap de setmana. En canvi, les escoles en zones amb menys pobresa infantil tenen un consum de pantalles de 2 hores i 53 minuts entre setmana i de 4 hores i 48 minuts durant el cap de setmana.

L’evidència apunta que les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tendeixen a passar més temps davant de les pantalles. Una revisió sistemàtica del 2015 va concloure que els infants de les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tenien en major freqüència hàbits sedentaris, com menjar davant de la televisió o tenir una televisió a l’habitació. Tanmateix, el mateix estudi deixa clar que no hi ha evidència per concloure que les famílies amb menys ingressos són més permissives amb les pantalles.

El Departament d’Educació va dictaminar que a partir d’aquest curs 2024/2025 hi hauria una restricció total als mòbils en educació infantil i primària. No es poden utilitzar ni a l’aula, ni al pati, en altres espais comuns o a les extraescolars. A l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) hi ha restricció general menys quan es facin servir amb finalitat pedagògica.

En els darrers anys, les xifres mostren un augment dels equips digitals a l’escola.

L’any 2020, el Govern va impulsar el Pla d’Educació Digital de Catalunya (PDEC) 2020-2023, amb l’objectiu que els alumnes siguin digitalment competents i els docents tinguin competències digitals, a més de tenir una “xarxa de centres digitalment transformats”, va anunciar l’aleshores conseller d’Educació, Josep Bargalló.

El pla buscava desplegar uns 300.000 portàtils als alumnes, 85.000 dispositius als docents, i 110.000 dispositius de connectivitat a internet per a famílies vulnerables.

La Generalitat va preveure destinar 157,1 milions d’euros per aquest pla l’any 2023, segons el pressupost del Departament d’Educació, entre els quals incloïa 128,9 milions per a la instal·lació, actualització i manteniment de sistemes digitals interactius (SDI) en aules dels centres educatius i la capacitació tècnica del professorat en els equipaments que reben les escoles. Tot i això, segons explica el Departament d’Educació a Verificat, “no hi ha una dada econòmica global que inclogui totes les actuacions relacionades amb el PEDC perquè les actuacions es financen des de diverses bandes (fons propis, fons del Ministeri, fons europeus)”.

En l’última implantació del pla, el Departament preveia repartir un total de 32.097 panells interactius a 2.847 centres, 4.245 kits de robòtica i 2.762 maletes audiovisuals, entre altres equipaments.

Segons l’Estudi Internacional sobre Competència Digital (ICILS, en anglès), els estudiants catalans de 2n d’ESO aproven amb una nota alta les competències digitals.

Els alumnes presenten un nivell a l’altura dels països del món més destacats com Corea, República Txeca o Dinamarca, i són els que tenen millor puntuació en el conjunt de l’Estat espanyol en aquestes habilitats.

Espanya ha participat per primer cop amb 508 alumnes d’11.700 centres educatius. A Catalunya, la majoria dels estudiants es troben en un nivell mig alt, mentre que un grup reduït se situa en nivell molt alt. Catalunya obté una nota de 518 punts, mentre que la mitjana a Espanya és de 495.

En la resta, suspesos

Catalunya és la segona comunitat que més ha empitjorat en les notes PISA entre el 2012 i el 2022, poc per sota del País Basc. Aquesta davallada es va notar, sobretot, en la prova de comprensió lectora. Després d’aquest últim informe, publicat tot just fa un any, Catalunya està a la cua del rànquing autonòmic: és la tercera comunitat amb una puntuació mitjana més baixa, calculada a partir dels resultats de les tres proves: matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

En matemàtiques, és la cinquena per la cua i en ciència i lectura, és la penúltima.

El comitè de 50 experts a qui el Govern espanyol va encarregar un pla per protegir als menors de les pantalles proposa restringir-ne totalment el seu ús fins als 6 anys, i permetre només les videoconferències. Dels 6 als 12 anys, recomana menys d’una hora al dia i en companyia de persones adultes i amb més de 13 anys un total de dues hores, supervisats i preferiblement en un suport fix.

El comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns del Regne Unit va presentar un treball el 2019 sobre l’impacte de les xarxes socials i l’ús de pantalles en la salut de nens i joves, i recull estudis que demostren com la restricció dels aparells millora el rendiment acadèmic dels estudiants, sobretot d’aquells amb resultats educatius més baixos.

Un altre estudi espanyol va trobar que les restriccions reduïen considerablement la incidència de l’assetjament escolar entre estudiants d’entre 15 i 17 anys.

Tanmateix, els estudis i informes consultats per Verificat, consistents en metaanàlisi i revisions sistemàtiques —publicacions que recullen les conclusions d’estudis realitzats entorn d’un mateix tema— no han pogut establir encara quina edat és la correcta o la més adequada per lliurar un telèfon mòbil als adolescents.

Així ho reflecteix una de les últimes revisions paraigua sobre aquest tema, sobre els efectes de les pantalles compartida a inicis de 2024 a Nature Human Behaviour. El treball argumenta que les diferències en el desenvolupament de la infància i l’adolescència, unides a la diversitat d’usos que es dona als dispositius, no permeten, ara com ara, establir una edat adequada, des del punt de vista de la ciència, per començar a usar pantalles.

L’evidència ofereix sovint resultats contradictoris sobre la relació entre l’exposició a pantalles i xarxes socials i una pitjor salut mental. La preocupació creixent de la societat ha anat acompanyada de l’aparició de molts estudis sobre aquesta qüestió, tants, que pot ser difícil saber triar-ne els més significatius.

A Verificat ens hem centrat a analitzar els estudis amb grans bases de dades, mostres representatives i metodologies transparents. Aquests ens ofereixen, en general, una associació negativa modesta entre el temps d’ús de les pantalles i els indicadors de salut mental. És a dir que, en termes generals, la salut mental es deteriora a mesura que augmenten els minuts que passen els adolescents davant dels dispositius digitals, però aquests canvis són petits.

Una revisió sistemàtica –publicacions que recullen les conclusions d’estudis realitzats entorn d’un mateix tema- sobre els beneficis i riscos associats amb les interaccions dels joves amb les pantalles va trobar, en el cas de les xarxes socials, efectes petits com un major risc de depressió i de comportaments de risc.

Les seves conclusions són similars a altres revisions paraigües, que han avaluat les troballes de revisions sistemàtiques i metaanàlisis publicades sobre el tema, i que consideren les associacions entre ús de pantalles i salut mental “febles” i “inconsistents” (1, 2, 3).

La revisió de revisions també troba efectes perjudicials d’altres usos dels telèfons, encara que les associacions febles són la tònica que es repeteix una vegada i una altra.

L’OMS reconeix només l’addicció al joc i als videojocs com les dues úniques addiccions sense substància. El trastorn de joc a internet (IGD, en anglès) s’inclou, de fet, en la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) com una condició que requereix de més estudis.

El comitè d’experts del Govern espanyol suggeria al seu informe el terme ús problemàtic d’Internet per referir-se a la possible dependència a Internet i les xarxes socials, sense arribar a incloure’l en els manuals diagnòstics, un terme que també recullen molts d’altres estudis acadèmics.

Aquest ús es caracteritza per un alt grau d’interferència en la vida quotidiana, amb un impacte tant en l’àmbit personal, com familiar, acadèmic o laboral, i podria anar acompanyat d’una simptomatologia clínica.

En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida atén cada any uns 40 adolescents d’entre 12 i 17 anys que han desenvolupat un ús problemàtic de les noves tecnologies (el 2023 van ser 40 i el 2022, 39), segons avançava el diari El Segre i ha confirmat Verificat. Psiquiatres de l’hospital asseguren que han vist casos de fins a quinze hores davant de les pantalles, però alerten que el problema no és només el temps, sinó l’accés lliure als continguts.

D’altra banda, el catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada José César Perales explica en un document que els instruments que s’utilitzen majoritàriament per diagnosticar una persona amb addicció valoren que practiqui una activitat de tal manera que mostri signes de tolerància i abstinència, faci servir aquesta activitat per regular el seu estat d’ànim, hagi fracassat en els seus intents de controlar-la, li doni una atenció desproporcionada i pateixi una interferència significativa en el seu funcionament diari.