Espanya ja no és un país lliure de xarampió, estableix l’OMS
La mesura coincideix en el temps amb l’anunci d’un congrés antivacunes a Ciudad Real, on hi participaran cares conegudes de la desinformació sanitària
La mesura coincideix en el temps amb l’anunci d’un congrés antivacunes a Ciudad Real, on hi participaran cares conegudes de la desinformació sanitària
Què s’ha dit?
L’OMS ha declarat que Espanya ja no és un país lliure de xarampió. Alguns missatges difosos a les xarxes asseguren que la majoria de casos detectats a Espanya són importats del Marroc.
Què en sabem?
Hi ha una probabilitat més alta d’exposició al xarampió per l’augment d’infeccions a nivell mundial. A Espanya, la cobertura vacunal en els darrers dos anys ha fregat el 95% recomanat per l’OMS per evitar brots, però la majoria dels casos es donen en població no vacunada. En canvi, els casos originats al Marroc suposen el 8,4% de tots els confirmats.
Ciudad Real acollirà a finals de febrer un congrés antivacunes, on participaran, entre altres, Josep Pàmies i Andreas Kalcker, promotors del diòxid de clor com a suposada cura de la covid-19 —i moltes altres malalties. Hem verificat amb anterioritat tantels protagonistes com la utilitat del producte que promouen. L’esdeveniment, que vincula les vacunes amb l’autisme, demostrat com a científicament fals en reiterades ocasions, ha rebut el rebuig de la ministra de Sanitat, Mónica García, i d’entitats científiques com la Confederació de l’Autisme a Espanya.
L’èxit del moviment antivacunes és limitat a l’Estat, tal com mostren les taxes de vacunació recollides pel Sistema d’Informació de Vacunacions del Ministeri de Sanitat (SIVAMIN). La cobertura de primeres dosis frega el 98% en les immunitzacions bàsiques del calendari infantil, mentre que els reforços se situen al voltant del 95% que demana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per evitar brots.
Tanmateix, una de cada quatre persones creia el 2024 que el govern intenta ocultar la relació entre vacunes i autisme, segons l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia compilada per la Fundació Espanyola para la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Es tracta d’un augment important en comparació amb dades del 2020 i el 2022, on l’indicador quedava per sota del 15%. Ho vam explicar en aquest reportatge.
Espanya ja no és un país lliure de xarampió
El congrés s’ha anunciat la mateixa setmana en què l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha retirat a Espanya l’estatus de país lliure de xarampió. Això no vol dir que la malaltia circuli lliurement, sinó que ja no es pot descartar que hi hagi hagut una cadena de transmissió de més de 12 mesos de duració. Així ho explica l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), un dels òrgans científics encarregats d’estudiar i vigilar el xarampió a Espanya.
La cobertura vacunal a Espanya va ser del 97,8% amb la primera dosi i del 94,4% amb la segona l’any 2023. Les dades provisionals del 2024 apunten a ràtios similars. Tanmateix, la cobertura difereix entre territoris. L’Aragó, les Illes Balears, les Illes Canàries i Cantàbria tenen taxes inferiors al 95% en la primera dosi, i al 90% en la segona.
De fet, el Ministeri de Sanitat es marca com a objectiu per respondre als casos de xarampió treballar estratègies de vacunació dirigides “als grups de població vulnerable, en què les característiques socials, culturals o d’actitud enfront de la vacunació dificulten arribar a cobertures adequades”. Són les persones més susceptibles a desenvolupar una malaltia a què, amb tota probabilitat, cada cop estarem més exposats, sigui dins el territori espanyol o en viatjar, apunta el document.
La majoria de casos no són importats del Marroc
Aquesta major probabilitat d’exposició és el resultat d’un nombre creixent d’infeccions al món. El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) recull al seu darrer informe brots a països com el Canadà, els Estats Units, Mèxic, Bolívia, Mali i Moçambic. I a la regió sanitària europea de l’OMS, a més d’Espanya altres cinc països han tornat a tenir transmissió de xarampió (Armènia, Àustria, l’Azerbaidjan, el Regne Unit i l’Uzbekistan). A França, Alemanya i Itàlia ha passat a ser endèmic. Per això l’ECDC recomana a les persones no immunitzades vacunar-se almenys dues setmanes abans de viatjar.
El Marroc és un altre punt calent de transmissió del xarampió. L’OMS hi va detectar més de 25.000 possibles casos entre octubre del 2023 i abril del 2025. El 2024, 19 dels 53 casos importats a Espanya procedien del país nord-africà. Això ha portat a la difusió de diversos missatges a xarxes que asseguren que la majoria de casos detectats a Espanya venen del Marroc, però és imprecís.
La majoria de contagis del 2024 es van produir en terra espanyol. En el 45% dels casos confirmats (110 de 227) la malaltia es relaciona amb casos importats, és a dir, per contagis de persones que van emmalaltir a l’estranger i han estat diagnosticats a Espanya. Així ho detallen les dades del Ministeri de Sanitat. Els casos originats al Marroc suposen el 8,4% de tots els confirmats. Romania ha estat l’altre país que més casos importats ha portat a Espanya, amb 15, seguit del Regne Unit (4) i Rússia.
El que sí que tenen en comú bona part dels casos confirmats a Espanya és que es donen majoritàriament en població no vacunada (el 70,5% dels casos). El mateix succeeix a Europa, segons l’ECDC, on el 87% dels casos no comptaven amb la vacuna.