Aquest article té més de 6 mesos
El fact-checking és una eina útil per a combatre la desinformació, segons la ciència.
02/04/2026
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026
El fact-checking és una eina útil per a combatre la desinformació, segons la ciència.

El fact-checking redueix la circulació de mentides en línia independentment de les inclinacions polítiques dels usuaris, i fa que qui ha compartit desinformació sigui més curós en el futur. Ara bé, malgrat que és útil, la verificació està lluny de ser la panacea: és només una de les múltiples eines i intervencions necessàries per fer de l’ecosistema digital un espai més segur, ja que els problemes multifactorials —com ho és la desinformació— no es poden resoldre amb una mesura única i universal.

El Consell d’Europa proposa combinar el fact-checking amb iniciatives com l’alfabetització mediàtica i informacional de tots els públics, el desenvolupament i l’aplicació de legislació (la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea n’és un exemple), el periodisme de qualitat i la transparència de les institucions, mitjans i plataformes. Són alguns dels exemples que cita en un informe recent titulat Resistint la desinformació.

Repassem l’evidència científica sobre la verificació de fets a partir d’una revisió duta a terme per Maldita.es, entitat que, com Verificat, forma part de les xarxes internacionals IFCN i EFCSN.

El fact-checking funciona, tot i que el seu impacte és limitat

“La verificació té una influència significativament positiva en les creences polítiques”, concloïa una metaanàlisi del 2019 que recopilava els resultats d’una trentena d’estudis al respecte. Tanmateix, perfilava el text, aquesta influència “s’atenua substancialment amb les creences, ideologia i coneixements preexistents” i en funció de com es du a terme la verificació (les escales de veracitat, refutar només part de les afirmacions i el fact-checking de declaracions en campanya en redueixen els efectes).

Són resultats que investigacions posteriors han replicat. Per exemple, un estudi publicat el 2021 a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), que va analitzar intervencions simultànies a diferents països, va concloure que els fact-checks redueixen el grau en què les persones creuen en una desinformació en 0,59 punts sobre una escala de 5, i que els efectes duren almenys dues setmanes.

Tanmateix, els efectes en temes polaritzats són menors, segons reportava un article de Science Advances del 2025, especialment quan els continguts busquen generar indignació, d’acord amb una investigació també recent de Science. La manera en què està escrit un fact-check també influeix en el seu efecte: centrar-se en confirmar la veracitat d’una premisa és més efectiu que ressaltar la falsedat d’un claim, segons un paper de Scientific Reports.

Els avisos a les xarxes redueixen la difusió de desinformació

Malgrat que el fact-checking funciona per ell mateix, la seva utilitat es dispara quan les plataformes l’empren per avisar els usuaris que un contingut és fals abans de mostrar-lo. Així ho explicava fa un any a Verificat David Rand, líder de grup en el Departament de Ciències Cognitives i del Cervell en l’Escola Sloan del Massachusetts Institute of Technology (MIT), en un reportatge per El Periódico.

“Els avisos dels ‘fact-checkers’ redueixen substancialment la creença i les vegades que es comparteixen afirmacions falses”, asseverava, citant les investigacions que el seu equip ha publicat en revistes com PNAS, Nature Human Behaviori Current Opinion in Psychology. Són investigacions que han conclòs que les etiquetes no només redueixen la circulació de desinformació a internet, sinó que ho fan independentment de les preferències partidistes de les persones, i que redueixen tant la creença com la intenció de compartir informació falsa.

Inclús les mateixes plataformes han reconegut la utilitat d’aquests programes, segons recopila Maldita. Els darrers informes de Meta xifren en, com a mínim, un  53% els usuaris europeus de Facebook i Instagram que decideixen no compartir una desinformació quan veuen una advertència de falsedat aportada per un fact-checker. TikTok apunta en el seu informe del primer semestre de 2025 que al voltant del 31% dels usuaris de la UE i l’Espai Econòmic Europeu opten no compartir un vídeo després de veure l’etiqueta de “contingut no verificat”.

L’European Fact-Checking and Standards Network (EFCSN) va publicar recentment un posicionament en què proposava a les plataformes que volen apostar per les notes de la comunitat en detriment dels programes de col·laboració amb verificadores, crear un sistema mixte que empri ambdues funcions donats els bons resultats de les intervencions basades en fact-checks.

Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

No s'han trobat articles relacionats

Especials

Nothing Found