Aquest article té més de 6 mesos
16/10/2024
|
Redacció
Actualitzat el 09/10/2026

Elena Mistrello és professora a la Scuola Italiana di Barcellona i en aquesta entrevista ens ha explicat com ha estat la seva experiència amb l’alfabetització mediàtica portant El laberint de la informació a l’aula.  

El laberint de la informació és una eina educativa que hem fet conjuntament amb Maldita i EduCaixa per a nens i nenes de 8 a 12 anys. El Laberint és un recurs didàctic en format joc perquè l’alumnat aprengui a identificar la desinformació, entendre la publicitat i navegar pel món digital.

Per començar, és molt interessant la teva perspectiva com a docent. En especial, quines necessitats detectes entre l’alumnat pel que fa a l’alfabetització mediàtica i informacional, tant a l’entorn digital com a la vida real.

És important treballar l’educació mediàtica i informacional amb l’alumnat perquè vivim en una època en què estem exposats a les innumerables informacions que les noves tecnologies i les xarxes socials ens ofereixen. Tenim el deure de formar persones conscients, capaces d’informar-se i de gestionar el seu camí. Els fets dels últims anys ens han permès comprendre que la desinformació és molt perillosa a escala individual i global. 

Els docents, fent la seva feina, ja tenien algunes de les eines adients: penso en l’estudi de la cultura humanista, amb un enfocament en la lectura, l’anàlisi i la comprensió dels textos clàssics; penso en l’estudi de la història i la filosofia, que ajuda a desenvolupar el pensament crític, la cerca de la veritat, l’esperit cívic democràtic i el comportament ètic per a una convivència civil respectuosa. Però un projecte com El laberint de la informació ofereix un enfocament més específic. 

Com és treballar l’alfabetització mediàtica a primària? Consideres que és important? Per què?

Començar a l’escola primària amb un projecte com El laberint de la informació és útil perquè els nens s’apropen molt aviat al món d’internet, sovint sense un control parental adient; buscant informació, “ho vaig trobar a internet” per a ells significa “és cert”, sembla que tenen el prejudici que allò que veuen a internet és sempre veritable. A més a més, l’excés d’informació en línia els confon. 

Em sembla que des de les famílies la preocupació és més avisar  sobre els perills d’internet (com les estafes, les falses identitats…) que no sobre la desinformació amb la qual es poden trobar. 

Com ha estat implementar un projecte d’aquesta mena a l’aula? Quina ha estat la rebuda de l’alumnat? 

El laberint de la informació proporciona al professorat unes eines diferents de les que fem servir habitualment. Després d’haver experimentat el recurs amb els meus alumnes, puc afirmar que resulta divertit, simple, captivador i eficaç. 

A l’hora de comentar cada mòdul, els infants estaven entusiasmats i em demanaven començar el següent. Les paraules clau (pensament crític, diferència entre fets i opinions, etc.) permeten enfocar l’atenció dels infants en aquests conceptes fonamentals, recordant tots els anteriors que s’han treballat en altres classes. 

En particular, l’alumnat recorda sovint, durant les classes, la idea que és necessari fer servir el pensament crític. No per desconfiança, sinó perquè tenen ganes d’aprendre, profunditzar, raonar i reflexionar. Com a professora, he après molt i també he gaudit moltíssim juntament amb l’alumnat. 

Entrevistes
Whatsapp icono

Envia'ns per WhatsApp el que vulguis verificar i ens hi posarem
695 225 233

Educació en l'era de la desinformació
Projectes d'alfabetització mediàtica i informacional per promoure una ciutadania crítica
Desfake
icona de cor de donació
Et necessitem

Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Articles relacionats

  • Núria Camp: “L’humor és una molt bona via per aprendre.”

  • Un grup de persones assegudes al voltant d'una taula de fusta a l'aire lliure, cadascuna sostenint un telèfon mòbil amb la pantalla apagada o brillant.

    Marta Cambronero: “La resposta la tindran, sobretot, els mateixos joves”

  • Tres nens a una biblioteca mirant una pantalla d'ordinador

    Charo Sádaba Chalezquer: “L’adopció dels dispositius digitals ha de ser progressiva”

Especials

Nothing Found