Què tenen a veure els fetus avortats i les vacunes de la covid-19?

Les vacunes de la covid-19 s’han creat a partir de línies cel·lulars creades fa dècades amb cèl·lules extretes de bebès avortats legalment


Michal Jarmoluk

Molts missatges que circulen per les xarxes socials asseguren que les farmacèutiques fan servir cèl·lules de fetus avortats per fabricar les seves vacunes contra la covid-19. És FALS. Cap de les vacunes autoritzades per les agències de regulació de medicaments del món conté aquests tipus de cèl·lules.

"Les farmacèutiques fan servir cèl·lules de fetus avortats per fabricar les seves vacunes contra la covid-19"

Segur que no és la primera vegada que llegeixes alguna cosa així. L'afirmació no és certa, però té el seu sentit: l'origen d'aquest rumor està relacionat amb la fabricació de les vacunes, en què habitualment es fan servir línies cel·lulars, cultius de laboratori fets de cèl·lules que es reprodueixen sense parar i que, en el cas de les empleades per les farmacèutiques que fabriquen les vacunes de la covid-19, es van crear fa dècades usant cèl·lules extretes de fetus avortats legalment.

En el context de la SARS-CoV-2, Pfizer/BioNTech, Moderna i AstraZeneca/Oxford han fabricat vacunes contra la covid-19 emprant la línia cel·lular coneguda com HEK 293, creada a partir de cèl·lules de ronyó extretes d'un fetus avortat legalment el 1973. Janssen, per la seva banda, utilitza la línia cel·lular PER.C6, que té patentada i que prové de cèl·lules de retina d'un fetus avortat legalment el 1985.

En conseqüència, les vacunes contra la covid-19 no es fabriquen amb cèl·lules procedents directament de nadons humans avortats, sinó d'unes cèl·lules creades per científics fa gairebé 50 anys que es reprodueixen contínuament al laboratori.

Les línies cel·lulars poden durar eternament

En relació amb aquest tema, està circulant un altre rumor que afirma que aquestes línies cel·lulars "simplement no duren indefinidament" i que, en conseqüència, "els fabricants de vacunes tenen un fort incentiu per trobar noves línies de teixits fetals que coincideixin amb les antigues". És FALS. Les línies cel·lulars no són mortals.

"Les línies de cèl·lules fetals simplement no duren indefinidament, i els fabricants de vacunes tenen un fort incentiu per trobar noves línies de teixits fetals que coincideixin amb les antigues"

Les línies cel·lulars tenen la capacitat de durar eternament o, al menys, fins que els propis científics decideixen prescindir-ne, ja que tenen la capacitat de replicar-se infinitament sota condicions nutritives i ambientals adequades: "Les línies cel·lulars venen de bancs o repositoris on es guarden o es donen, i els científics les vam adquirir", assenyala a Verificat Glòria Pascual, investigadora associada de laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona. "Hi ha una sèrie de línies establertes que són les que s'utilitzen constantment en la investigació. És el que passa amb aquesta línia embrionària de ronyó (la HEK293). No és que s'estiguin generant noves línies per fer assajos de la vacuna", conclou.

A més de per produir vacunes, les línies cel·lulars també serveixen per dissenyar nous fàrmacs, encara que després no es facin servir aquests cultius a la producció. És el que va passar amb les vacunes contra la covid-19: moltes farmacèutiques les van usar per al seu disseny al laboratori, però només dos, AstraZeneca i Janssen, les van incorporar també en la producció. Les utilitzen perquè són 'fàbriques' de virus molt eficients, el que fa possible la producció d'aquests fàrmacs a gran escala.

Línies cel·lulars tumorals

La qüestió és que les línies cel·lulars amb les quals es fabriquen aquestes vacunes són, com apunta Pascual, d'origen embrionari, raó per la qual les signants parlen de "teixits fetals". No obstant això, les línies cel·lulars d'origen embrionari no són tan nombroses com les tumorals, per exemple. Només cal fer una ullada a un dels bancs de línies cel·lulars més grans de la planeta, l'American Type Culture Collection (ATCC, per les sigles en anglès), el qual només conté una línia cel·lular d'origen embrionari de gairebé 4000 cultius diferents que ofereix.