Les “motxilles de la Diputació” van suposar prop d’1,7 milions en pagaments a personal entre 2000 i 2011

Maria Altimira | Barcelona

Els complements salarials coneguts com les "motxilles" que la Diputació de Barcelona va concedir de manera irregular a 113 persones que treballaven al seu servei entre els anys 2000 i 2011 van costar, segons els càlculs basats en les dades a les quals ha tingut accés Verificat mitjançant la llei de transparència, al voltant d’1,7 milions d’euros a l’erari públic. 

El cas de les "motxilles de la Diputació" va aixecar molta polseguera entre 2011 i 2012, coincidint amb el canvi de color polític de la Diputació de Barcelona, després que CiU guanyés en nombre de diputats provincials al PSC (que portava 32 anys al poder) i convertís en president a Salvador Esteve gràcies a un pacte amb el PP.

Les "motxilles" eren complements salarials adreçats al personal cessat o remogut del seu càrrec i reassignat a posicions amb sous inferiors dins d’aquesta mateixa institució i van ser suspeses el 2011 i anul·lades un any després atès que no havien estat aprovades pel Ple, que era l’òrgan competent. Així, en comptes de ser sotmesos a votació es van aprovar a través de tres decrets dictats (per diferents presidents socialistes de la Diputació) els anys 2000, 2004 i 2008, tal com va resoldre la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya el febrer de 2012 a petició del govern d’Esteve. "La garantia retributiva com la dels decrets objecte d'estudi va més enllà de la determinació d'unes retribucions complementàries ja existents i s'ha d'entendre que correspon al Ple", deia l'informe.

Denuncia arxivada

La polèmica va alimentar moltes especulacions i l’extint partit Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va denunciar per aquests fets els expresidents socialistes de la Diputació de Barcelona Manuel Royes, José Montilla, Celestino Corbacho i Antoni Fogué. Els acusava de prevaricació i malversació de cabals públics. La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va arxivar el cas perquè no va trobar indicis d’aquests delictes.

Les sospites sobre l’ús discrecional i partidista d’aquest mecanisme mai han estat provades. El mateix Alfonso López Tena, exmembre de SI i un dels denunciants davant la Fiscalia, va assegurar a Verificat que mai havia tingut accés al llistat dels beneficiats. Per la seva banda, Salvador Esteve, el president de la Diputació de Barcelona que va suspendre els sobresous es va emparar en la llei de secrets oficials per negar a SI l’accés a la documentació, segons va declarar en una entrevista a Catalunya Ràdio. Anys després, Verificat ha accedit per primer cop al detall dels pagaments.

"No eren càrrecs de confiança"

Alguns mitjans de comunicació van assegurar aleshores que "els beneficiaris eren tots alts càrrecs" i que "els plusos no s’aplicaven a tots per igual". En la relació de les 113 persones que van rebre aquests complements salarials revelada per la Diputació de Barcelona a Verificat per primer cop, només figuren nou alts càrrecs: els tres directius Enric Llarch Poyo, Silvia Martinez Palou i Montserrat Poblet Sales i sis caps d’oficina. Aquests darrers, que van ser cessats entre 2003 i 2011, són: Montserrat Roig Quilis, Maria Ángeles Palacio Pastor, M. JE Martínez de Moretin Lopez, Manuel Vallve Gavarron, Miguel Angel Murillo Diaz i Octavio De la Varga Mas. 

La resta dels 104 càrrecs que van percebre les compensacions (molts dels quals apareixen anonimitzats amb un codi de referència per a preservar el dret a la protecció de les seves dades), tenien càrrecs de categoria inferior com ara caps de secció, de subsecció o d’unitat i també hi havia diverses secretaries de directius i dels mateixos alts càrrecs. La Diputació de Barcelona no especifica en les seves dades el període durant el qual les persones beneficiades van romandre treballant al seu servei, però assegura que la immensa majoria van seguir a la corporació i que, per tant, van cobrar durant tot el període en què els decrets que els afectaven van estar vigents.

Llarch, economista de formació, va exercir com a alt directiu durant nou anys fins al seu cessament a l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona. L’abril del 2006, Llarch va ser cessat i el maig es va convertir en assessor del republicà Josep Huguet al capdavant de la conselleria de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, segons explica ell mateix en el seu currículum disponible online. El setembre de 2011, va tornar a la Diputació de Barcelona com a assessor de la mateixa àrea on havia treballat anteriorment, tasca que va desenvolupar durant dos anys i que va reprendre el 2014. Per la seva banda, la també alta directiva Silvia Martínez Palou és arquitecta a la Diputació de Barcelona des de fa més de 23 anys i Montserrat Poblet Sales va exercir com a cap de personal de la institució i va ser membre del consell d’administració de Prohalsa, una societat pública que va ser dissolta l’any 2001 pels seus deutes

Les persones involucrades "eren fonamentalment càrrecs de lliure designació, funcionaris que havien accedit per concurs de mèrits i no càrrecs de confiança", explica Arnau Funes, que va ser diputat de la Diputació de Barcelona entre 2007 i 2019 pel grup d'IC-V-EuiA. Eren, considera Funes, "unes compensacions que tenien com a objectiu la pau social dins de la institució" perquè quan hi havia canvis de legislatura, molts d’aquests càrrecs intermedis eren substituïts i perdien part del seu salari.

Els tres decrets

Les "motxilles" de la Diputació de Barcelona van abonar-se entre el 2000 i el 2011 a través de tres decrets dictats per diferents presidents de la Diputació de Barcelona. El primer es va aprovar el juny del 2000 i disposava que "el personal funcionari i laboral al servei de la Diputació remogut o cessat del seu lloc de treball [...] tindrà dret a la percepció d’un complement personal per import mensual, a raó de 14 mensualitats, equivalent a la diferència entre les retribucions totals brutes que percebia i les noves retribucions assignades". Aquest complement es cobrava els quatre anys següents al cessament: el primer any es cobrava íntegrament, el segon en un 75%, el tercer en un 50% i l’últim per un valor del 25%

El 20 d’abril de 2004 va aprovar-se un altre decret en substitució del primer que va introduir alguns canvis com, per exemple, una ampliació del període de percepció del complement, que es va fixar en deu anys, amb una pèrdua anual d’un 10% a partir del segon any. El tercer decret, del febrer de 2008, va ser una modificació del segon i no va introduir canvis substancials pel que fa a l’import i el mecanisme de pagament. Les "motxilles" van deixar-se de pagar el juliol de 2011, d’acord amb Salvador Esteve, l’aleshores nou president de la corporació per la via d’un altre decret, el 7414/2011, que va suspendre els pagaments.

Metodologia

El càlcul sobre l’import total que la Diputació de Barcelona va abonar en concepte de les anomenades "motxilles" és una aproximació basada en les xifres facilitades a Verificat per aquesta corporació en resposta a una sol·licitud d’informació emparada en la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En resposta, la Diputació de Barcelona va remetre un llistat amb 42 noms i 71 persones anonimitzades i referenciades amb un codi, la categoria del lloc de treball anterior i posterior al canvi, la data del seu cessament o remoció, la quantitat que va suposar el primer pagament del complement i els tres decrets que ho reglamentaven i on es detallava la seva data d’entrada en vigor i el mecanisme de pagament.

L’estimació total és la suma de les percepcions que, segons els documents, van rebre els treballadors en cas de continuar al seu lloc de feina entre 2000 i 2011, tenint en compte la rebaixa anual prevista en els decrets.

En el recompte només s’inclouen els anys i mesos sencers dels pagaments (no els dies) i s’estableix com a punt de partida la data del cessament.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]