Transparència

Els grans propietaris tenen 27.558 pisos buits des de fa més de dos anys a Catalunya

El nombre d’habitatges de Catalunya que està en mans de grans tenidors (persones o empreses que tenen la titularitat de més de 10 pisos) i que fa més de dos anys que estan desocupats és de 27.558 immobles, d’acord amb les dades facilitades pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a Verificat.

Aquesta és la xifra del registre d’habitatges buits de Catalunya, que es va crear a l'empara del decret llei 1/2015, una normativa pensada per donar sortida als pisos en propietat dels bancs després d’un desnonament a partir de la crisi del 2007. Dos anys és el període que també s'estableix legalment per determinar si els propietaris han vulnerat la funció social d'un habitatge. A partir d’aquest temps, es poden començar a aplicar mesures impositives, sancions i, fins i tot, l’expropiació.

A l’inici de la seva creació, aquest registre comptava amb 44.007 habitatges, 14.411 pisos més que actualment. "La baixada més forta s’ha produït en els últims dos anys, quan els bancs han venut aquests pisos als fons d’inversió", explica Jaume Fornt, director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

10 municipis acumulen 5.860 immobles

Dels 764 municipis de Catalunya que actualment tenen registrats habitatges buits, 10 n'acumulen un total de 5.860 (el 21,26%). Barcelona amb 1.224, Terrassa amb 764 i l’Hospitalet del Llobregat, amb 608, encapçalen aquest rànquing. De fet, l’Ajuntament de Barcelona va enviar el passat juliol requeriments per carta als 14 propietaris de 194 immobles perquè els posessin en lloguer advertint-los que, en cas contrari, es podrien iniciar processos d’expropiació. Sabadell, Badalona, Tarragona, Manresa, Lleida, Reus i Santa Coloma de Gramanet completen la classificació de la desena de municipis amb més habitatges buits.

Per tal de mobilitzar aquest parc d’immobles desocupats, els pisos del registre estan sotmesos a un impost, regulat per la llei 14/2015, i que pot suposar una despesa d’entre 1.000 i 2.000 euros l’any pel gran tenidor que no accedeix a llogar-lo, vendre’l o cedir-lo a l’administració per tal que es converteixi en un lloguer social. L’any 2019, l’Agència de l’Habitatge va recaptar prop 13,5 milions d'euros per aquest concepte, una xifra que enguany ha baixat a 10,2 milions.

Les penalitzacions als pisos buits

Per aconseguir l’ocupació d’aquests immobles, les multes coercitives resulten molt més efectives, considera Fornt. Es tracta d’una penalització de 1.000 euros mensuals per cada habitatge buit que s’aplica fins que el pis no s’ocupa o fins que el propietari ha abonat per aquest concepte el 50% del preu estimat de l’habitatge.

L’altra eina que té l'administració és la sanció, tipificada com a molt greu, que va dels 90.000 als 900.000 euros i que s’imposa quan no s’ha aconseguit que el pis es posi al mercat. Com passa amb les multes coercitives, els ajuntaments tenen la primera paraula i, per això, diu Fornt, des de l'agència no tenen un recompte global i fidedigne de totes les multes i sancions interposades fins ara. 

Finalment, l’expropiació és el mecanisme que permet a l’administració augmentar el patrimoni públic d’immobles. En aquest sentit, el decret llei 17/2019 del passat mes de desembre descriu, amb més precisió, la figura de l’expropiació, que també s'empara amb l’incompliment de la funció social de la propietat.

"Sense tots aquests paquets de mesures, els acords i convenis als que vam arribar amb els bancs no s’haguessin donat", explica Fornt. De fet, les entitats financeres van cedir a la Generalitat com a lloguers socials un total de 3.553 immobles des de la creació del registre fins l’any 2018.

L’estat dels pisos buits del registre

Dels 44.007 pisos buits inscrits inicialment pels grans tenidors al registre, uns 10.000 estaven ocupats il·legalment d’acord amb la informació facilitada pels mateixos propietaris. Actualment, aquesta dada és de 3.476 dels 27.558, però Fornt assegura que n’hi ha molts que no han estat declarats com a tal.

"La nostra experiència és que, de mitjana, els pisos del registre necessiten obres d’adequació d’entre 7.000 i 8.000 euros aproximadament abans d’ocupar-se. N’hi ha que necessiten una actualització i d’altres una rehabilitació", assegura Fornt.

Els fons d’inversió, els nous interlocutors

Per a Fornt, la prioritat de l’agència segueix sent tenir prou habitatges per "reallotjar les persones desnonades". En aquest sentit, assenyala que ara l'important no és tant crear nova legislació sinó que les administracions facin ús dels instruments legals que ja tenen al seu abast. 

Actualment, explica Fornt, els interlocutors han canviat i, a diferència dels bancs, molts d'ells són fons d'inversió que es troben a l’estranger. Són actors on “les decisions es prenen a la City de Londres o a Amèrica i, al final, és molt més complicat saber realment qui decideix què”, conclou.

El 2019, a Catalunya es van registrar 3.971 execucions hipotecàries, segons les últimes dades del Consejo General del Poder Judicial. Des del 2015, quan es va crear el registre, el número de desnonaments d'habitatges ha sigut de 30.705 (sense comptar solars o altres tipus de propietats), amb una tendència a la baixa fins al 2019, tot just abans de que comencés la crisi derivada de la pandèmia del Covid-19.

Dona suport a la feina de Verificat.

Entre la pandèmia i les eleccions se'ns gira la feina. Necessitem la teva ajuda per seguir plantant cara a la desinformació.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]