El “gran patrimoni” (no demostrat) de Maricarmen: les xarxes aprofiten buits informatius per difondre dades no verificables

El cas de Maricarmen, la dona de 87 anys que va ser desnonada el passat 23 de setembre del pis on havia viscut des del 1956, ha mobilitzat centenars de persones en manifestacions arreu de l’estat espanyol pel dret a l’habitatge. Com és habitual en buits informatius, que es donen quan un tema suscita molt d’interès, però no hi ha molta informació disponible, estan circulant missatges que especulen sobre alguns fets de la seva vida sense aportar dades verificades (i que difícilment es poden desmentir). Un exemple és una imatge que ens heu fet arribar a través del nostre WhatsApp (+34 666 908 353) assenyala que la dona tenia un patrimoni que li permetia haver-se mantingut en el seu habitatge.

Aquestes afirmacions, però, no presenten fonts que les sustentin. De fet, no és possible accedir de manera general i oberta a la informació bancària d’una persona ni saber les accions que figuren al seu nom si no les facilita ella mateixa, segons les lleis d’ordenació d’entitats de crèdit (10/2014) i de protecció de dades (3/2018).

Una imatge de Maricarmen Abascal: “250.000 euros en el seu compte del banc… Milers d’accions de BBVA, Santander i Telefònica… Ara a votar la llei Maricarmen”

D’altra banda, no hi ha cap “María del Carmen Abascal Martín” (el seu nom sencer) entre els principals accionistes de BBVA, Santander o Telefònica. La Comissió Nacional de Mercats i Valors només publica les participacions que arriben al 3% dels drets de vot de l’empresa, segons el Reial Decret 1362/2007, i per tant no es pot obtenir dades públiques de les persones que no arriben a aquest llindar. Tampoc cap mitjà de comunicació confiable que ha informat sobre el tema no ha publicat dades contrastades sobre el patrimoni personal de la dona.

Aquests missatges intenten omplir un buit informatiu (la situació econòmica de la dona) amb informació no contrastable i especulacions, i pretenen imposar una narrativa que, a través del soroll, qüestiona la situació que viu la dona i ataca les normatives en matèria d’habitatge que s’han proposat arran del cas. 

Aquest tipus d’estratègia és especialment eficaç perquè, a la pràctica, és quasi impossible de desmentir amb fonts sòlides i confiables. De fet, només amb la declaració de la renda de Maricarmen es podria confirmar o desmentir l’especulació, però són dades personals que no són públiques. Newtral, plataforma que també forma part de les xarxes internacionals de verificadors, ha contactat amb la seva advocada, qui ha afirmat que les dades que circulen són falses. Des de Verificat hem contactat amb el bufet Duroa Abogados, però en el moment de publicar la verificació no hem obtingut cap declaració al respecte. 

El cas de la Maricarmen: el que sí que se sap

El 23 de setembre de 2026 María del Carmen Abascal Martín, de 87 anys, va ser desnonada del pis de Madrid on vivia des del 1956. Es tractava del quart llançament de desnonament després d’un llarg litigi amb l’empresa propietària, Urbagestión Desarrollo e Inversión S.L. 

Segons explica Europa Press, el contracte de lloguer datava del 1956 i havia passat a la seva mare (el 1960) quan va morir el pare, i a ella el 2005, quan va morir la mare. L’empresa propietària, Urbagestión Desarrollo e Inversión S.L., que va adquirir l’habitatge el 2018, va demandar-la perquè considerava que aquesta segona subrogació no podia ser vitalícia. El 13 de desembre del 2023, el Tribunal Suprem va inadmetre el recurs de cassació de Maricarmen contra aquesta denúncia i va deixar ferma la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid del 30 de juny de 2022, que deia que la segona subrogació del contracte (després de la mort de la mare el 2005) s’extingia al cap de dos anys, perquè no es va acreditar una discapacitat igual o superior al 65%. 

La informació sobre el cas de Maricarmen Abascal prové sobretot de mitjans de comunicació que han tingut accés a les interlocutòries judicials filtrades  i compten amb declaracions de la dona i de la seva advocada, Beatriz Duro. 

Cap d’aquests mitjans consultats fa referència al patrimoni de Maricarmen en accions o comptes bancaris. Segons declaracions de la pròpia Maricarmen en un vídeo del Sindicat de Llogateres de Madrid, cobra una pensió de 1.450 euros, i no podia fer front al lloguer de 2.650 euros que li proposaven inicialment des de la nova propietat. Els 250.000 euros que es mencionen en la imatge viral podrien fer referència a l’oferta que va fer Urbagestión a la llogatera perquè comprés el pis, segons apareix en alguns mitjans com La Vanguardia.

Com fer front als buits informatius

Tot i la gran cobertura mediàtica sobre el cas d’aquesta dona, hi ha hagut buits informatius sobre la seva vida privada i situació econòmica. Els buits d’informació són les situacions en què hi ha poca informació disponible d’un esdeveniment que aixeca un fort interès social. En aquests casos, una font de desinformació pot aprofitar-ho per difondre detalls inventats o especulacions, que es poden viralitzar fàcilment gràcies a l’interès social no satisfet per la informació confiable. 

Des de Verificat, hem explicat altres situacions similars com el cas de Noelia Castillo Ramos, una jove catalana de 25 anys que va rebre l’eutanàsia el març d’aquest any, i que missatges a les xarxes socials asseguraven sense proves que la seva decisió de morir venia motivada per haver patit “una violació múltiple en un centre tutelat” per part de menors estrangers no acompanyats el 2022.

La perillositat d’aquest tipus de desinformació rau en el fet que és molt difícil de desmentir per la manca d’informació pública i confiable sobre el tema. Davant aquesta dificultat, tal com recollim als projectes d’alfabetització mediàtica i informacional de Desfake, és important no fer-ne més difusió i preguntar-se: aquesta informació prové de fonts de qualitat, i compta amb prou proves? 

Verificació elaborada per Laura Cercós Tuset, Ona Sindreu Cladera, Marc Masip, i Alba Tobella.