Les mentides alimenten l’odi

Justícia

El crim no és només cosa d'immigrants

"Al metro de Barcelona hi haurà un atemptat terrorista, segons un 'moro' que va avisar a una dona anònima"

A les xarxes socials, un dels rumors més habituals és el que relaciona la immigració amb la delinqüència, per exemple, es pressuposa que una persona d'origen àrab ha de ser terrorista o propera a l'extremisme. Però les dades demostren que no hi ha una relació directa i la majoria d'estudis relacionen les taxes de delinqüència amb la pobresa que pateixen, en major mesura, els estrangers. A Espanya, no obstant, la població estrangera ha augmentat en els últims anys, però la taxa de criminalitat s'ha mantingut estable durant les dues últimes dècades.

[Clica per saber-ne més] 

Els estrangers, sobrerepresentats en les estadístiques de crim

Delictes a Catalunya segons nacionalitat 2013 2019[Clica per saber-ne més]

El delicte de falsedats

detencions i investigats estrangers a Catalunya[Clica per saber-ne més]

El delicte més freqüent entre els estrangers a Catalunya és el de falsedats (el 2019 hi va haver 1.262 detinguts i investigats per aquesta causa). Aquest delicte, regulat al títol XVIII del Codi Penal, fa referència, per exemple, a la falsificació de monedes, de documents públics, oficials o privats, de certificats i de targetes de crèdits.

Els ‘manters’, delicte contra la propietat industrial

D’altra banda, també existeix el delicte de propietat industrial (regulat al capítol XI del Codi Penal), que fa referència al fet de fabricar o distribuir productes amb fins industrials o comercials sense el consentiment del titular (article 274 del CP). És el delicte que s'acostuma a imputar als manters i a la venda ambulant, tal com queda reflectit, per exemple, a una sentència de l’Audiència de Barcelona del desembre del 2018. El 2019, a Catalunya hi va haver 124 detinguts i investigats a Catalunya per delictes contra la propietat industrial/intelectual. En tota la darrera dècada, n’hi ha hagut 1.691 i una mitjana de 169 cada any.

A les portes de les eleccions municipals, el 2019 vam verificar diverses afirmacions sobre els manters a Barcelona. Per exemple, es va dir que Ada Colau subvencionava aquest col·lectiu, cosa que és falsa, i que l’alcaldessa prometia regularitzar els papers per a tots els 'manters', cosa que també és falsa.

"Els immigrants són més reincidents"

Un altre rumor clàssic és el que diu que els estrangers tenen més tendència a reincidir. Les estadístiques de les condemnes no ho demostren:

conemnes per número de delictes al 2019 a Espanya[Clica per saber-ne més] 

Excés de presó preventiva

El que no diuen les xarxes és que els estrangers tenen una taxa d’empresonament quatre cops més alta que els espanyols, però és invariable en el temps i no depèn del nombre d’arribades. A més a més, relacionar delinqüència amb immigració no té sentit estadístic perquè si bé hi ha una taxa de criminalitat més alta entre la població estrangera que entre la de nacionalitat espanyola, la proporció d'immigrants que no comet delictes és infinitament superior a la que s'acaba condemnant a presó.

La desigualtat del tracte judicial apareix, en especial, en les dades de presó preventiva. Els estrangers són un 40% de la població carcelària, però un 60% dels empresonats abans de la sentència.

hi ha més estrangers en presó preventiva que espanyols[Clica per saber-ne més]

Les institucions penitenciàries donen gairebé el doble de permisos als presos amb nacionalitat espanyola que als que tenen nacionalitat estrangera.

es donen gairebé el doble de permisos a espanyols que estrangers[Clica per saber-ne més]

Entre els menors d'edat, un terç dels detinguts són estrangers.

Població de justícia juvenil últim dia de l'any a Catalunya[Clica per saber-ne més]
 

Contextos de marginació

"El fet de ser immigrant no aporta res a la motivació delictiva, sinó que és pel context de manca d’oportunitats estructurals legítimes", i cal tenir present que "molts immigrants en situacions d’absència d’oportunitats estructurals i materials legítimes presenten una alta resistència a la delinqüència", explica l'informe Delincuencia de inmigrantes y motivaciones delictivas (pàgina 17), d'Elisa García España, professora de Dret Penal de la Universitat de Màlaga. Tanmateix, "s’ha constatat que a Espanya, en una majoria de casos, l’element comú en la població estrangera detectada com a delinqüent és la situació administrativa d’il·legalitat i que, en el cas dels immigrants, una gran majoria es troba en situacions o contextos de marginació derivades d’aquesta". El fet d’estar en una situació administrativa d’irregularitat administrativa impedeix a l’immigrant "desenvolupar aspectes fonamentals per a la seva integració prosocial al país, com la reagrupació familiar, contactes fluïds i constants amb el país d’origen, l’accés a la feina regular, la participació en activitats socials [i] l’accés a drets bàsics", apunta.

La violència de gènere la pateixen totes les dones

"Les dones assassinades a Espanya ho han sigut, majoritàriament, a mans d'estrangers"

Santiago Abascal, president de Vox

"Se silencien els atacs en manada perquè el 70% dels seus integrants són estrangers"

Santiago Abascal, president de Vox

És fals que la violència masclista sigui una realitat imputable a la població estrangera. Hi ha pràcticament el mateix nombre d’agressors espanyols que de víctimes espanyoles i d’agressors estrangers que de víctimes estrangeres. És a dir, la violència de gènere és un problema transversal i no es pot relacionar amb la immigració. De fet, hi ha més víctimes estrangeres a mans d’un espanyol que espanyoles a mans d’un estranger.

assasinats per violència masclista en funció de la nacionalitat[Clica per saber-ne més]

víctimes de violència de gènere a Catalunya[Clica per saber-ne més]

Denunciats per violència de gènere a Catalunya segons el lloc de naixement[Clica per saber-ne més]

La manada de Manresa

Una falsedat que va circular fa uns mesos girava al voltant de la coneguda com a "manada de Manresa": cinc joves condemnats a penes d’entre 10 i 12 anys de presó per un delicte d’abús sexual a una menor. Van córrer rumors que els acusats eren menors estrangers no acompanyats, però és fals. Tots els acusats eren majors d’edat quan van succeir els fets, tres d’ells eren espanyols, tres, cubans i un, argentí.

També en va parlar The Atlantic, que explicava que s’havia difós a Facebook un muntatge amb imatges d’adolescents somrients i un text en àrab, titulat "Els violadors de Manresa". AIxò ho van aprofitar "els líders de l’extrema dreta" per "qualificar als nens del nord d’Àfrica com un flagell fora de control que amenaça la seguretat de les dones espanyoles". Com hem dit, era fals. De fet, les imatges eren de joves "que havien mort al mar mentre intentaven arribar a les Canàries des del Marroc".

Una denúncia falsa no és un "negoci"

Una altra afirmació falsa que ha circulat sobre els immigrants és un suposat "negoci rodó" en el qual una dona del Marroc denuncia el seu marit per maltractaments i aconsegueix una suposada subvenció amb la qual la parella pot tornar al seu país i viure "com a reis". És fals.

El rumor fa referència a les ajudes econòmiques que reben les dones víctimes de violència de gènere, amb independència de la seva nacionalitat. Una d’aquestes és la Renda Activa d’Inserció, però per rebre-la cal acreditar la condició de víctima de violència de gènere mitjançant una sentència condemnatòria, una ordre de protecció, una mesura cautelar o un informe del Ministeri Fiscal. Per tant, l’ajuda no s’atorga per posar una denúncia, sinó per ser víctima acreditada de violència de gènere.

Entre el 2009 i el 2017, el percentatge de condemnes o causes en tramitació per denúncies falses és del 0,01% del total de denúncies i, com hem explicat, la violència de gènere afecta a totes les dones, independentment de la seva nacionalitat.