Les mentides alimenten l’odi

Economia

Reben més del que aporten?

Els immigrants reben més que els espanyols

Més de la meitat dels catalans pensa que els immigrants reben més del que aporten, segons el CIS, i la creença que els estrangers reben prestacions socials en detriment dels espanyols s'utilitza de manera constant per desinformar.

quan reben els migrants de l'estat[Clica per saber-ne més]

...però, és realment així?

Contribucio economica de l'immigració al PIB d'Espanya[Clica per saber-ne més]

Aquesta xifra és fins al 2010 perquè no hi ha dades més recents, però la contribució dels immigrants al creixement del PIB és una realitat comuna als països occidentals. Si el flux migratori s'hagués congelat el 1990, a Alemanya i Regne Unit el PIB el 2014 hauria estat 155.000 i 196.620 milions d'euros inferior a l'actual, respectivament, i països del sud d'Europa com Espanya haurien crescut entre un 20 i un 30% menys, segons un informe de CITI Group.

Quan Pfizer va anunciar la seva vacuna contra la Covid-19 va començar a circular una imatge antiga d'una família turca que acabava d'arribar a Alemanya. La foto anava acompanyada d'un text que assegurava que un dels nens que apareixia al retrat familiar era Ugur Sahin, director executiu de BioNTech i principal responsable de la vacuna. La imatge va resultar ser falsa, però ell té el mateix origen que el nen de la fotografia. El cas de Sahin s'ha utilitzat com a exemple d'aquesta aportació que les persones nascudes a l'estranger poden fer a les economies. Però no cal anar tan lluny, tots els immigrants, pel simple fet d'estar presents en una societat, passen a ser-ne consumidors i, per tant, activen l'economia, segons explica Politikon.

Des del 1996, a Catalunya, la majoria d’anys ha augmentat més l’ocupació que la població, és a dir, que l’arribada d’immigrants no suplia la creació de llocs de treball. De fet, la població estrangera és la més susceptible a la creació i destrucció d'ocupació. “Els llocs de treball ocupats pels immigrants després de la crisi econòmica són molt pitjors, mal remunerats i inestables” que els de les persones amb nacionalitat espanyola i “els immigrants solen beneficiar-se quan augmenta l’activitat econòmica, però continuen sent més vulnerables que els altres davant d’una crisi”, explica Thomas Liebig, un dels autors de l’informe de l’OCDE sobre les perspectives de la migració internacional en una entrevista a El País. En els últims quinze anys, els estrangers han representat al voltant del 15% dels afiliats a la seguretat social, però la concessió d'autoritzacions de treball va caure en picat a la crisi del 2009 i no s'ha recuperat.

Autoritzacions de treball en els últims 20 anys[Clica per saber-ne més] 

Nous ocupats any a any[Clica per saber-ne més] 

Els estrangers ocupen un 30% dels llocs de treball nous[Clica per saber-ne més] 

Però a l'hora de beneficiar-se del sistema de salut o de l'educació pública la població estrangera està subrepresentada. Les dades demostren que la despesa en sanitat i educació aprofitada per persones immigrants a Catalunya i a Espanya és inferior al pes que tenen els estrangers a la població.

Elis migrants consumeixen menys inversió sanitaria i educativa del que representen a la societat[Clica per saber-ne més]

I l'arribada d'immigrants no fa caure els salaris.

entrades i sortides [Clica per saber-ne més]

Contribueixen al PIB de dos països

Els treballadors migrants contribueixen a dues economies perquè el volum de les remeses que envien als seus països d'origen ajuden a estimular-ne el desenvolupament. Només el 2017, el volum de remeses va ser de 384.370 milions d'euros, tres cops més que l’ajuda internacional. El 2019, la xifra va arribar al rècord de 588.960 milions, segons dades del Banc Mundial.

[21b] https://www.migrationpolicy.org/programs/data-hub/global-remittances-guide

Espanya, de fet, rep més diners d'espanyols que viuen a l'estranger que la suma que els immigrants envien als seus paísos d'origen. El balanç és de 430 milions enviats a països d'origen dels immigrants i 11.000 milions rebuts.

Precaris, inestables i mal remunerats

Cap mitjà ha dit que el brutal brot que ha forçat el confinament de Lleida està en un assentament limítrof d'immigrants il·legals? Ells els porten, ells els condemnen a la misèria, i ells els oculten quan es converteixen en carn infecciosa.

Tres dels sis brots actius al Segrià el juliol, quan el departament de Salut va decretar-ne el confinament perimetral, tenien l'origen en empreses hortofructícola, situades al camp, on hi treballen nombrosos immigrants que hi fan la temporada de la fruita. La resta estaven ubicats en una residència de gent gran, un bloc de pisos i en un hotel. És cert que l'arribada de temporers que no podien fer quarentena va generar que el departament de Salut demanés al govern d'Aragó, on hi havia brots similars, que evités enviar treballadors del camp per evitar més contagis, però no es pot responsabilitzar els recollidors de fruita de tots els contagis que es van registrar a Lleida.

"Els estrangers tendeixen a concentrar-se en major mesura en determinats sectors i ocupacions concretes en què, probablement, hi ha menys oferta per part de treballadors espanyols", explica l'informe anual del 2019 del Defensor del Poble (pàgina 43). Es tracta de sectors del mercat de treball "amb més irregularitat, més precarietat, més inestabilitat, pitjor remuneració i, en definitiva, més vulnerables", conclou. Hi ha sectors de l’economia clarament dominats pels treballadors amb nacionalitat espanyola i n’hi ha d’altres on s'hi dediquen pràcticament només els estrangers, sobretot, de fora de la Unió Europea. De fet, un 24,5% dels espanyols reconeix que els immigrants fan feines que els locals no volen fer. 

sectors[Clica per saber-ne més] 

A més a més, els espanyols tenen una antiguitat mitjana de 12 anys a la mateixa empresa, els estrangers, menys de 5, segons dades de l’INE.

Treball agrari

Els estrangers són una part cada cop més important dels treballadors agraris. A un 40% de les afiliacions a la Seguretat Social en règim agrari s’hi han de sumar tots els treballadors que treballen al camp sense contracte i que no es comptabilitzen. El 70% de les 1.647 inspeccions que el Ministeri de Treball ha realitzat el 2020 a empreses del camp han acabat en sancions per frau laboral i la multa pot arribar a suposar 100.000 euros per a cada treballador detectat sense autorització laboral.

Bretxa salarial entre els homes

Dones estrangeres: a la llar

Aficiliacions en el rè[Clica per saber-ne més] 

Quatre de cada deu dones enregistrades al règim de la llar de la seguretat social són estrangeres i no totes les que treballen en feines domèstiques estan donades d'alta. "La incorporació de treballadores de la llar estrangeres va afavorir la participació laboral de les dones espanyoles", ja que s’estimava que "un terç de l’augment de la taxa d’ocupació de les dones espanyoles qualificades amb responsabilitats familiars en el període 1990-2008 és atribuïble al factor migratori", segons l'Informe sobre efectes i oportunitats de la immigració a Espanya, elaborat pel Consell Econòmic i Social.

"S’estima que fins a un 80% de les cuidadores 'internes' són estrangeres i que la majoria són explotades en l’economia submergida, sense cotitzar, amb llargues jornades i salaris molt baixos, sense dies lliures ni vacances pagades", segons l'estudi Mentiras y medias verdades sobre las personas migrantes d'Amnistia Internacional.

Bretxa salarial entre les dones

L’1% de l’ocupació pública

Dels 209.007 treballadors públics que existeixen a Catalunya, 2.265 són estrangers, cosa que representa l’1,08%, segons dades obtingudes mitjançant la llei de transparència. Per exemple, només 2 dels 2.586 bombers que hi ha a Catalunya no tenen nacionalitat espanyola.

Les 6 cares de la pobresa

1. La majoria dels més pobres van néixer en un altre país. El 50% de la població estrangera està entre el 20% més pobre de la societat, però no són els únics pobres: els joves, les dones, la precarietat laboral, l'envelliment de la població i la proliferació dels sense sostre són els altres reptes de l'economia espanyola, segons el Defensor del Poble.

2. Tenen salaris més baixos. La diferència és més gran entre els homes que entre les dones. Els homes espanyols tenen els salaris més alts i les dones estrangeres, els més reduïts.

3. Depenen molt més del lloguer. Una de cada dues llars on tots els membres són espanyols són de propietat, mentre que set de cada deu amb algun integrant estranger són de lloguer.

[Clica per saber-ne més]

I viuen a cases molt més petites

I destinen un percentatge més elevat dels seus ingressos a pagar-se la casa

destinació ingressos[Clica per saber-ne més]

4. Tenen moltíssimes més privacions. A Catalunya, la renda mitjana neta anual d’una persona amb nacionalitat espanyola és un 70% més alta que la d’una persona estrangera; la taxa de risc de pobresa és del 51% entre els estrangers i del 13% entre els residents amb nacionalitat espanyola; els estrangers tenen moltes més privacions materials que els catalans amb nacionalitat espanyola.

privaciions[Clica per saber-ne més]

Per exemple, el 50% dels estrangers no poden fer front a despeses imprevistes o no es poden permetre una setmana de vacances a l’any.

5. I tenen més problemes per arribar a final de mes.

com arriben a final de mes?[Clica per saber-ne més]

6. No hi ha massa diferència en l’ús de la sanitat. A nivell sanitari, segons l’Enquesta Nacional de Salut del 2017, el 17% de la població immigrant no havia anat al metge en l’últim any, mentre que no ho ha fet el 12% de la població espanyola. I l’últim mes el 36% de la població espanyola sí que havia acudit a la consulta mèdica, en comparació amb el 31% de la població estrangera que hi havia anat. Aquesta tendència és comparable a Alemanya, Grècia, Portugal i Regne Unit: els immigrants depenen en la mateixa mesura o menys dels serveis públics que els ciutadans nadius, segons l'informe de CITI, però a Catalunya consumeixen menys despesa sanitària i educativa.

al metge hi va tothom[Clica per saber-ne més]