Infodèmia: aprèn a filtrar la informació sobre la pandèmia

Pas 4: localitza afirmacions, cites i continguts en el context original
Verifica la data

  • Encara que la font et generi confiança, has de clicar per veure'n tot el seu context
  • Una part d’aquest context és la data de publicació
  • Els articles antics podrien tenir informació desactualitzada o podrien donar una impressió falsa si es llegeixen com si fossin notícies d’última hora
  • Idealment, a menys que qui hagi compartit la informació amb tu sigui algú que saps que es pren la molèstia de verificar aquest tipus de coses, no comparteixis informació abans de confirmar la data en què s’ha produït

Pot semblar molt fàcil, però poca gent ho fa. Un exemple: tenim una notícia que diu que ja existeix una vacuna per al coronavirus. A l’hora de escriure aquest text (juliol del 2020), hi ha diferents vacunes contra el SARS-COV-2 en fase d’experimentació, però cap ha passat totes les proves necessàries, de manera que aquest titular seria una gran notícia.

Quan cliquem a la icona “i” de Facebook, trobem que la font d’informació és sòlida. És La Vanguardia, un diari amb reputació a nivell nacional i internacional.

Si tinguéssim ulls d’àliga, en aquest punt potser ja ens n’hauríem adonat de que la notícia té la imatge d’uns camells, una mica inusual si estem parlant de Covid-19. De fet, es refereix a un altre coronavirus, el MERS. Però no tothom se n’haurà adonat. Fem la verificació rastrejant la notícia real fins que arribem al seu context original. És un article de 2015.

Les dates són l’element més simple que ens ofereix el marc contextual d’una història perquè el fet que la informació sigui antiga és determinant per entendre-la. Llegir, per exemple, que el Govern ha fixat una data per al referèndum d’autodeterminació a Catalunya el 2017 és molt diferent a sentir-ho el 2020. 
En aquest altre exemple veiem com el factor temporal pot ser rellevant fins i tot amb pocs mesos de diferència: 

Una font fiable, La Vanguardia, va publicar el 29 de març passat que, segons l’OMS, el coronavirus no es transmet a distància per l’aire. Però en una informació posterior, amb data de 7 de juliol, el diari indica que l’OMS no descarta aquesta possibilitat. Un usuari d’una pàgina de Facebook dedicada a difondre teories de la conspiració es fa ressò de la notícia quatre mesos després i, d’aquesta manera, està manipulant de la data.

La manipulació de les dates no és la forma més habitual de generar desinformació, però pot ser una tècnica molt efectiva perquè permet enganyar tot utilitzant fonts de gran prestigi que generen seguretat perquè es tracta, precisament, d’una font coneguda. Una situació que ocorre més habitualment és que la informació circuli sense data, sovint de forma no intencionada. En qualsevol cas, la solució és simple: verificar-la!

Aquí pots trobar un resum de les habilitats bàsiques que hem explicat en el web

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]