Infodèmia: aprèn a filtrar la informació sobre la pandèmia

Pas 2: investiga la font
Passa el ratolí per sobre

  • Per saber més sobre una font de Twitter, passa el ratolí per sobre de l’enllaç del perfil de l’usuari (en un navegador d’escriptori) o fes clic a sobre (si estàs en un mòbil). 
  • Quan vegis el perfil, pregunta’t: 
    -¿És aquesta font el que jo pensava que era?
    -¿És aquesta font suficientment creïble per compartir el contingut que difon sense realitzar més comprovacions?
    • Passa el ratolí sempre, no només quan tinguis sospites.

Passar el ratolí per sobre és la primera tècnica per al pas 1. Investiga la font, i és exactament això al que ens referim quan parlem de les coses senzilles que la gent no fa. Tot i que la majoria de les plataformes socials tenen unes característiques similars, ens centrarem en Twitter.

Aquí tenim un exemple: un vídeo que porta una descripció textual segons la qual el govern xinès està detenint de manera forçosa els pacients de Covid-19.

El nostre primer pas no és tractar de determinar directament si el contingut de la piulada és veritat. El nostre primer pas és determinar si amb la paraula de l’autor de la font en tinc prou per fer-me una idea completa de la informació, de manera que passem el ratolí per sobre del perfil i descobrim que la resposta aquí és: no, no en tenim prou.

Quan passem el ratolí, veiem que l’autor és un escriptor i metge veneçolà: no és ni un periodista, ni un testimoni directe, ni un expert. Les icones de verificació estan bé, però el que importa és per a què serveixen. En general, el que busquem és perícia o un coneixement professional que estigui ben definit. Pot ser que estiguin compartint una informació vertadera, però nosaltres volem verificar-ho igualment abans de compartir perquè aquesta no és, de fet, la seva àrea de coneixement o de treball.

La font que veiem a continuació, d’altra banda, sembla ser bona: es tracta de Patricia Fernández de Lis, qui es fa ressò de la informació segons la qual és possible contagiar-se de coronavirus per l’aire. Si passem el ratolí per sobre veiem que Fernández de Lis diu ser fundadora i directora de Materia, la secció de ciència del diari El País, un usuari verificat de la qual enllaça.

Seguim investigant: l’autor de la notícia, Javier Salas, és un periodista de ciència l’usuari del qual també està verificat, igual que el de Materia. Sembla creïble. Pots compartir!

Una pregunta que has de fer-te quan passes el ratolí per sobre dels usuaris és “és realment el que jo pensava que era?”. En aquest cas, per exemple, podries pensar que es tracta d’un important diari suec:

Però passant el ratolí per sobre, te n’adones de que no hi ha icona de verificació i que té menys seguidors dels que es podrien esperar tractant-se d’un gran mitjà de comunicació. Podria ser correcte, però has de fer més verificacions. 

En l’àmbit català tenim Kit RAdio Internacional. Ja la redacció del tuit (l’ús abusiu de les majúscules) hauria de fer saltar totes les alarmes. Però continuem investigant:

Si passem el ratolí per sobre de l’usuari veiem que aquest mitjà té pocs seguidors, no està verificat i segueix a un número significatiu d’usuaris, cosa que explicaria bona part de les poc més de 2.000 persones que el segueixen en termes de followback (usuaris que et segueixen per compromís després de que els segueixis tu a ells).

Vés en compte a l’hora d’avaluar la informació de nínxol perquè és més difícil que valorar la veracitat dels periodistes.

Un periodista especialitzat en temes de salut que treballa en una publicació amb bona reputació i que està produint informació sobre un tema específic pot ser assumit com una font que seguirà certs estàndards professionals i que ho fa de la millor manera possible per reunir el consens dels experts, sense advocar per visions individualistes.

Aquesta persona està verificada com a viròleg, de manera que podria ser una molt bona font. Però sense tenir gaire coneixement sobre el tema o si no tens una afiliació molt sòlida amb aquest usuari de Twitter, necessitaries saber molt més per  avaluar les seves afirmacions i la seva reputació.

És més, el fet de que una font no sigui coneguda per tu o no sigui creïble en sí mateixa, no significa que la història no sigui veritat. Hi ha moltes fonts dubtoses que comparteixen notícies reals. Això significa que has de realitzar més verificacions, generalment trobar una font millor, abans de compartir. 
A continuació tenim un dels nous agregadors de notícies, del qual no podem creure’ns per se tot el que s’hi publica. Sempre pots trobar una font millor.

Aquesta és la base. Si vols, pots aprendre una mica més sobre aquesta tècnica i per què és important investigar una mica sempre que sentis una gran emoció, sorpresa o tinguis moltes ganes de compartir.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]