Política, Comuns

Un de cada quatre indults del govern de Rajoy no van ser per corrupció, com diu Jaume Asens

Un de cada quatre indults del govern de Rajoy no van ser per corrupció, com diu Jaume Asens

Foto | Congrés dels Diputats

El president del grup parlamentari d'Unides Podem al Congrés i diputat d'En Comú Podem, Jaume Asens, va assegurar en una intervenció al ple del dimarts 22 de juny que un de cada quatre indults que va donar el govern de Mariano Rajoy va ser per corrupció (al minut 2:51:34 i a la pàgina 32 del Diari de Sessions).

És FALS. Segons les dades de la Fundació Civio, Rajoy (del Partit Popular) va concedir 962 indults, dels quals 16 van ser per delictes de corrupció. Asens es remet a les dades d'aquesta fundació per sustentar la seva afirmació, però les interpreta de manera errònia.

"Amb el govern de Rajoy, un de cada quatre indults era per corrupció. Un de cada quatre"

Jaume Asens, En Comú Podem

16 de 962 indults

Segons les dades de l'Indultómetro de Civio (una "organització independent i sense ànim de lucre que vigila els poders públics" i que ha recopilat i classificat tota la informació continguda al BOE sobre els indults concedits a Espanya des del 1996), Rajoy va concedir 962 indults mentre va ser president d'Espanya, dels quals 16 van ser per delictes de corrupció.

Per la seva banda, el seu predecessor, José Luis Rodríguez Zapatero (del PSOE) va donar un total de 3.381 mesures de gràcia i 62 van ser per delictes de corrupció. L'anterior president espanyol, José María Aznar (PP) va concedir 5.992 indults, 139 dels quals tenien a veure amb delictes relacionats amb la corrupció.

Així doncs, el 2,32% dels indults d'Aznar van ser per a condemnats per corrupció, mentre que la ràtio va ser de l'1,83% durant el mandat de Zapatero i de l'1,66% en el de Rajoy. Els anys amb més mesures de gràcia concedides (en total i per delictes de corrupció) van ser el 2000 i el 1998, tots dos sota el mandat d'Aznar.

Dels 962 indults dels governs de Rajoy, 776 van ser per a homes i 186 per a dones. El ministre de Justícia que en va concedir més va ser Alberto Ruiz-Gallardón (PP), amb 755, lluny dels 142 que va donar Rafael Catalá (PP). Finalment, Pedro Morenés (PP), com a ministre de Defensa, va signar 65 mesures de gràcia.

Els delictes de corrupció

La definició de delicte de corrupció no és unívoca. De fet, en els 639 articles del Codi Penal la paraula "corrupció" només apareix en cinc ocasions per referir-se a la corrupció de menors i la corrupció en els negocis. No inclou cap expressió relativa al que es coneix i s'entén com a corrupció a l'arena política.

Així doncs, per donar a conèixer "l'acció de la justícia en el marc global de la lluita contra la corrupció", el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) va publicar una nota aclaridora en què explicava els que es consideren delictes relacionats amb la corrupció:

  • Ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric (articles 320 i 322 del Codi Penal)
  • Prevaricació de funcionaris públics (articles 404, 405 i 408
  • Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets (articles del 413 a 418)
  • Suborn (articles de 419 a 422)
  • Tràfic d'influències (articles de 428 a 430)
  • Malversació (articles de 432 a 435)
  • Fraus i exaccions il·legals (articles de 436 a 438)
  • Negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i dels abusos en l'exercici de la seva funció (articles 439, 441, 442 i 443)
  • Corrupció en les transaccions comercials internacionals (articles 286.3 i 286.4)

Civio elabora les seves dades basant-se en aquesta definició, encara que a vegades des del govern espanyol s'ha qüestionat aquesta classificació. Rafael Catalá, per exemple, va ser ministre de Justícia entre el 2014 i el 2018 i no considerava que la prevaricació es pugui considerar corrupció, segons va declarar als passadissos de Congrés i van recollir els mitjans en aquell moment.

Els 16 indults per corrupció de Rajoy

D'entre els delictes considerats de corrupció pel CGPJ, els governs de Rajoy n'han entregat setze. La majoria d'ells, dotze, es van donar el 2016 i el 2017 per delictes de prevaricació. La resta van ser per malversació (quatre indults) i per l'abandonament de destinació i de l'omissió del deure de perseguir delictes (dos). La suma de delictes és 18 i no 16 perquè un sol indult pot perdonar condemnes que inclouen diversos delictes.

Els setze indults van ser els següents:

Amb delictes de prevaricació:

Amb un delicte continuat de prevaricació en concurs medial amb un delicte continuat de malversació:

Amb delictes de malversació:

Amb delictes de l'omissió del deure de perseguir delictes:

El 2017, un de cada quatre

Consultat sobre l'afirmació d'Asens, el departament de premsa d'En Comú Podem ha remès a Verificat un article d'El Boletín, amb dades també de Civio, que compara els indults concedits pels diferents governs. Al final del text, cita un article de Civio que destaca que "gairebé un de cada quatre indults concedits en 2017 va ser per a condemnats per corrupció".

En aquest cas, Civio relatava que sis dels 26 indults que es van donar aquell any, amb Rajoy com a president, van ser per funcionaris i un exregidor de l'Ajuntament de Rota, condemnats per prevaricació pel Cas hores extra: "Durant anys es van pagar per un d'aquests treballadors públics, en forma d'hores extra a la nòmina, treballs que el consistori havia d'haver adjudicat via contracte", explicava la plataforma. Així, aquests sis indults a condemnats per prevaricació van suposar el 23% del total. No obstant això, la dada es refereix en concret a l'any 2017, no a tot el període de govern de Rajoy, com va dir Jaume Asens al Congrés.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Pots llegir la versió en castellà aquí.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]