Què en sabem del vídeo d’un suposat executiu de Pfizer reconeixent que la farmacèutica està “dirigint” l’evolució del SARS-CoV-2

Un suposat executiu Pfizer ha estat gravat assegurant que l’empresa està fent mutar el SARS-CoV-2 en micos. La farmacèutica ho ha negat


Què s’ha dit?

Que Pfizer està mutant el SARS-CoV-2 en micos per tal de seguir desenvolupant noves vacunes.

Què en sabem?

L’acusació parteix d’un vídeo en què un suposat executiu de la companyia reconeix aquesta praxis. L’audiovisual ha estat compartit per una plataforma que ha difós repetidament desinformació sobre política estadounidenca i en el marc de la pandèmia, en format de vídeos amb càmara oculta. Pfizer ha negat que estigui duent a terme aquest tipus d’experiments, però no s’ha pronunciat sobre si el suposat executiu treballa a l’empresa.

Aquests dies s’ha fet viral un vídeo en el qual un suposat executiu de la farmacèutica Pfizer, empresa fabricant d’una de les vacunes aprovades a Europa i els Estats Units contra la covid-19, reconeix que l’empresa està fent mutar el SARS-CoV-2 en micos per tal de seguir desenvolupant noves vacunes. 

El vídeo, que acumula més de 26 milions de visualitzacions a Twitter, ha estat compartit per un canal de Youtube amb gairebé 2 milions de seguidors i ha estat difós per alguns mitjans de comunicació generalistes. El va compartir per primer cop el dijous 26 de gener d’aquest any un web anomenat Project Veritas, que ha difós repetidament desinformació en forma de vídeos enganyosos i descontextualitzats sobre la política estadounidenca i la pandèmia de la covid-19. 

La farmacèutica va negar en un comunicat del 27 de febrer que estigui duent a terme experiments de “guany de funció” —recerca mèdica que altera genèticament un organisme per a millorar les seves funcions biològiques— ni “d’evolució dirigida” —l’acceleració del procés d’evolució natural de les molècules i els sistemes biològics— “en el continu desenvolupament de la vacuna COVID-19 Pfizer-BioNTech”.

La companyia també va apuntar que, per tal d’avaluar l’efectivitat del fàrmac antiviral Paxlovid, havien alterat el virus in vitro —és a dir en cultius de laboratori, no en éssers vius— “en un nombre limitat de casos”, uns experiments que es duen a terme de manera comú per a avaluar si diverses mutacions dels virus poden fer-los resistents als antivirals.

Tècniques conegudes i emprades

En qualsevol cas, ni l’evolució dirigida ni el guany de funció són tècniques noves que no s’hagin fet servir mai. La primera, àmpliament usada en biologia, permet crear entitats biològiques amb propietats que interessin per a la recerca a través de la mutació i selecció de les espècies adients. Aquesta tècnica s’ha fet servir tant en investigació bàsica com en el context del desenvolupament de fàrmacs.

La investigació en guany de funció, una tècnica que altera els virus i els dona noves propietats beneficioses per a la seva proliferació per tal d’estudiar la seva evolució, es duu a terme en alguns laboratoris i ha estat tradicionalment envoltada de polèmica. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que aquesta recerca “aixeca riscos de bioseguretat importants”, fins el punt que els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH) en van aturar el finançament durant tres anys, entre 2014 i 2017. 

Des del 2017 els NIH només han aprovat el finançament de tres projectes de guany de funció, tots ells en relació al virus de la influenza. Les polítiques i regulacions al respecte encara s’estan discutint.

En qualsevol cas, això no vol dir que quan es duen a terme aquest tipus d’experiments, els equips de recerca treguin aquests virus del laboratori per contagiar la població i augmentar les seves oportunitats per vendre vacunes. El guany de funció també va ser assenyalat com a possible origen del SARS-CoV-2 en un laboratori de Wuhan, una hipòtesi de la qual vam parlar aquí i que avui ja està descartada.

Project Veritas i desinformació sobre la covid-19

Project Veritas és un “grup activista d’ultradreta” segons l’han definit les expertes en Dret Aidan J. Coleman and Katharine M. Janes, membres de l’escola de Dret de la Universitat de Virgínia, en un article publicat a Virginia Law Review, i diversos mitjans de comunicació de prestigi com CNBC, Al Jazeera o la revista Time entre altres. 

El grup, fundat el 2010 per l’activista polític James O’Keefe, ha estat acusat de difondre repetidament desinformació en forma de vídeos editats, tant en l’ambit polític estadounidenc, com en el marc de la pandèmia de la covid-19. La plataforma, juntament amb el seu fundador, també ha estat acusada de violar lleis d’escoltes telefòniques i tergiversar-ne el contingut, i han rebut denúncies per difamació.

El rastre de Jordon Trishton Walker

El protagonista del vídeo viral és una persona a la qual es presenta com a Jordon Trishton Walker, i de qui s’assegura que treballa a Pfizer com a director de Recerca i Desenvolupament, Operacions Estratègiques i Planificador Científic d’ARNm, la tecnologia emprada per la vacuna de la covid-19 de la farmacèutica.

Ara bé, el vídeo no aporta evidència que Jordon Trishton Walker sigui un treballador de l’empresa farmacèutica ni que tingui el càrrec que s’assegura que té. Pfizer no s’ha pronunciat sobre si el suposat científic treballa a la multinacional, i el seu departament de comunicació tampoc ha respost les preguntes al respecte interposades per Verificat en un correu electrònic en el moment de publicar aquest article.

Una cerca a Google no aporta resultats de cap pàgina oficial que vinculi Jordon amb Pfizer, que tampoc apareix ni a l‘apartat de “científics”, ni al d’executius, ni al de directius del web de la plataforma. El suposat Director de Recerca i Desenvolupament tampoc apareix en versions anteriors de la pàgina emmagatzemades a Wayback Machine, una plataforma que permet fer una captura dels webs en un moment donat per a consultar-les més endavant. Cap pàgina de LinkedIn en actiu suggereix tampoc aquesta relació.

Verificat sí que ha trobat, però, dos enllaços a perfils que ja no existeixen vinculats al nom de Jordan Walker a la xarxa social: un capturat diumenge 29 de gener a Archive.is, una pàgina similar a Wayback Machine, en el qual s’indica que treballa per la farmacèutica, però que compta amb només 9 seguidors; i un segon, compartit a un article de Boston Consulting Group, una firma de consultoria global, en el qual apareix com a signant. Aquest segon compte està guardat des del 26 de gener, el dia de la publicació del vídeo, tant a Wayback Machine com a Archive.is, però les captures porten a una pàgina que no existeix.